Jaume Aymar i Ragolta

  Soneto alejandrino a Anna Aymar Urizio y a sus compañeros y compañeras, que quieren vivir en comunión. Madrid, capilla del Colegio FEC Santa Joaquina de Vedruna, domingo 12 de mayo de 2024. Domingo de la Ascensión del Señor. Todos diremos que Anna en esta reunión hace con sus amiguitos su comunión primera y es una verdad, mas no del todo verdadera: Ella y todos quieren vivir la vida entera en comunión. A quien te vas a parecer de mayor, corazón? ¿A Cristiana tu mamá de nombre y de recia madera? ¿O a Santa Joaquina, esposa y madre certera que fue viuda también y religiosa en acción? ¿O te vas a parecer a tu querida abuela Franca o a l’àvia María Luz que es también tan franca? o a tus catequistas que te han transmitido la fe? Anna, hoy recibes por primera vez la hostia blanca. tu tienes un secreto: tres papás (yo ya lo sé) son Papá Dios, Stephane y mi hermano José (+).

  Moltes vegades preguntem els altres “com estàs?” . La resposta tòpica és, “sense baixar a detalls estic bé.”D’altres diuen “estic fatal”. Ja en parlarem.D’altres, senzillament “estic bé, gràcies” i menteixen perquè no ho estan. Un antic amic m’insisteix, “però com estàs interiorment?” La pregunta em recorda la del qüestionari Proust: “estat present del seu esperit” i la meva resposta, és “expectant”. Joan Capri, humorista catòlic, en un     celebrará monòleg que es titula: “el suïcida”, diu senzillament: “nosaltres no ens podem suïcidar, hem de veure encara moltes coses, hem de veure tot plegat com s’acaba tot això!”. Es referia, naturalment a la situació política de l’Espanya dels anys seixanta, però crec que no ha perdut vigència: avui la política ha passat de ser l’art més sublim, el govern de la ciutat per part dels filòsofs, a ser l’art més denostat: “tot això és política” sentim dir en sentit despectiu i cada vegada que vénen eleccions, patim una diatriba: d’una banda sabem que