Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Àfrica

Sortim de la zona de confort

  Diumenge 26 de durant l’any Estimats germans, tots tenim el perill d’engorronir-nos en la nostra zona de confort i de caure en una letargia que ens impedeix veure i sentir el dolor més proper. Si ens anem fent captius de les xarxes socials, si estem pendents tot el dia del mòbil, del tick-tock i de les frivolitats i tafaneries, anirem esdevenint cecs al nostre context més immediat i ens perdrem els missatges que Déu ens envia cada dia per mitjà del pobre pidolaire, de la persona que potser sense voler ens martiritza amb la seva insistència i del més petit de casa nostra. La paràbola del pobra Llàtzer i del ric anònim que hem batejat com Epuló, tot i que Jesús el manté en l’anonimat -les grans fortunes solen ser anònimes- és i hauria de ser sempre un despertador, una sacsejada de les nostres seguretats i una ocasió per obrir els ulls i el cor al nostre context i al patiment de la ciutat i del món. En la Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat, en un moment en que al cor ...

Touché

Touché Diumenge XIII de durant l’any. 30 de juny de 2024. Estimats germans i germanes, cada dia hem de prendre decisions. Decisions importants i decisions, aparentment, menys importants. Saber decidir, saber prioritzar, saber discernir, saber triar... aprendre a dir que sí, aprendre a dir que no... Decidir és governar. Per això la importància de la solitud i el silenci personals, per demanar-li al Senyor que ens ajudi a discernir. I en la vida hi ha moments de decisió molt delicats, especialment davant la malaltia i la mort. I avui l’evangeli dona resposta a aquestes dues decisions difícils. A una persona malalta li costa més decidir... Aquesta dona de l’evangeli, estava malalta, i amb una malaltia crònica, estava plena de por, però va sentir un impuls irrefrenable que li va fer tocar la vora del mantell a Jesús. Va decidir i la seva fe, el seu coratge, la va salvar.   Jesús havia de decidir també, si dir-li a aquella dona que l’havia toca que s’esperés una mica, que ...

Feres, àngels i discerniment

Diumenge primer de Quaresma 18 de febrer de 2024 Estimats germans i germanes, veure l’arc de Sant Martí, és una visió que sempre té un punt d’emoció. El llibre del Gènesi explica que és el signe de l’aliança de Déu amb el seu poble, el final del diluvi i el pacte amb tota la Creació.   La bella aliança de Déu amb Noé és una aliança en primer lloc amb els éssers humans i els seus descendents, però és també una aliança amb tota la creació: els altres éssers animats, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l’arca. Cal que tinguem una justa relació amb els animals, també són creatures de Déu, els hem de respectar i podem aprendre d’ells moltes coses, la fidelitat, la tenacitat, la tendresa... sense caure ni en la ideologia animalista ni en la supèrbia de creure’ns el reis de la Creació. El Papa Francesc a la Laudato si denuncia que cada any desapareixen milers d’espècies vegetals i animals que ja no podrem conèixer, que els nostres fills...

Per vostra Mercè. Missa del capvespre a la Basílica

Estimats germans i germanes, Bona festa major! Els carrers de la nostra ciutat bullen de tantes persones vingudes d’arreu. Molts no saben què celebrem ni qui és la Mercè. Però se sumen a la festa, la necessiten, perquè la festa és la manifestació de la joia de viure... I aquí en el redós de la Basílica, en aquest capvespre, l’evangeli ens acaba de recordar que Jesús va fer el seu primer miracle públic, precisament en el context d’una festa de noces.   Al país de Jesús, els casaments, aleshores, eren molt celebrats. Avui, dia de festa major a Barcelona, alguns hem vingut als peus de la Mare de Déu de la Mercè per demanar-li un miracle, per demanar-li que intercedeixi perquè el Senyor intervingui de manera miraculosa en les nostres vides. Potser per la guarició pròpia o d’una persona estimada, potser perquè cerques feina i no en trobes, potser perquè estàs de dol per la mort d’un ésser proper o perquè has hagut de deixar la teva pàtria, potser perquè estàs vivint una situació famil...

