Tancar bé les etapes

Solemnitat de Jesucrist Rei 2024

Avui és final i culminació de l’any litúrgic. Com tanquem les etapes? Sabem tancar-les? De vegades no. Una porta mal tancada comporta preocupació per als qui es queden dintre. Igualment una etapa mal tancada. Un dol no prou elaborat. Una relació que acaba en punta. Que n’és d’important aprendre a cloure bé els processos! És important d’acomiadar bé una persona a la societat civil i a l’església. Cal fer un bon traspàs de competències. Cal agrair. Cal suavitzar aspreses. Sovint cal demanar perdó.

La festa d’avui ens recorda que el projecte de Déu no té fronteres, abasta tota la creació. Deixem que la claror de la Paraula ilumini aquest diumenge. Ponç Pilat,  governador romà, és l’únic personatge fosc que figura en el credo que professem però que tingué un paper clau en la passió. Pilat, aquí estava nerviós. Que un rei jueu s’alcés contra el César és preocupant.  Tothom tenia guàrdies de cos, però Jesús és l’únic que no en té. Pilat, per aplacar la multitud, presenta Jesús com a l’Ecce Homo: Heus aquí l’home serien, segons l'Evangeli de Joan (19,5), les paraules pronunciades pel governador romà quan va presentar Jesús de Natzaret flagel·lat, lligat, amb un mantell de color porpra i una corona d'espines. Pilat mostrava la intenció de ridiculitzar aquell que s'havia atribuït la condició de rei davant la munió hostil amb l'objecte de conèixer el seu veredicte final sobre la seva persona, atès que per la seva banda, sembla que no veia clar un motiu de condemna.

Ignoro per quin motiu Francesca Güell va pintar l’Ecce Homo i va voler que presidís l’àmbit de repòs religiós i cultural que porta el seu nom. Però sí que sabem que una germana seva Maria Lluïsa Güell, reconeguda pintora, n’havia pintat un, anys abans. Ja a la Murtra en temps dels monjos, hi havia devoció per un Ecce Homo  i en tenien una imatge, potser Francesca en va tenir coneixement. El quadre, talment una icona occidental, resumeix el sentit del repòs que Francesca propugnava. Al davant es llegeix: “Y lo que parece debilidad a los ojos de los hombres es fortaleza a los ojos de Dios. Es la grandeza y el poder de Dios”. I a darrera: “Un cetro en manos de los hombres es una caña quebradiza, una caña en manos de Dios es un cetro poderoso.

El profeta Ezequiel, a la primera lectura, s’esforça a retornar l’esperança als deportats de Babilònia.  Crec que avui aquesta també ha de ser la nostra missió mirar de retornar l’esperança als qui han hagut de deixar la seva terra, passant per barrancs tenebrosos, com aquells que ens evoca el Salm 22. Si estàs passant per un barranc tenebrós, no tinguis por. la vara del pastor, que és la mateixa de l'Ecce Homo t'asserena i et conforta.

 

 

Comentarios

Entradas populares de este blog

10 claves para comprender la Sagrada Familia de Barcelona

El calze i l'arpa

Carta abierta al profesor Lorente sobre los restos de Colón