Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge XIV de durant l'any Preguem pel repòs actiu i etern de Pepe Guerra, pare de cinc fills, 18 nets i 12 besnéts. El seu fill  Pepe jr molt amic de mossèn Marc Labori. Estimats germans i germanes, A Jesús el commovien les persones pobres. Una vegada va veure una vídua que tirava a la guardiola del temple unes poques monedes i la va posar com a exemple... Quantes vegades a nosaltres també ens commouen les persones pobres! Els veiem captant o vivint pels carrers, o venent o tocant als passadissos del metro o fent acrobàcies a les cruïlles. Gairebé sempre, si els fem una almoina, ni que sigui mínima, ens responen amb una paraula agraïda i fins i tot una benedicció, un ben dir. Certament que una almoina només és un petit pedaç, que cal treballar per erradicar les causes de la pobresa... però és un signe, és un gest de solidaritat. Fa unes setmanes vaig estar parlant amb un noi senegalès que portava vivint al carrer de Badalona, al Gorg, un mes. Vam explorar un principi de so...

 Esti mats germans i germanes, segons el teòleg Jose Antonio Pagola les fonts cristianes presenten Jesús dedicat a alliberar la gent de la por. Li feia veure les persones terroritzades pel poder de Roma, intimidades per les amenaces dels mestres de la llei, distanciades de Déu per la por a la seva ira, culpabilitzades per la seva poca fidelitat a la llei.   Una comunitat de seguidors de Jesús ha de ser, abans que moltes altres coses, un lloc on la gent s'allibera de les pors i aprèn a viure confiant en Déu. Una comunitat on es respira una pau contagiosa i es viu una amistat entranyable…  Avui també tenim por. La Lluïsa, una velleta que estava en una residència de Barcelona, quan el metge li preguntava si tenia por a morir, ella responia que el que tenia por era a viure.... Una vegada vaig preguntar als monitors del MIJAC. Algú de vosaltres coneix alguna persona que no sigui tímida? I tots van coincidir amb una. D'entre d'un grup de deu o dotze només hi havia una noia que ...

Estimats germans. L’evangeli d’avui diumenge diu els noms dels dotze apòstols amb una petita indicació de cada un d’ells. Quan Antoni Gaudí va transformar, gràcies a aquell donatiu generós d’una dama parcialment anònima, Isabel,   el temple que hi havia projectat, per l’actual, va passar d’una torre a 18 torres. La Torre de Jesucrist (del Salvador): és la més alta del temple amb 172.5 metres, coronada per la gran creu lluminosa dels quatre braços que dimecres passat va beneir el papa Lleó. Els mitjans de comunicació han subratllat que seria la torre més alta de la cristiandat, però s’han descuidat de dir la veritable intenció de Gaudí.   Aquesta alçada no és casualitat. Antoni Gaudí la va dissenyar deliberadament per ser lleument inferior a la cima de Montjuïc (177,7 metres), perquè deia que l’obra de l’home no ha de ser superior a l’obra de Déu. Quan anys després va dissenyar l’Hotel Atraction de NY el va dissenyar amb 300 metres d’alçada, perquè a la zona cero no tindria pr...

  ntencions: Avui preguem pel Josep Boter Dulcet: el Senyor que li ha donat ja l’ha cridat al seu costat. Que en pau reposi, al costat de la seva esposa Conxita i que tots dos vetllin per la seva gran família. La seva botiga al carrer de Mar i a Canonge Baranera és la més antiga i coneguda de Badalona. Benvinguts als qui heu pujat com cada any en la Romeria del Rincón del Arte (Manolo-Víctor) i també als de la Faràndula i a l’Ezequiel Barrios. Homilia Celebrem amb molta alegria la festa del cos i la sang de Crist. Corpus era una festa molt celebrada aquí a la Murtra. Fins i tot posaven botigues per vendre. Ja aleshores com ara es feia l’ou com balla, un joc d’aigua que ens atrau. Avui tenim cura del nostre cos. Anem al metge, al gimnàs, a la clínica... procurem una alimentació sana. És important i és congruent. Mens sana in corpore sano, deien els clàssics. Amb els anys fins i tot aprenem els avisos que el cos ens envia. Un cos que està cridat a se un amb el cos de Cri...

