Els ex

 

Homilia diumenge XXVI de durant l’any

Els “ex”

Amigues i amics,

avui es parla sovint de l’exmarit o de l’exdona, o de l’exnuvi, o de l’exnúvia... la partícula ex significa que fou o que ha deixat de ser. Hi ha persones que manteniu relacions d’amistat amb els vostres “ex” perquè l’amistat és l’únic que és indissoluble. També per extensió, parlem d’un excapellà o d’una exjesuïta o d’una ex-religiosa. En el cas del sacerdoci i la vida religiosa sabem que això no és correcte perquè el sacerdoci imprimeix caràcter i mai no deixem de ser-ne i la vida religiosa, d’alguna manera, també.

A l’evangeli de diumenge passat parlàvem d’aquell petit servent que Jesús posa com a exemple enmig del ròdol.  Segons un prestigiós biblista, aquell jove és el mateix individu al que fa referència l’evangeli d’avui, havia estat en companyia dels apòstols però ja no seguia en companyia dels apòstols. Era un ex. La frase de Jesús ben traduïda és “qui no és contra vosaltres és amb vosaltres”. No diu “qui no és contra nosaltres és amb nosaltres”. És diferent. Jesús no exclou. Lloa fins i tot aquell a qui la fe se li ha tornat generositat (el vas d’aigua). Una monja de Sant Benet de Montserrat, em deia que allí quan una germana decideix abandonar la vida monàstica se li fa una festa i una benedicció. Semblantment passa amb els escolapis. Quan un d’ells surt de la comunitat, se’l convida a fer classes... per què qui coneix millor el carisma de Sant Josep de Calassanç? Com tractem nosaltres els qui abans venien a missa però han deixat de venir-hi?

El motiu de l’escàndol de fer caure els altres, és a dir de contribuir a que d’altres s’allunyin de la comunitat,  pot partir de la teva mà: és a dir, de la teva acció o activitat; del teu peu és a dir, del seguiment o no seguiment de Jesús; l’ull representa els desitjos o ambicions dels homes.

Avui fem memòria agraïda de Miquel (“qui com Déu”?), de Gabriel (“fortalesa de Déu”) de Rafael (“medicina de Déu”). Però també se’n feia de Baraquiel (“benedicció de Déu”) de Jehudiel (“penitència de Déu”), de Laruel (“misericòrdia de Déu”), de Sealtiel (“oració de Déu”) i d’Esriel (“justícia de Déu”).  Els arcàngels són els portadors de les notícies més importants i avui ens en porten tres:

A la primera lectura, la història de l’elecció dels Setanta Ancians com a equip de govern de Moisès, lliçó d’equilibri entre l’autoritat d’un i la coparticipació de molts.

Al salm que els preceptes del Senyor no són feixucs sinó que omplen el cor de goig.

I a la Carta de Sant Jaume, el fill del tro, que amb vehemència defensa el dèbil oprimit, contra el defensor prepotent.

Estimades amigues i amics, unim-nos a la pregària del Papa Francesc a l’Arcàngel Sant Miquel, Preguem al cap de la milícia celestial, que ens defensi en la lluita, sigui el nostre ajut contra la dolenteria i ens alliberi dels paranys de la temptació. Amen.