Justícia i missió

Homilia Domund 2022  Hem pujat avui al Temple de Santa Maria perquè tots volem fer bé les coses, tots voldríem ser justos en les decisions que prenem, sovint entenem justícia com equanimitat: cadascú el que sigui seu, però intuïm que la justícia pel cristià va molt més enllà. I, per això, hem vingut aquí a l’església a pregar, a trobar-nos amb Déu. Hem començat la missa reconeixent-nos pecadors com el publicà (el recaptador d’impostos de la paràbola) i tot seguit hem cantat l’himne del Glòria a Déu - la glòria és la coronació i la suma de totes les virtuts. En recitar aquest himne hem proclamat que només Déu és Déu. Recitar el glòria i meditar-lo ens ajuda a supera la temptació del fariseu de glorificar-nos a nosaltres mateixos i d’explicar contínuament el que hem fet perquè els altres ho aplaudeixin. Som a Lió a principis del segle XIX. A la ciutat es vivien temps convulsos. Hi havia misèria.   La família Jaricot era benestant. Un dels fills Paul, es va casar, però va enviu...

Les vídues, protagonistes

Homilia   diumenge XXXI de durant l’any. Molts mossens, agents i voluntaris de Càritas, podríem donar testimoni que les persones amb escassos recursos són les que més aporteu a les col · lectes i a l’hora de fer donatius. Doneu de la vostra pobresa, amb una generositat que esborrona. Ho tenim present especialment avui, dia de Germanor per seguir el vostè exemple.   Les vídues, arquetipus bíblics de la pobresa al costat dels orfes, són protagonistes de la primera lectura, del salm i de l’evangeli d’aquest diumenge. Era temps de sequera. El profeta Elies, expulsat pel rei d’Israel buscava asil en terra estrangera. De primer prop del torrent de Kerit i quan aquest també estava sec, a Sarepta, actualment al Líban.   I és una mare vídua, reduïda a la darrera misèria que en aquell entorn eixut és l’encarregada per Déu d’alliberar el profeta emigrant de morir de fam. Acollir el profeta era un acte de fe en el mateix Déu i   tots sabem que acollir demana temps i dedica...

Silenci iProjecte de Vida

Diumenge II de Nadal L’antífona d’entrada d’avui diu:   “Mentre un silenci tranquil embolcallava l’univers i la nit tocava la meitat de la seva carrera, la vostra paraula totpoderosa vingué del cel, deixant els trons reials. (Salm, 18).” Aquest Nadal per a molts ha estat especialment silenciós, meditatiu, contemplatiu... L’absència de persones estimades, la malaltia pròpia o la dels nostres amics,   ha estat una ocasió per tocar a fons. I aquest segon diumenge dins del temps de Nadal ens dona l’oportunitat d’assaborir aquest fons i aquest evangeli que hem proclamat. Perquè el Verb es fes carn va haver de superar tres obstacles: La foscor. És la manca de llum, però també com a terme poètic, pot significar la presència d’ombres, maldat, o depressió... En el nostre context d’avui la foscor té un nom: el coronavirus i totes les seves conseqüències. El pròleg és esperançador: la foscor no ha pogut ofegar la Paraula. El segon obstacle és “el món” en el sentit negatiu que l...

Ens piquen l'ullet

Homilia Diumenge cinquè de Quaresma 29 de març de 2020 Alguns dels qui us uniu a aquesta eucaristia retransmesa per les xarxes acabeu de perdre una persona estimada, alguns la mare o el pare, o tots dos, víctimes del coronavirus o d’una altra cruel malaltia. I alguns encara privats de poder-los acompanyar en els darrers moments i fins i tot de poder-los acomiadar dignament. Dol sobre dol. Voldríem que aquesta eucaristia fos per vosaltres un motiu de consol i d’esperança. Ens sorprèn que en aquest relat de l’Evangeli sembli que Jesús no doni importància a la malaltia del seu amic Llàtzer i que s’alegri de no haver estat present en el moment de la mort. Per què? Ell mateix ho diu, per posar a prova la fe dels deixebles. Tot el que estem vivint tan estrany, posa a prova la nostra fe, la purifica, la fa més pregona i més madura. Santa Mònica la mare de Sant Agustí, era d’ètnia berber o amazic (avui que l’amazic és la tercera llengua materna més parlada a Catalunya), doncs ...

