Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Santa Maria del Mar

Descobrir els propis recursos

Evangeli del diumenge 17 de durant l’any 28 de juliol de 2024 La realitat sovint ens depassa: hem de donar resposta a moltes necessitats: a casa, a la feina, a les persones vulnerables o que se senten soles, tenim moltes trucades pendents de respondre, persones pendents de visitar, ens sobrevenen coses inesperades (diuen que la vida és allò que ens esdevé mentre ens entestem a fer plans...) i ens sentim poca cosa, limitats, amb pocs recursos... Diem que no tenim temps -el bé més escàs. A més és probable que tinguem una baixa autoestima... el final de curs ens agafa cansats, tenim ganes de fer vacances...hem de tancar moltes carpetes... hi ha moments que tot se’ns fa costa amunt. I, aleshores, és quan cal més fer lectura creient de la realitat. Una mirada en profunditat. Fe en la paraula de Jesús: tot el que passa, tot el que ens passa, és per alguna cosa. Deien abans “no es mou una fulla que Déu no vulla .” Aquesta sentència, interpretada al peu de la lletra, ens portaria al determ...

Vigència del pastor

Estimats germans i germanes. De vegades he sentit dir que la imatge del bon pastor no s’escau a una cultura com la nostra, tan majoritàriament urbana. Que els infants i els joves rarament han vist un pastor o una ovella...En canvi em deia una catequista holandesa, bona pedagoga, molts anys activa pastoralment a Suïssa, que la imatge del bon pastor que té cura sol·licita de les ovelles, els infants l’entenen de seguida, encara que rares vegades o potser mai l’hagin vist. Jesús havia escoltat i havia cantat moltes vegades el salm 23 el del bon pastor que nosaltres hem escoltat i cantat també tantes vegades, normalment en les misses de difunts: El Senyor és el meu pastor: no em manca res./Em fa descansar en prats deliciosos,/em mena al repòs vora l'aigua,/i allí em retorna./Em guia per camins segurs,/per amor del seu nom;/ni que passi per la vall tenebrosa,/no tinc por de cap mal./Tu, Senyor, ets vora meu:/la teva vara i el teu bastó/em donen confiança.//Davant meu pares taul...

La veritable autoritat

Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món La peculiar reialesa de Jesucrist, aparentment derrotat des de la creu, però amb una extraordinària autoritat moral, il·lumina la nostra manera d'entendre i d’exercir l'autoritat. Perquè l’autoritat tots la tenim o l’exercitem d’alguna manera. Diuen els entesos que “autoritat” vol dir augmentar, promoure, fer progressar, i que  també s’aplica a la força de la convicció,  el que fa que alguna cosa prosperi. Una de les missions del matrimoni, per exemple, és que els cònjuges es preocupin cadascú de la promoció humana i cristiana de l'altre. Els mestres tenen autoritat perquè en educar fan créixer els qui tenen confiats. Escriu la filòsofa Natàlia Pla que cal estimar el saber, per saber estimar. Compartir els coneixements és també una forma d’estimar, és una obra de misericòrdia. Segur que tots hem tingut molts professors, però recordem sobretot aquells que han estat veritablement mestres, és a dir que ens han educat perquè ens ...

Evocació ignasiana

Homilia 31 0716 De vegades ens demanen que fem de mitjancers. És un paper difícil, de llarga tradició, que avui s’ha professionalitzat molt. Certament el seny hi ajuda, però per ser mediador cal una preparació específica. Ara, en el refús de Jesús hi ha molt més que un rebuig a la mediació en un cas concret. Jesús no suporta els qui només es mouen per criteris econòmics i els posa una paràbola fàcil d’entendre. El Papa Francesc ho explica gràficament, citant una frase de la seva àvia: “ en la mortaja no hay bolsillos ”, és a dir no ens emportarem res a l’altra vida. Les frases de l’Eclesiastès són tràgiques però veritables: “què en treu l’home de tot esforç i de tot el neguit amb què treballa sota el sol? Passa els dies en el desfici i en les penes de la seva servitud, i de nit el seu cor no descansa.” Avui, 31 de juliol, es clou l’Any Ignasià. Ignasi de Loiola en la seva autobiografia explica l’alternança de pensaments que vivia i els sentiments que li produïen: “quan pensav...