La família de la meva mare ve de l’Aragó. El nostre besavi matern (iaio), Bartolomé Mariano García Vallejo i avi matern de la meva mare, María Luz,  nasqué a l’Almunia de Doña Godina, avui a uns tres quarts d’hora de Saragossa, en cotxe. La nostra besàvia, Paca Moreno Bailo, va néixer a Grisen,  també a uns quaranta minuts de la Almunia. Per tant tots dos eren maños . I tots dos emigraren a Barcelona. I no sols ells, també vingueren tots els germans del iaio , i els seus pares Pascual y Antonia. I aquí freqüentaven el Centro Aragonés la Casa de Aragón a Ciutat Vella i el centre regional més important, amb diferència, de Barcelona.De petit, escoltava a casa aquest acudit : Dos mañicos fueron a bautizar a su hijo. ¿Cómo queréis ponerle? -preguntó el cura- Elefante. ¿Cómo? ¿Elefante? ¡Este nombre no es católico!. ¿Ridiez, y no se llama León el Papa? Aquest acudit que, aleshores, jo no entenia, deu tenir aproximadament cent cinquanta anys perquè Lleó XIII fou elegit el 1878, ...

En las exequias de Juan Carlos Losada Malvarez Sancho de Ávila, 30 de mayo de 2026. Unas palabras de consuelo para las mujeres y los hombres que habéis formado parte del contexto vital de Juan Carlos. Su madre Mila, sus hijas Carlota y Alba, su cuñada Lola. Su hermano Arturo. Sus nietos, sus sobrinos… Para una madre ver morir a un hijo, es algo que no parece previsto por la naturaleza. La muerte de un hijo es un momento para tocar a fondo. También mamá vio marcharse pronto a mi hermano José. Cada día le recuerda, pero a partir de aquel momento su vida cambió. Ante el cuerpo ahora sin vida de nuestro hermano Juan Carlos, quiero recordar algunos momentos de luz en nuestras historias personales. El primero es del de nuestra primera comunión. Era el día de la Ascensión del año 1965, en los jesuitas de Caspe. Nos la administró el P. Isidre Burunat  (1926-2009)  jesuita y biblista y, en aquel momento, rector del Colegio. Todos eramos varones, Pablo Bara, Jaume Guardiola, P...

Diumenge de la Santíssima Trinitat 2026 Ahir celebrava un casament a Sant Iscle d’Empordà. Una església força gran, en part romànica, en part ampliada, que em diuen que pràcticament està tancada al culte. Els nuvis tenen una trajectòria provada d’operacions i disgustos personals que no venen al cas però que confirmen la repercussió psicosomàtica dels mals moments. Fins poc abans del casori, al nuvi li sagnava el nas. He de dir que els meus amics són batejats i solters. Després del consentiment hi ha hagut un moment molt emotiu, la filla biològica de la núvia, que portava els anells, s’ha posat a plorar i ha abraçat els seus “pares.” A l’altar romànic eren tres abraçant-se. Oi que és una imatge bonica de la Santíssima Trinitat? Analògicament és la gran abraçada del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. La imatge de l’abraçada plau molt a la meva mare. Als seus 95 anys, li agrada poc fer petons, s’estima més les abraçades. Em consta que també li plau al filòsof Josep Maria Esquirol, s...