Persecucions i veu que conforta

Diumenge 4rt de Quaresma 12 de maig de 2019 Estimats germans i germanes, Els apòstols no ho tingueren fàcil. Jesús ja havia predit que de la mateixa manera que el perseguirien a ell, també en el món sofririen persecució. Fou així i continua essent així. Hi   ha una persecució activa, directa i n’hi ha una altra d’indirecta, més subtil. Avui en el món hi ha comunitats cristianes directament perseguides. Segons Antonio Socci, periodista expert en temes d’Església, en el segle XX haurien estat assassinats uns 45,5 milions de cristians per les seves creences religioses, aproximadament el 65%   del total de cristians assassinats per la seva fe en dos mil·lennis. Encara avui els cristians són perseguits arreu, sobre tot a l’Àsia i a l’Àfrica, a l’Àsia en concret 1 de cada 3 cristians pateixen persecució a nivell alt, molt alt o extrem.. Encara estem esfereïts pels atemptats de Siri Lanka de la Setmana Santa passada... I hi ha altres persecucions més silencioses, incruent...

Entre el menyspreu i el consol

Homilia abans de la benedicció La festa d’avui és   molt popular. Els nens i nenes porteu palmes i palmons a beneir, els més grans, branques de llorer. Commemorem l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. Triomfal no vol dir triomfalista, perquè Jesús va muntat dalt d’un humil pollí i entra a la Ciutat Santa amb to de pau i festa. Avui, a les places dels nostres pobles i ciutats, molts brandem oliveres, llorer i palmes; les branques d’olivera, de llorer i de palma, són el signe per excel·lència de la renovació de fe en Déu. L’olivera és símbol de pau, perquè Jesús és el Príncep de la Pau; el primer d’una pau diferent a la que el món dóna, perquè és una pau que inclou el perdó i exclou la revenja. Per tant aquesta d’avui, és una manifestació pacífica. El llorer, des de l’antiguitat, s’associa a l’alegria i a l’eternitat, les seves branques són sempre verdes, les corones de llorer cenyeixen el cap dels poetes i els vencedors. Quant a la palma, la branca de la palmera, és un...

El missatge dels tres reis

Homilia en l’Epifania del Senyor 2017 Avui és el dia de Reis. Un dia que els nens i nenes prenen un gran protagonisme. Jesús ens ha dit que si no ens fem com ells no entrarem en el Regne dels Cels. Què hem d’imitar dels infants? La seva innocència, la facilitat de riure i de plorar, de meravellar-se, de fer les paus amb rapidesa, de viure l’instant present (per als infants només hi ha dos temps “ara” i “no ara”). I sobretot els nens i nenes són capaços de jugar. Els adults hem perdut força aquesta capacitat i el joc es converteix sovint en una caricatura del joc veritable, que és dinàmic, creatiu, participatiu... Tota edat és bona per jugar. Recordo unes fotografies de Pau Casals, el gran compositor, ja ancià, corrent per la platja amb un estel. Però l’Epifania és també un motiu de reflexió i d’acció de gràcies. El camí en la fe ens demana avançar en la foscor cap a una estrella. L’estrella apareix per guiar els cercadors de Déu. Seguir l’estrella vol dir sortir d’un mateix i a...

