Salvats però de què?
Homilia Diumenge IV de Quaresma
18 de març de 2012
“Déu estima tant el món que ha donat el seu fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell sinó que tinguin vida eterna.” Paraules de Jesús a Nicodem, una nit. Aquestes paraules, estan escrites dalt d’un altar que hi ha a en una església de Barcelona, l’Oratori de Sant Felip Neri. “Així Déu ha estimat el món”. Un altar neoclàssic, centrat per la imatge de Jesucrist clavat en creu. Durant la guerra, la metralla va entrar fins a l’església i va arribar al cor de la imatge de Crist de l’altar major. Un altar bellíssim amb un Crist molt bonic que encara es conserva.
“Déu estima apassionadament el món. Déu ha enviat el seu fill al món no per condemnar sinó per redimir”. Quina meravella! Quina grandesa l’amor de Déu: per amor ens ha creat, per amor ens ha redimit. Tot és per amor. “D’on vens d’amor, on vas a amor...” escrivia Ramon Llull. Ens ho ha dit també la lectura de l’apòstol: Déu que és ric en l’amor ens ha donat la vida juntament amb Crist a nosaltres que érem morts per les nostres culpes. Però tot això avui ho entenem? Estem celebrant el bicentenari de la Constitució de Cadis (1812-2012) ja aleshores circulaven unes idees que tota persona en aquesta vida ha d’aspirar no a la redempció, sinó a la felicitat. Que tota persona ha de guiar els seus actes per la raó i no per la tradició (JJ.López Burniol LV 17/03/12, p. 25). Aquestes idees avui continuen circulant. En els dos mil anys de vida de l’Església, els cristians hem estat víctimes de tota mena de desgràcies com els altres; i hem estat també causants d’injustícies, de guerra, i de dolor, com tots els altres. El mateix Jesús hi va estar implicat. Ell va ser perseguit, condemnat i crucificat. Al peu de la creu es va sentir un desafiament: “Salva’t a tu mateix, si ets Fill de Déu i baixa de la creu”. Què significa doncs, que Jesucrist és el Salvador dels homes? Com poder confessar l’amor de Déu davant de tanta injustícia i de tant sofriment? Déu ens estima i ens salva. Això vol dir que Déu se’ns dóna perquè cada persona i cada grup humà visquem en Ell i així trobem la vida veritable. (Problemàtica viva, 68). El pecat porta a la mort, l’amor dóna la vida. L’amor ressuscita. Nosaltres hem de ser sembradors de l’amor de Déu allí on ens trobem. És a dir, sembradors del seu amor, de la seva misericòrdia, del seu perdó... Allí on no hi ha amor, posa-hi amor i hi trobaràs amor. A vosaltres que heu cregut ens ha salvat per gràcia. Hem de ser doncs rics en l’amor i hem d’enriquir els altres amb el nostre amor. Pel qui estima tot és gràcia, tot és do.
Moisès enlairà al desert la serp talment com un talismà. Tothom en veure-la es guaria. La creu alçada sobre el món: el nord, sud est i oest crucificant la terra, com escrivia el poeta, esdevé signe de salvació: amb aquest signe vencerem. “Mireu l’arbre de la creu/on morir el redemptor del món”, cantarem aviat a Setmana Santa. Mirar la creu, mirar-la amb ulls de fe, ens dóna paradoxalment la vida. Per això enmig del desert de la Quaresma, avui anticipem ja l’alegreu-vos! de la Pasqua.
18 de març de 2012
“Déu estima tant el món que ha donat el seu fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell sinó que tinguin vida eterna.” Paraules de Jesús a Nicodem, una nit. Aquestes paraules, estan escrites dalt d’un altar que hi ha a en una església de Barcelona, l’Oratori de Sant Felip Neri. “Així Déu ha estimat el món”. Un altar neoclàssic, centrat per la imatge de Jesucrist clavat en creu. Durant la guerra, la metralla va entrar fins a l’església i va arribar al cor de la imatge de Crist de l’altar major. Un altar bellíssim amb un Crist molt bonic que encara es conserva.
“Déu estima apassionadament el món. Déu ha enviat el seu fill al món no per condemnar sinó per redimir”. Quina meravella! Quina grandesa l’amor de Déu: per amor ens ha creat, per amor ens ha redimit. Tot és per amor. “D’on vens d’amor, on vas a amor...” escrivia Ramon Llull. Ens ho ha dit també la lectura de l’apòstol: Déu que és ric en l’amor ens ha donat la vida juntament amb Crist a nosaltres que érem morts per les nostres culpes. Però tot això avui ho entenem? Estem celebrant el bicentenari de la Constitució de Cadis (1812-2012) ja aleshores circulaven unes idees que tota persona en aquesta vida ha d’aspirar no a la redempció, sinó a la felicitat. Que tota persona ha de guiar els seus actes per la raó i no per la tradició (JJ.López Burniol LV 17/03/12, p. 25). Aquestes idees avui continuen circulant. En els dos mil anys de vida de l’Església, els cristians hem estat víctimes de tota mena de desgràcies com els altres; i hem estat també causants d’injustícies, de guerra, i de dolor, com tots els altres. El mateix Jesús hi va estar implicat. Ell va ser perseguit, condemnat i crucificat. Al peu de la creu es va sentir un desafiament: “Salva’t a tu mateix, si ets Fill de Déu i baixa de la creu”. Què significa doncs, que Jesucrist és el Salvador dels homes? Com poder confessar l’amor de Déu davant de tanta injustícia i de tant sofriment? Déu ens estima i ens salva. Això vol dir que Déu se’ns dóna perquè cada persona i cada grup humà visquem en Ell i així trobem la vida veritable. (Problemàtica viva, 68). El pecat porta a la mort, l’amor dóna la vida. L’amor ressuscita. Nosaltres hem de ser sembradors de l’amor de Déu allí on ens trobem. És a dir, sembradors del seu amor, de la seva misericòrdia, del seu perdó... Allí on no hi ha amor, posa-hi amor i hi trobaràs amor. A vosaltres que heu cregut ens ha salvat per gràcia. Hem de ser doncs rics en l’amor i hem d’enriquir els altres amb el nostre amor. Pel qui estima tot és gràcia, tot és do.
Moisès enlairà al desert la serp talment com un talismà. Tothom en veure-la es guaria. La creu alçada sobre el món: el nord, sud est i oest crucificant la terra, com escrivia el poeta, esdevé signe de salvació: amb aquest signe vencerem. “Mireu l’arbre de la creu/on morir el redemptor del món”, cantarem aviat a Setmana Santa. Mirar la creu, mirar-la amb ulls de fe, ens dóna paradoxalment la vida. Per això enmig del desert de la Quaresma, avui anticipem ja l’alegreu-vos! de la Pasqua.
Comentarios
Publicar un comentario