Gelosia

Diumenge IV de durant l’any (3/02/19)

Avui, a l’evangeli, Sant Lluc recull un curiós incident de la vida de Jesús: els de Natzaret estaven gelosos dels de Cafarnaüm, perquè el “seu“ profeta, Jesús s’havia posat a exercir allí, de profeta i no entre ells que eren els seus paisans de tota la vida.

L’evangelista que era deixeble de Sant Pau escrivia per a comunitats cristianes que havien viscut i sofert aquest problema d’un horitzó curt no en l’anecdòtica rivalitat entre Natzaret i Cafarnaüm, sinó en la dramàtica tensió entre Israel i el món pagà.

Avui també vivim gelosies. Les vivim a les parelles, a les famílies i a les comunitats... Les gelosies són expressions d’enveja, és a dir de tristesa pel bé dels altres. Deia Benavente que el qui és gelós no ho és mai per allò que veu, en té prou amb allò que s’imagina. Les gelosies dels nens de vegades es prolonguen en el decurs de la vida.  I arriben a distorsionar les relacions entre famílies, entre colles, entre partits, fins i tot entre estats. Les enveges provoquen conflictes diplomàtics i guerres. Com els nens que es barallen per una pilota, hi ha pobles que es barallen fins a la mort, per interessos comercials, per l’aigua, o per una sortida al mar...

I a l’Església no n’estem pas exemptes: rivalitats entre càrrecs, entre parròquies, entre moviments.  

L’evangelista assenyala dos motius de crítica o menyspreu contra Jesús. El primer és la seva condició social: era un fill d’artesà. Un motiu ben inconsistent. L’altra motiu era l’amplada d’horitzons del mestre que contrastava amb els curts horitzons dels qui l’escoltaven.

Quan Sant Lluc escrivia, aquests ressentiments es continuaven vivint amb amargor a determinats sectors d’esglésies cristianes. Alguns d’Israel haurien volgut un messies estrictament nacional, sense el joiós universalisme que és indispensable en la missió cristiana (Gomà).

Estimats, tenim una mirada curta, de pardal o una mirada realment ampla, com les àligues? Estem gelosos d’algú? Ens enrabia que els altres progressin?

L’antídot contra l’enveja és la caritat. Lluc devia recordar el que havia sentit de llavis del seu mestre Pau: “el qui estima és pacient, és bondadós, el qui estima no té enveja”. Reconèixer que vivim les gelosies ja és el primer pas per superar-les, però ens cal la gràcia per viure un amor veritablement generós.

Jesús a la sinagoga va fer diana i s’hi va jugar la vida: van intentar estimbar-lo, matar-lo, però ell es va escapolir perquè encara no havia arribat la seva hora.

Quantes vegades darrera la violència de gènere hi ha una gelosia que s’ha anat covant i que els cònjuges no han acabat de verbalitzar, ni d’elaborar, ni de demanar ajuda.

Divendres vinent dia 8 se’ns ofereix de fer un dejuni voluntari per preparar-nos per la campanya contra la fam de diumenge vinent. Renunciar a allò que és bo i bàsic per solidaritat amb els qui se’n veuen privats cada dia. Aquesta mateixa setmana se’ns parlava de la fam que s’està vivint al poble germà de Veneçuela en aquest moment tan dur que està travessant. Saber renunciar a coses bones és per valorar coses millors. Germans i germanes, interessem-nos més pels dons millors!