Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge XXVI de durant l'any Recordo que en un pelegrinatge als llocs sagrats de Jordània, el guia ens parlava amb naturalitat què, en la seva cultura, hi havia el càstig de la mutilació de membres: “si un roba, cal tallar-li la mà,” deia entre d’altres exemples i ho trobava legítim i això feria encara més la nostra sensibilitat i ens semblava que aquell home estava parlant un llenguatge propi de l’Edat Mitjana. Però no cal recular tan enrere: avui milions de dones en diversos països del món es veuen sotmeses a mutilacions íntimes i hi ha hagut moviments contraculturals que han fomentat l’automutilació... Les paraules tan dures de l’evangeli d’avui, s’han d’entendre en el seu context: l’automutilació de membres, pròpia de moltes cultures antigues no s’avé amb l’Evangeli... Poso per exemple: va córrer la brama que Origenes, un gran teòleg, una pare de l’Església primitiva, s’havia auto-castrat, un extrem que mai s’ha pogut provar, però que li va tancar la porta a la canonització.

Homilia diumenge XXV de durant l’any Divendres es va presentar el llibre De Lluc a Teòfil , del savi biblista Josep Rius Camps, un recull dels seus articles setmanals a Catalunya Cristiana .   Fou un acte acadèmic solemne i, alhora, amable i proper. Deia el Rector de l’Ateneu, el Dr. Armand Puig, que en l’autor “s’han trobat l’anàlisi i la intuïció”. Val la pena que el llegim i sobre tot que captem el seu mètode. Doncs bé, mossèn Rius, afirma que Jesús és l’acompliment del Projecte de Déu. Un Projecte, afegia (humanament parlant) abocat al fracàs... I si rellegiu les paraules dels malvats en contra del just que avui recull el llibre de la Saviesa, veureu que en són de terribles i, alhora, d’actuals: “Posem-lo a prova, ultratgem-lo i torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovarem si sap suportar el mal, condemnem-lo a una mort vergonyosa...” Un mal ordit, una conxorxa, un pla secret per fer el mal. La dissort del just, en mans dels torturadors, és quelcom que s’ha repetit i es re

Homilia diumenge XXIII de durant l’any Intencions Fer joc al mal Aquests setmanes Satanàs, sense dir-ne el nom, ha estat present en els mitjans de comunicació, pel cas d’un membre destacat de l’Església que ha estat titllat per un sector d’endimoniat. El tema ha estat objecte de debat en les xarxes i   l’opinió pública. No toca d’ara entrar en el fons de la qüestió que ateny sobre tot al tema del mal, de la seva immensitat i de   la seva iniquitat. Crec que la novetat de l’evangeli d’avui és que un home bo i impetuós com Pere, escollit per la missió de capdavanter del grup pot ser sense saber-ho fer joc al Mal per la seva manera de pensar en clau de poder i per voler allunyar Jesús de la seva missió. Per tant en el cas que deia abans del pressumpte endimoniat, un pensa si els qui realment són uns dimoniets o uns dimoniassos no són aquells que es dediquen a divulgar notícies no contrastades amb la intenció aparent de fer el bé, però en realitat fent el mal. Ahir a la nit amb un

Diumenge XXIII Estimats germans i germanes, La situació de Jesús que descriu l’evangeli d’avui no és fàcil. Diuen els biblistes que se situa en el moment que Jesús s’ha vist obligat a exiliar-se en territori pagà per la pressió que exerceixen sobre els seus deixebles les autoritats jueves que han vingut expressament de Jerusalem. L’experiència de l’exili. De l’allunyament dels poderosos que ens pressionen de tantes maneres. L’experiència de tants exilis que avui viu el planeta. L’experiència que en la nostra   mesura podem viure cada un de nosaltres. Ahir, en la trobada de confrares a Montserrat, passàvem a prop del monument a Pau Casals, on   hi ha inscrita   aquella frase del Pessebre que resumeix tots els exilis: “Quan s’acabarà tan llarg caminar per terres estranyes!”. Afortunadament, també arribem a familiaritzar-nos amb les “terres” que de primer ens semblaven estranyes és a dir en els contextos estranys, com els que estem vivint.   Perquè hi ha un exili interior que comporta s

  CARTA DEL RECTOR Vacances actives Benvolguts feligresos, durant aquest estiu, la parròquia no ha fet vacances; certament el ritme ha baixat, però s’han continuat fent activitats i   atenent persones. Quant a l’acció social, diumenge passat, al final de la missa de 9, vam acomiadar el Lamine: fa onze anys que va decidir deixar el seu país, Senegal, travessant Mauritània, El Sàhara i   El Marroc, on fou maltractat per traficants de persones. Finalment, va prendre un cayuco que el va dur a las costes de Andalusia, fins arribar a Badalona per cercar un millor viure entre nosaltres i ajudar a la seva família des de la distància. Els darrers vuit anys ha tingut el suport i l’acompanyament de Càritas de la parròquia, ha obtingut la documentació reglada que li ha permès treballar amb   regularitat i, des de fa deu mesos, està treballant en un projecte de granja avícola que portarà junt amb la seva família. Càritas parroquial li ha donat suport tècnic. En Lamine tornarà a Senegal el