Jaume Aymar i Ragolta

  Estimats germans i germanes, Pentecosta no és un fet aïllat, si no la baula d’una cadena que travessa la història i que cada any ens fa reviure aquell primer pentecostes de l’església naixent.   És com una pedra llançada en les aigües tranquil · les d’un llac que es va obrint en cercles concèntrics. Arran del nostre pelegrinatge a Mont Athos, a Grècia, el passat més de febrer, m’he adonat de la importància de l’Esperit Sant en la teologia i he descobert la figura de   Silvà, un monjo rus d’aquesta muntanya sagrada. Thomas Merton va escriure en La Pax Monastique (1958) “Potser descobrim que el monjo més autèntic del segle XX ha estat el pare Silvà, extraordinari starets -paraula russa que vol dir un pare espiritual amb un carisma evident- de Mont Athos.” Amb la seva oració i el seu testimoni, Silvà és ferment de trobada i de comunió. Esperit Sant no m’abandonis!!! Més d’una vegada de distintes formes aquest crit ressona en els escrits de Silvà. L’Esperit Sant, per aquest savi r

Parròquia de Santa Maria, de Badalona 27 de maig de 2023 Benvolguts nens i nenes, pares, avis, padrins i familiars -alguns vinguts de lluny- catequistes, que importants que són els sagraments! Ho repeteixo: que importants que són els sagraments! Els sagraments són els dons, els regals que Déu ens fa. Avui us han fet o us faran molts regals, però   vosaltres nenes i nens, sou aquí, enmig del món, perquè els vostres pares us van fer el regal més gran, el de l’existència. Sense ells, sense la seva estimació, vosaltres no seríeu aquí, ni tan sols no existiríeu. Però és que els vostres pares tampoc no serien aquí si no hagués estat per l’amor dels vostres avis i àvies. Tots som enmig del món, gràcies a que algú abans que nosaltres alguns es va dir que “sí”. Doncs els sagraments son el regal que Jesús ens fa. Tots vosaltres heu rebut ja dos sagraments. El baptisme i la reconciliació. I avui rebreu un tercer sagrament, l’eucaristia. Quin dels tres és més important? Mireu, mossèn R

Ascensió del Senyor 2023 Hi ha tres grups d’esperits que es reparteixen el món: aquells pels quals la terra ho és tot i el cel no és res; aquells que no donen cap valor a la terra i tot al cel; i aquells que ja veiem -o volem veure- el cel present damunt la terra per l’amor. Però per això, diu Sant Pau, cal que deixem il · luminar la mirada interior del nostre cor per adquirir una comprensió profunda i adonar-nos que estimar-nos de debò ja és viure el cel a la terra. Segons els Fets dels Apòstols, que són talment els evangelis de la infantesa de l’església naixent, Jesús s’enlaira a la muntanya de les Oliveres, el mateix lloc on el Senyor solia anar a pregar, on elevava el seu esperit,   on va passar el seu Getsemaní, el sofriment intens que va precedir la passió. Un amic em deia que sentia que el lloc de l’evangeli on es fa més palès que Jesús és el Fill de Déu és, precisament Getsemaní, en aquella hora isarda de patiment i solitud pregona.   La nostra pregària, en la solitud i

En el comiat del Dr. Marcel Casademont Vilaseca (97 anys). Sant Martí de Calonge, 13 de maig de 2023. La Mare de Déu de Fàtima   Estimats, avui, festa de la Mare de Déu de Fàtima, tan invocada pels malalts, celebrem la pasqua d’un calongí que ha estat molts anys a prop de la malaltia per combatre-la, el doctor Marcel Casademont i Vilaseca, metge reumatòleg ben conegut i estimat. Dimarts passat, dia 9, vaig tenir el privilegi d’administrar-l la unció a casa seva. Hi éreu presents els més íntims, tu Rosa Maria, que vas voler rebre amb ell també la unció; hi éreu els fills el Jordi, la Romi; la jove, la Maria Rosa... els nets l’Albert, el Gerard, l’Eduard tots li vau imposar les mans... i el Jordi, que era a Georgia, també s’hi va   unir en la distància.   En Marcel marxava tranquil potser intuint que ja tenia un besnet   i dos més en camí. El sagrament de la unció, no és màgia, és un signe del do de l’Esperit Sant que expressa la proximitat i la fortalesa que ens dona el Senyor

