Jaume Aymar i Ragolta

[A la porta de l'església]   Benvinguts grans i petits. Benvinguts pares i mares, fills i germans, avis i padrins...   Avui es diumenge de Rams, es el diumenge de la palma.   Les palmes i el llorer son signe de victòria.   La victòria del bé sobre el mal,   Els cristians som optimistes perquè sabem que el mal no te la ultima paraula. Perquè   sabem que tots els mals del món, tots els sofriments, fins i tot les catàstrofes, les naturals, fins i tot les catàstrofes provocades, son el signe d'un gran part, el part del cel nou i la terra nova que Jesús ens promet. De la mateixa manera que els fills no podem dubtar de l'amor dels nostres pares, tampoc no podem dubtar de l'amor de Déu.   Avui venint aquí davant d'aquesta església ens estem manifestant, estem afirmant la força de l'amor, el tresor de la família, l'estimació que tots ens hem de tenir. Avui afirmem la victòria de la vida sobre la mort. Abans per Rams tothom estrenava algun v

Homilia diumenge V de Quaresma 22/03/2015 Aquells grecs que volien veure Jesús i que anaren a trobar a Felip, representen totes les persones que avui també el busquen. Fixem-nos que el Senyor no els dóna una resposta intel·lectual, no els respon amb arguments teòrics, sinó que els parla sobre la seva mort imminent, és a dir, sobre la seva donació total: “quan seré enlairat sobre la terra atrauré tothom cap a mi.” Aquestes paraules profètiques a l'evangeli tenen un doble acompliment: d'una banda Dimes, el lladre penedit, se sent atret per Jesús, li demana que es recordi d'ell quan arribi al seu Regne i el Senyor li promet el Paradís. De l'altra el centurió, cal suposar que era un pagà, que se sent commogut davant la mort d'aquell Just, que arriba a reconèixer que és Fill de Déu. El bon lladre simbolitza tots els conversos, el centurió tots els qui sense ser cristians admiren la grandesa de la creu. Avui doncs molts busquen també, potser sense saber-ho a Jes

Homilia. Diumenge IV de Quaresma 15/03/2015 Estimats germans i germanes, Com un petit oasi en el desert de la Quaresma, aquest és el diumenge Laetare , que en llatí vol dir: “alegreu-vos!” Podríem dir: “I com podem d’alegrar-nos enmig de les dificultats presents?” Hem d’anar a l’essencial i hem de mirar de llegir en clau de fe tot allò que s’esdevé en la nostra vida encara que hi hagi moltes coses en aparença negatives. Només si posem la nostra esperança en el Senyor entendrem que Ell fa sorgir dels mals, béns. La primera lectura acaba amb el decret del rei Cirus que proclama el final de la llarga captivitat de Babilònia. És un fet esperançador i agradable, després dels anys d’aquest dur captiveri i de l’enyorança de Jerusalem de la qual ens ha parlat tan expressivament el salm: “Com podríem cantar cants al Senyor en una terra estranya?”. Eren aquelles jornades doloroses de l’exili, probablement en caure la tarda, quan grups d’israelites captius anaven a cercar unes hores

Homilia diumenge III de Quaresma 8 de març de 2015 Avui veiem a Jesús actuar de manera violenta. Recordo que de petit m’impressionava molt aquesta escena que veia representada en estampes: si Jesús venia a portar un missatge de pau, d’amor i de perdó, què volia dir aquesta expulsió dels venedors del temple   amb un fuet de cordes?   En primer lloc hauríem de preguntar-nos què significa violència. Violència ve de vis , que en llatí que vol dir “força”. Per tant la violència de l’amor és la força de l’amor. Nosaltres habitualment entenem la violència com a destrucció: atemptats, agressions, guerres, degollacions públiques... en aquest cas són formes d’una violència negativa i Déu no la vol. Però hi ha una altra violència –una força- que no pretén fer mal però que no tolera el mal. És la força de lluitar contra la injustícia i contra tota forma d’explotació. Aquell incident del temple era marcadament simbòlic, talment la representació d’una paràbola: d’altra banda si hagués arribat

Homilia segon diumenge de Quaresma 1/03/2015 Ens sembla tràgic i injust que Abraham, interpretant el que Déu li demanava, portés el seu Fill   Isaac al sacrifici. Però no pensem en quants pares avui, arreu del món, potser creient fer-los un bé, sacrifiquen la vida dels seus fills en ares dels seus interessos: els exploten, els instrumentalitzen o projecten en ells les seves frustracions.   No els permeten ser lliures. Els fills són persones que Déu ha confiat a les mans dels   pares perquè els retornin progressivament   la llibertat que tenen delegada. Per això a   l'Evangeli Déu Pare presenta el seu Fill estimat als seus deixebles més íntims d’una manera nova, solemne i plena d’estima: "Aquest és el meu Fill el meu estimat". Tot i que vindrà la Passió, la Transfiguració anticipa ja el final de la història: hi haurà Resurrecció. És un text paral·lel al del baptisme: Jesús es presentat com a l'home nou resplendent   a qui cal escoltar perquè la llum de Jesús