Jaume Aymar i Ragolta

Estimats germans, L’Església està de dol. Aquest matí Déu ha cridat a Joseph Ratzinger, el papa Benet, després d’una vida llarga i fecunda: un dels pontífexs més ancians de la història. La seva inesperada renúncia, el febrer de 2013, fou doblement heroica: no sols va renunciar al pontificat, amb tot el que aquesta decisió representava, si no que, a nivell privat va renunciar també a tornar a la seva Baviera nadiua, cosa que hauria estat del tot comprensible, però que podria haver donat pas a una mena de cisma entre els devots d’un i altre pontífex. En canvi hem pogut tenir un bell exemple de comunió que, d’alguna manera reflecteix la pel · l í cula Los dos papas (2019), que us recomano. Aquests 9 anys, els dos papes s’han vist sovint i fins i tot quan Francesc estava millor, se n’anaven a passejar junts pels jardins Vaticans. “Me voy a ver al abuelo” deia Bergoglio amb humor. De vegades, fins i tot passejaren amb l’utilitari blanc que un capellà italià va regalar al papa Francesc,

Homilia diumenge IV d’Advent Aquestes setmanes de preparació del Nadal hem estat escoltant la veu dels grans profetes: Isaïes i Joan Baptista. Avui escoltem el silenci de Sant Josep. El Dr. Isidre Gomà, eximi biblista, resumia així la vida del gloriós patriarca: «Sant Josep: fe, esperança i caritat en silenci» . El silenci és com el baix continu en la vida del gloriós patriarca que forma part indestriable de la Sagrada Família. De Jesús conservem moltes paraules de vida, de Maria, unes poques i ben eloqüents: «Soc la serventa del Senyor; faci’s en mi segons la teva paraula» o bé: «feu tot allò que ell us digui».   La única paraula que sabem que Josep va dir és: «Jesús», en el moment d’anar-lo a inscriure, però aleshores posar nom al fill era molt important, era el signe i la consagració de l’autoritat paterna. Encara avui a l’hora de preparar els baptismes hi ha moments de comunió intensa entre els pares i mares a l’hora d’escollir el nom del fill o la filla que ha de néixer i que, e

 En la Solemnitat de la Immaculada Concepció. 8 de desembre de 2022 Aquí en aquesta parròquia hi ha moltes imatges de Maria: l'Assumpta a l'Altar Major, l'antiga Mare de Déu dels Dolors, la Pietat de la Capella del Santíssim, Maria en l'Epifania, la Mare de Déu del Roser, la de Montserrat, la de Lourdes, la Puríssima i la del Carme. Però naturalment, totes son la mateixa. Recordo un professor de literatura als jesuïtes de Casp que deia: jo també a casa tinc moltes fotografies de la meva mare, vestida de diverses maneres, però totes són la mateixa.  Però no hi ha cap imatge de la Decensió, és a dir del descens de Maria a la terra. I històricament hi ha una fita molt important relacionada amb la nostra terra: l'aparició de Maria simultàniament al rei en Jaume I, Sant Pere Nolasc i Sant Ramon de Penyafort. Quan Maria s'aparegué a Bernadeta i li va revelar que era la Immaculada Concepció, la noia no ho va entendre, mai no ho havia sentit dir. La meva rebesàvia, Antò

Eucaristía en el Hogar de María. Parroquia Santa María 7 de diciembre de 2022 Habéis querido dar especial relieve a esta celebración de la víspera de la Inmaculada. Debo deciros que de pequeño nunca había oído hablar de la Inmaculada Concepción, en casa siempre decíamos "la Purísima", Este era el título de nuestra parroquia de Barcelona -hoy Basílica- donde se casaron mis padres; donde estos días el párroco, mosén Ramon Cors ha invitado al Nuncio de Su Santidad, Bernardito Auza, quien por cierto, antes fue nuncio también en Haití, que creo que es el segundo país más pobre del mundo. A buen seguro que le ha quedado mucho en el corazón de aquellos años... porque los pobres suelen ganar el corazón.  La devoción a la Inmaculada Concepción de María penetra en el Nuevo Mundo gracias a Cristóbal Colón y asentada con la denominación de la segunda isla descubierta por el Almirante y la Fundación en Santo Domingo de la Ciudad de Concepción de la Vega, en agradecimiento a la Virgen. Hay

Homilia diumenge segon d’Advent Estimats germans i germanes, Dijous passat, dia 1 de desembre, vam celebrar la festa de Sant Charles de Foucauld, canonitzat el passat mes de maig pel Papa Francesc.   Charles de Foucauld és una personalitat molt rica: un convers, un enamorat de la poesia i l’espiritualitat dels tuaregs o amazighs, - paraula que significa “homes lliures”, aquestes ètnies avui tan presents entre nosaltres i encara tan desconegudes- un explorador del nord de l’Àfrica, un místic contemplatiu, ermità, monjo, finalment prevere i un referent contemporani de l’anomenada “espiritualitat del desert” que avui suscita en molts atracció. És probable que hàgiu sentit parlar de la xarxa d’amics del desert, persones que practiquen la meditació amb l’impuls, entre d’altres, de Pablo D’Ors. Doncs bé, dijous al Seminari de Barcelona vam celebrar la memòria de Sant Charles de Foucauld amb una pregària silenciosa i la presentació d’un llibre a ell dedicat l’autor del qual és el profe