Paraules de mossèn Jaume, rector, en acabar l’ofici solemne de Sant Anastasi. Badalona, 11 de maig de 2023 Benvolguts, t’agraeixo molt, mossèn Andreu Oller, vicari episcopal i rector de Sant Josep que hagis accedit a presidir aquesta eucaristia de festa major, així com als sacerdots concelebrants: els PP. Jesús Sans i Justin Odisha, carmelites, a mossèn Richard Twagirimana, rector de Santa Maria de Montserrat i vicari d’aquesta parròquia i a mossèn Jordi Cussó, rector de Sant Antoni de Pàdua de   Llefià, així com al diaca, mossèn Quim Sabater -membre de la nostra comunitat- i als altres ministres de l’altar. Hi ha molts historiadors que han arribat a negar la historicitat de Sant Anastasi i els seus 73 companys de martiri, entre d’ells, Sant Sergi, que el seguiren en la seva fugida a Roma fins arribar a Lleida que era la ciutat bressol del seu oficial de la guàrdia pretoriana. Companys que anaren finalment amb ell al martiri i a la glòria: “...tots volien ésser els primers en el

El goig de la Veritat Diumenge VI de Pasqua Estimats amics, en l’interrogatori de Pilat a Jesús que escoltem per Setmana Santa hi ha una pregunta clau que queda sense resposta: “I la Veritat què és?”   I el Senyor no   la respon o, millor, la respon des del silenci. És un silenci eloqüent:   està donant la vida per amor i aquest és el gest més veritable que es pot fer: l’ofrena de la pròpia existència per als altres. Alguns diuen que el Senyor aquesta qüestió, ja l’ha respòs abans quan s’ha identificat amb el Camí la Veritat i la Vida i que l’acabarà de respondre quan doni la vida per amor. Com explica el professor Bosch Veciana, Jesús -com Sòcrates- mor per la causa de la Veritat. En el fragment de l’evangeli que acabem de proclamar, en la intimitat i l’emoció del comiat, Jesús promet als apòstols -que estaven a punt de desertar- que demanarà al Pare que l’Esperit de la Veritat es quedi amb ells per sempre. La pregunta per la Veritat travessa la història i arriba fins al dia

En el comiat d’Antonio López Gómez Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bufalà, 9 de maig de 2023 Estimades Maria Àngels i Maria Teresa, familiars i amics de l’Antonio, mossèn Josep Teixidó i membres de les comunitats cristianes de Sant Francesc d’Assís, de Santa Clara de Morera, del Sant Crist de Canyet, de Sant Jeroni de la Murtra, de Santa Maria, germanes i germans, Déu vos guard. Cada dia que l’Antonio pujava a Sant Jeroni de la Murtra, abans de posar-se a la feina, passava per la capella de la Immaculada. Allí hi ha obert el llibre dels evangelis. I llegia, en silenci, l’evangeli del dia. De seguida es posava a treballar, en solitud i en silenci, talment com un cartoixà. Deixava que la paraula de Déu anés fructificant en el seu cor. Ara comprenc que l’Antonio pregava treballant, treballava pregant. Perquè l’Antonio, ho sabeu bé, era un gran treballador i un bon pintor. En diverses ocasions, amb el Josep Vallès -el seu cap i amic- havia pintat el temple antic d’aquesta parrò

Diumenge Vè de Pasqua Estimats amics, per compendre l’evangeli d’avui l’hem de situar en el seu context: és un fragment del discurs de comiat de Jesús, adreçat als apòstols, en el Sant Sopar, el que anomenen discurs de comiat,   que no és un discurs seguit, sinó que es veu contínuament interromput per Pere, Tomàs, Felip i Judes Tadeu (Gomà). Els apòstols ja creien però, després d’aquells tres anys d’estar amb Jesús encara no creien prou, ni creien del tot, ni creien bé.   Són moments molt tensos i difícils. S’està congriant la tragèdia. Judes Iscariot ja és absent del cenacle: ha sortit a consumar la traïció i s’ha endinsat en la nit que pot ser cau de malifetes. El text que acabem de proclamar   se situa jut després   de la falsa promesa del Pere que, impetuós, li ha dit a Jesús que el seguiria allí on anés, disposat a donar la vida i el Senyor com a resposta li ha anunciat que el negaria tres vegades, és a dir que renegaria d’ell. Així fou i encara amb juraments, és a dir posan