Veure amb els ulls del cor
Homilia diumenge V de Quaresma
En la petició d’aquells pelegrins de cultura grega que es van acostar a l’apòstol Felip, Sant Joan expressa i resumeix la veu de tot el paganisme obert a l’Evangeli: “Volem veure Jesús”. Els pagans tenien la seva religió (pagus, camp, pagès) eren religiosos però potser per curiositat, potser per insatisfacció, no en tenien prou: volien “veure Jesús”. L’expressió “veure” no es limita als ulls del rostre, es refereix per sobre de tot a la mirada de l’esperit. Tinc un amic invident que sovint em diu: “estic content de veure’t”, em veu amb la mirada interior. En el llenguatge de Joan “veure” volia dir entrar en contacte personal de simpatia. Encara avui nosaltres diem popularment “ens hem de veure!”. Vol dir que ens hem de trobar, que hem d’enraonar...
Avui molts també voldrien veure Jesús. Potser s’autodefineixen agnòstics, o escèptics, o simplement diuen que creuen en alguna cosa... Busquen, se senten insatisfets... Voldrien conèixer el missatge de Jesús, comprendre’l. Nosaltres hem de ser per a ells, transparències de Jesús. Veuen a Jesús en nosaltres? En el nostre capteniment personal i comunitari? Som transparència de Jesús? O de vegades els propis cristians som opacs i fem de tap? Nosaltres també tenim l’oportunitat de veure’l cada dia a Jesús, no en directe però sí en els germans, especialment en els més pobres... Veure’l en l’eucaristia. Però ens calen els ulls de la fe.
La mort no ens fa por, a la majoria. Però sí que ens espanta l’agonia, la lluita, el sofriment. Jesús també pressentia l’agonia de Getsemaní. No era cap estoic: l’horroritzava el suplici imminent. Comença la temptació d’evadir-se, però reacciona i se centra en un únic ideal la Glòria del Cel. I el Pare li respon, el Pare li assegura a Jesús que el seu sacrifici serà el Centre de la Glorificació divina.
És el sacrifici fecund. En el programa de la Salvació no hi ha més que el del Sacrifici voluntari: servir i seguir l’únic Salvador per la Creu de la Vida. És anar donant la vida pas a pas... Quan mor una persona estimada com ens agrada llegir aquest text de l’evangeli! Veure la mort a la llum de la fe li dóna una dimensió nova. Recordo que fa uns mesos en l’enterrament d’un sacerdot molt estimat, mossèn Josep Boix, el Sr. Cardenal ens deia: si algú dubta de la Resurrecció, hauria d’haver parlat amb mossèn Boix aquests dies, amb quina esperança parlava de la seva trobada imminent amb Jesús!
En la petició d’aquells pelegrins de cultura grega que es van acostar a l’apòstol Felip, Sant Joan expressa i resumeix la veu de tot el paganisme obert a l’Evangeli: “Volem veure Jesús”. Els pagans tenien la seva religió (pagus, camp, pagès) eren religiosos però potser per curiositat, potser per insatisfacció, no en tenien prou: volien “veure Jesús”. L’expressió “veure” no es limita als ulls del rostre, es refereix per sobre de tot a la mirada de l’esperit. Tinc un amic invident que sovint em diu: “estic content de veure’t”, em veu amb la mirada interior. En el llenguatge de Joan “veure” volia dir entrar en contacte personal de simpatia. Encara avui nosaltres diem popularment “ens hem de veure!”. Vol dir que ens hem de trobar, que hem d’enraonar...
Avui molts també voldrien veure Jesús. Potser s’autodefineixen agnòstics, o escèptics, o simplement diuen que creuen en alguna cosa... Busquen, se senten insatisfets... Voldrien conèixer el missatge de Jesús, comprendre’l. Nosaltres hem de ser per a ells, transparències de Jesús. Veuen a Jesús en nosaltres? En el nostre capteniment personal i comunitari? Som transparència de Jesús? O de vegades els propis cristians som opacs i fem de tap? Nosaltres també tenim l’oportunitat de veure’l cada dia a Jesús, no en directe però sí en els germans, especialment en els més pobres... Veure’l en l’eucaristia. Però ens calen els ulls de la fe.
La mort no ens fa por, a la majoria. Però sí que ens espanta l’agonia, la lluita, el sofriment. Jesús també pressentia l’agonia de Getsemaní. No era cap estoic: l’horroritzava el suplici imminent. Comença la temptació d’evadir-se, però reacciona i se centra en un únic ideal la Glòria del Cel. I el Pare li respon, el Pare li assegura a Jesús que el seu sacrifici serà el Centre de la Glorificació divina.
És el sacrifici fecund. En el programa de la Salvació no hi ha més que el del Sacrifici voluntari: servir i seguir l’únic Salvador per la Creu de la Vida. És anar donant la vida pas a pas... Quan mor una persona estimada com ens agrada llegir aquest text de l’evangeli! Veure la mort a la llum de la fe li dóna una dimensió nova. Recordo que fa uns mesos en l’enterrament d’un sacerdot molt estimat, mossèn Josep Boix, el Sr. Cardenal ens deia: si algú dubta de la Resurrecció, hauria d’haver parlat amb mossèn Boix aquests dies, amb quina esperança parlava de la seva trobada imminent amb Jesús!
Comentarios
Publicar un comentario