Surt de la teva terra

Homilia Diumenge XXX de durant l’any Avui és el Domund, el diumenge mundial de les missions, una jornada que fa 90 anys que se celebra. El lema d’enguany és: “Surt de la teva terra” El testimoni de tants missioners i missioneres del món que donen la vida en d’altres cultures i en llocs de frontera, sol ser admirat fins i tot pels no creients i molt respectat pels periodistes i comunicadors. Així, la periodista Pilar Rahola, veïna de Badalona, en el pregó del Domund que va fer a la Sagrada Família deia amb encert: “¡Quina idea lluminosa, quin ideal tan elevat sacseja la vida de milers de persones que un dia decideixen sortir de casa seva, travessar fronteres i horitzons i aterrar als indrets més abandonats del món, en aquells forats negres del planeta que no surten ni als mapes! Quina revolta interior han de viure, quina grandesa d'ànima han de tenir, dones i homes de fe, l'amor a Déu dels quals els porta a entregar la vida al servei de la humanitat! No imagino cap revol...

Els secrets del Regne

Setmana XVII de durant l’any. Diumenge 27 de juliol de 2014 Salomó demanava a Déu la gràcia de saber escoltar per poder fer dues coses: justícia al poble i destriar el bé del mal. Certament són característiques de bon governant. Un governant que sàpiga escoltar les justes demandes del seu poble serà un governant just. El dèspota en canvi és aquell que diu que ho fa tot per al poble, però sense tenir en compte el poble. Quantes dictadures hi ha avui en el món? Diuen que a l’Àfrica n’hi ha 26, a Àsia 22, a Amèrica, 6... Massa. Però pensem en temperaments autoritaris de grups i institucions podem tenir ben a prop nostre i que nosaltres mateixos podem tenir comportaments dictatorials. El que demana Salomó, el rei savi, és també lliçons de saviesa per a tots nosaltres. Escoltar no és simplement sentir, és valorar allò que ens han dit. Sant Benet diu en la seva Regla que cal escoltar sempre el monjo més jove. A les famílies i a les comunitats hauríem de saber fer-ho així, sense dema...

Els nostres amics missioners

Diumenge XXX de durant l'any A Estimar Deu i estimar el proïsme ja eren manaments de l'Antic Testament. La novetat de Jesus es que els uneix tots dos en un de sol. No son dos amors sino un sol corrent d'amor. L'amor no es pot manar. O es fruit d'un cor lliure o no es amor. L'amor es una manera de ser. Com escrivia Ramon Llull al Llibre d'Amic e Amat : "–De què est?–. –D'amor–. –Qui t'ha engenrat?–. –Amor–. –On nasquist?–. –En amor–. –Qui t'ha nodrit?–. –Amor–. –De què vius?–. –D'amor–. –Con has nom?–. –Amor–. –D'on vens?–. –D'amor–. –On vas?–. –A amor–. –On estàs?–. –En amor–...". Però Jesús no sols proclama l'amor sino que ensenya la manera de viure i conciliar aquestes dues dimensions de l'amor. Tota la vida cristiana es passar d'un amor encara interessat a un amor desinteressat i gratuït l'amor en caritat. La missió s’ha d’entendre en aquesta perspectiva. Domund , diumenge mundial de les missions. Cal sabe...

Homilia en la festivitat de Sant Jeroni 2011

Homilia en la festivitat de Sant Jeroni Sant Jeroni de la Murtra 30 de setembre de 2011 Benvolguts germans concelebrants, membres de la Coral Badalonense, germanes i germans. Celebrem amb molt de goig la festivitat d’aquest gran prevere i doctor de l’Església que fou Jeroni. I ho fem en aquest antic monestir edificat pels monjos jerònims, un lloc viu, de silenci i de pau. Jeroni va ser un home que va anar a la recerca de la saviesa veritable. Aquesta que, com hem escoltat en la primera lectura, val més que totes les riqueses i és més apreciable fins i tot que la salut i la bellesa. Us heu fixat que el vi vell deixa un pòsit? La saviesa és el pòsit que queda en el nostre interior quan ja hem oblidat tot el que creiem saber. En una societat com la nostra tenim el coneixement al nostre abast, però posseir la saviesa és tota una altra cosa. La saviesa ve d’assaborir, de gustar. En un moment de la història saviesa i coneixement es van escindir. Convé que tornin a reunir-se. Sant Jeroni va a...