Què sera aquest noi
Aquest any Sant Joan cau en diumenge. Avui és la festa
de la seva Nativitat, just sis mesos abans de Nadal. De molts sants en celebrem
la festa de la seva mort, que és el seu natalici a la vida eterna. Però de Sant
Joan en celebrem el naixement terrenal, perquè la seva figura apareix molt
unida a la de Jesús. Sabem que va fer una cosa abans de néixer: va saltar d’entusiasme
dins les entranyes de la seva mare Elisabet quan Maria la va visitar.
Entusiasme ( “ésser mogut per l’Esperit”) perquè va pressentir la proximitat
del Messies.
Un amic, mossèn Josep Lluís Fernández, diu que quan li
pregunten els anys que té ell sempre hi suma 9 mesos. Els que va estar en el si
de la seva mare: ja era una criatura vivent. Quan li va explicar això al nostre
Cardenal aquest li va respondre: és el millor argument que mai no he sentit en
contra de l’avortament. En efecte, el coneixement del fetus abans de néixer ha
avançat molt. Avui sabem que el fetus és sensible a la música, que l’afecta l’estat
emotiu de la seva mare, les seves pors, les seves fantasies… que és sensible a
la música, que pateix. Que boniques les paraules del salm: “Us era tot jo ben
conegut,/res de meu no us passava per alt/ quan jo m’anava fent
secretament,/com un brodat, aquí baix a la terra”. Per això Sant Joan deu ser
protector dels infants abans de néixer. Preguem avui per les mares que tenen
dificultats per tirar endavant el seu embaràs, que no se sentin mai soles.
La gent es preguntava, “què serà d’aquest noi?”. És la
pregunta que nosaltres també ens fem quan neix un infant. Quina missió Déu li
haurà reservat? Quin món es trobarà? La podrà dur a terme? Serà feliç? Els
infants, a diferència dels animals necessiten molta cura, molta estimació, molt
d’acompanyament per part dels pares, dels avis, dels tiets... Els primers anys
de vida no podrien sobreviure sols. Vivim en un món sovint tan individualista
que moltes parelles es tanquen quan tenen un fill. D’altres però cerquen l’ajut
i la col·laboració recíproca amb d’altres nous pares.
Joan va tenir una missió: preparar el camí del Senyor,
aplanar-li la ruta. Ell va ser la veu, Jesús va ser la Paraula. Deia: no em
mireu a mi, mireu-lo a Ell, mireu l’Anyell de Déu. I va ser prou generós com
per “cedir” dos dels seus deixebles a Jesús.
En la nostra vida, d’altres han sembrat. És bo de
reconèixer-ho amb agraïment. Han preparat el camí per tal que nosaltres arribem
allà on ara som. Quants esforços, quants sacrificis, quantes renúncies dels
nostres pares! I també mestres, educadors, acompanyants. El beat Joan Pau II,
un home que va marcar la història del segle XX, va tenir els seus mestres, els
seus formadors, un d’ells un humil sastre polonès Jan Tyranowski que reunia un grup de joves i
que li va deixa llegir Sant Joan de la Creu. Tothom coneix Joan Pau II, molts
pocs coneixen aquest mestre espiritual. I Sant Pere Claver, l’apòstol de les
Índies? Si no hagués estat per aquell humil porter jesuïta Sant Alonso
Rodríguez que el va persuadir d’anar a missions, no hagués batejat 300.000
esclaus negres.
Els exemples es podrien multiplicar. Uns minven perquè
d’altres creixin. No cerquem l’aplaudiment humà, sinó la major glòria de Déu.
Comentarios
Publicar un comentario