Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Josep Aymar Ragolta

Soneto a Anna Aymar Urizio

  Soneto alejandrino a Anna Aymar Urizio y a sus compañeros y compañeras, que quieren vivir en comunión. Madrid, capilla del Colegio FEC Santa Joaquina de Vedruna, domingo 12 de mayo de 2024. Domingo de la Ascensión del Señor. Todos diremos que Anna en esta reunión hace con sus amiguitos su comunión primera y es una verdad, mas no del todo verdadera: Ella y todos quieren vivir la vida entera en comunión. A quien te vas a parecer de mayor, corazón? ¿A Cristiana tu mamá de nombre y de recia madera? ¿O a Santa Joaquina, esposa y madre certera que fue viuda también y religiosa en acción? ¿O te vas a parecer a tu querida abuela Franca o a l’àvia María Luz que es también tan franca? o a tus catequistas que te han transmitido la fe? Anna, hoy recibes por primera vez la hostia blanca. tu tienes un secreto: tres papás (yo ya lo sé) son Papá Dios, Stephane y mi hermano José (+).

Els set sants fundadors de l'Orde dels Servites

Estimats, Avui celebrem la festa d’una comunitat de sants, d’un equip de persones: set sants fundadors. Els set sants italians que van fundar l' ordre servita el 1233: Bonfilius, Alexis Falconieri, Joan Bonagiunta, Benedict dell'Antella, Bartholomew Amidei, Gerard Sostegni i Ricoverus Uguccione. No els veiem cada un en la seva fornícula, sinó junts als peu de Maria i els venerem com a grup de sants. Aquest equip magnífic ens recorda que “no estem destinats a salvar-nos sols!”. En aquesta eucaristia preguem especialment per l’Hugo Mercado Vargas, el pare de la Maria René, voluntària de Càritas parroquial, per Joan Soler Amigó, congregant dels Dolors, pel meu germà Josep Aymar, mort als 58 anys el passat dia 7 i, naturalment, pel bisbe Toni Vadell, que morí el dia de Santa Eulàlia.   Persones estimades i enyorades que ens han precedit. Es just i necessari mantenir viu el seu record i assaborir ja des d’ara la comunió dels sants. També preguem pel Pau Blanco que demà serà inte...

Sonet amb estrambot de colors en el comiat del Josep

  Sonet amb estrambot de colors en el comiat del nostre germà Josep al cementiri de Montjuïc Barcelona, 14 de febrer de 2022   Forjador de somnis infatigable, per fi reposes al costat del pare, que el cel immens que a ambdós us empara us mantingui units, amb jou entranyable.   Ara del cel, Josep, tira’ns un cable, que el necessitem tots, germans i mare i els teus cinc fills, tan jovencells encara, ara orfes del teu posat afable.   De cara al mar del nostre bell cognom t’emportes murri els teus grans secrets: quan ja no es llegut de fer-te retrets.   Que Sant Josep de qui portes el nom t’ha regalat una mort quasi bella car, malgrat tot, has tingut bona estrella.   I les gavines que sotgen el port, pinten blaugrana la vida i la mort.

Eucaristia en el comiat del meu germà Josep

Sant Jeroni de la Murtra, 10 de gener de 2022 Lectures Macabeus 12, 43-46 (379) Salm   102 (380) Evangeli Lluc 23 (419) I Pregària eucarística de reconciliació Introducció Estimats, Avui tots tenim els ulls posats en la mare. La mare els té posats en el Josep i el Josep els té posats en Déu. Durant anys, els de casa ens hem reunit celebrar el Nadal aquí a la Murtra. Aquest any no he pogut venir, però encara vam poder celebrar l’entrada de l’any a Madrid, brindant des de l’Hospital per nosaltres. Ara el Josep, amb el seu silenci, convoca de nou, en aquest antic refetor, el menjador dels monjos, tot just acabades les festes, perquè puguem celebrar la fe.   Ahir a la tarda, aquí mateix, vam tenir una llarga vetlla de tres hores. El centenar de persones que pujàreu fins aquí – algunes vingudes de lluny- veníeu a recordar el Josep i a donar-nos el condol. Degut a la situació sanitària que vivim, anàveu passant en petits grups. Ens asseiem al voltant del seu fèretre,...

Epifanies profètiques

Homilia en el baptisme del Senyor 2022 Estimats germans i germanes, Els qui hem tingut l’oportunitat de pelegrinar a Terra Santa, hem renovat al riu Jordà, amb emoció, les promeses baptismals i, sovint, hem tornat a prendre consciència de la nostra condició de batejats. És una emoció semblant que la que experimentem quan assistim al baptisme d’un adult, pensem “sap el que es fa”. Quan es va consagrar aquesta església, fa nou segles, era obligatori batejar-se: per ser vilatà calia ser cristià: era el règim de cristiandat. Avui ningú no es bateja ni bateja obligadament. El baptisme és una elecció lliure. I quan veiem que un adult es bateja, pensem “quina decisió tan madura!”. I té molt de sentit també que uns pares portin els seus fills a batejar de petit, acompanyat dels padrins i dels avis. Recordo un bateig en què el pare, en el moment de vessar l’aigua sobre el caparró de la criatura, plorava d’emoció... L’evangeli d’aquesta festa uneix dos records: el primer que Jesús va baixa...