Sol amb ells

Homilia segon diumenge de Quaresma 1/03/2015

Ens sembla tràgic i injust que Abraham, interpretant el que Déu li demanava, portés el seu Fill  Isaac al sacrifici. Però no pensem en quants pares avui, arreu del món, potser creient fer-los un bé, sacrifiquen la vida dels seus fills en ares dels seus interessos: els exploten, els instrumentalitzen o projecten en ells les seves frustracions.  No els permeten ser lliures. Els fills són persones que Déu ha confiat a les mans dels  pares perquè els retornin progressivament  la llibertat que tenen delegada.

Per això a  l'Evangeli Déu Pare presenta el seu Fill estimat als seus deixebles més íntims d’una manera nova, solemne i plena d’estima: "Aquest és el meu Fill el meu estimat". Tot i que vindrà la Passió, la Transfiguració anticipa ja el final de la història: hi haurà Resurrecció. És un text paral·lel al del baptisme: Jesús es presentat com a l'home nou resplendent  a qui cal escoltar perquè la llum de Jesús il·lumina totes les foscors, tots els replecs de la nostra ànima.

Ens podria semblar que el passatge de la Transfiguració és una cosa d’altre temps, excepcional, però hem de comprendre que és un missatge que se'ns diu a cada un de nosaltres ara i aquí.  El color que predomina en l'escena és el blanc intens, el color dels vestits de Jesús, el color de l'alba, el color de la puresa, el color dels murs de la cel.la carmelitana o de la cartoixa. El missatge de Jesús és nou, supera el de la Llei (representada per Moisès) i el dels profetes (representats per Elies).  Per això la Paraula que ens cal escoltar és sobretot la de l 'Evangeli. Com a un signe de la seva importància a l'eucaristia ens posem dempeus per oir-la. Es una manera de dir, com Abraham: "aquí em teniu" i una voluntat com la que expressa l’antífona del  salm: "continuaré caminant entre els qui viuen a la presència del Senyor"

En acabar la teofania, veuen a Jesús tot sol amb ells. Jesús estava amb els deixebles, però estava sol. Sol però acompanyat, acompanyat però sol. Ho va interpretar molt bé Leonardo da Vinci en aquell Sant Sopar del refetor del convent de Santa Maria delle Grazie a Milà, tan reproduït, on els apòstols estan agrupats en quatre grups de tres i deixen a Jesús ben sol en la seva Passió. Els deixebles no acabaven d'e tendre la seva proposta i discutien què volia dir això de ressuscitar d'entre els morts. Encara no havien entès que acabaven de ser testimonis d'un anticipació de la resurrecció. Encara no havien entès –com direm al Prefaci- que la passió és necessària per arribar a la glòria. De fet nosaltres ho podem entendre conceptualment però ens costa de comprendre amb el cor. I acceptem els mals a contracor sense intentar llegir les claus de resurrecció que amaguen. Com deia el bisbe Carrera en la seva darrera  homilia a la Cartoixa de Montalegre, ben propera la mort,“totes les foscors de la vida humana, tots els gemecs que ens provoca el mal del món, tot el dolor de tota la humanitat, el misteri del mal que ens interpel·la i ens fa patir... tot això són signes d’un gran part, el part del cel nou i la terra nova de Jesús ressuscitat.”

Per això Isaac es una figura anticipada de Jesús. Isaac no va ser sacrificat,  Jesús sí que ho serà, però a la fi  ressuscitarà. I la fe de María serà més gran que la d'Abraham.

Nosaltres també estem cridats a ressuscitar amb Ell. En el moment d'elevar la sagrada forma en la consagració ens passa davant dels ulls allò que hem cantat tantes vegades potser sense ser-ne conscients: “el contemplem transfigurat/ en el moment del comiat."