Sonet amb estrambot deprecatiu al 260è Sopar Hora Europea, mirant de sintetitzar les aportacions de l’Hèctor Corominas Macias, en Josep Gallifa Roca i la Pilar Mariné Jové (moderats per la Montserrat Puigbarraca Arroyos). Restaurant la Lluna de Barcelona, dijous 21 de maig de 2026, vigílies de Santa Rita de Càssia, advocada de les causes impossibles.   Com humanitzar la societat? És que està del tot deshumanitzada o hi ha força humanitat amagada i aquí molts cerquem la Bona Veritat?   Cal recuperar l’hospitalitat embolcallant l’altre amb la mirada -digitals i analògics a la vegada- reconegut, conegut i estimat.   Afavorim la conciliació sabent que la missió compartida és el que fa més virtuosa la vida.   Davant tanta ruptura tremolosa presència, escoltant, respectuosa que esdevé, pel dedins, nutrició.   Restaurem la fractura amb la ma estesa i amb el kintsugi d’or de la tendresa.

Males pècores Tot i que en cert sentit aquesta expressió és un insult, no la vull usar així. Una pècora és una ovella. I hi ha ovelles esgarriades. Parlo de les persones que per un complex d’inferioritat estan en contra de tot i de tothom. De vegades el complex ve que tenen germans biològics que els semblen superiors a ells i han de fer el possible per emular-los i imitar-los. D’altres es comparen amb els seus company de feina o de lleure. Sovint aquesta comparació és inconscient, no culpable, però fa patir als qui tenen al voltant. Tot ho saben. Quan tu vas, ells ja tornen. I com deia amb humor, seny i saviesa el Dr. Jubany “qui no ho sap tot, no sap res”.   No diuen clarament, insinuen. Si tenen un trauma infantil, te’l repeteixen, tal com si en fossis culpable. Si cal “matar el pare” com deia Freud ho fan. I el pare pot ser el president de l’associació on treballen o el batlle de la vila, poble o ciutat. Una mala relació amb els seus progenitors biològics la projecten a les ...

  Sonet agraït, amb doble estrambot deprecatiu, a mossèn Josep Lafont Puigbert, sacerdot, rector i amic. Calonge i Sant Antoni, 28 d’agost de 2025, festivitat de Sant Agustí, Pare de l’Església i gran convers/16 de maig de 2026, vigília de l’Ascensió.   L’enhorabona mossèn Josep Lafont home inquiet, de profunda mirada, que has sembrat tant en aquesta contrada i ens has portat allí on hi ha la Font.   Com a capellà, sovint, has fet de pont, has batejat a molta mainada, has propiciat la casta abraçada i has acomiadat a molts d’aquest món.   Ens has nodrit amb l’Eucaristia amb la Paraula de cada dia i els consells del vell profeta.   El teu viure és com el d’un poeta que està disposat a anar de caça i a ballar, content, sardanes a plaça.   D’Antoni de Pàdua, ardit seguidor, demana per a tots un nou ardor!   I ara que ha arribat la teva Pasca, plorant agraïm a Déu la teva tasca.   Mn. Jaume Aymar R...

Estimats, L’Ascensió del Senyor ens convida a cada un de nosaltres també a ascendir, a tenir mires altes. Com deia el bisbe Joan Carrera, a superar la mirada de pardal i a tenir un mirada d’àguila, alta, àmplia, profunda. A contemplar el cel que comença aquí la terra quan ens estimem de debò i busquem la felicitat de l’altre més que la pròpia. L’Ascensió ens convida a endinsar-nos en el misteri, en el misteri en el qual vivim, som i existim. Tot és misteri. Sant Isidre és el primer laic casat que va pujar als altars. Lope de Vega li va dedicar un llarg poema en què posarà a llavis d'Isidre parlant de la seva promesa, María del Cabeza: La núvia té virtut, que és el dot veritable per a la pau i quietud. Isidre i Maria de la Cabeza i el seu fill Ilian eren mossàrabs. Els mossàrabs foren els cristians ib è rics que visqueren sota domini musulm à a l' À ndalus. Van viure en un context berber. També avui entre nosaltres, des de fa anys, viuen i treballen persones procede...

Diumenge sisè de Pasqua Estimats. Som en plena cinquantena pasqual. Un temps propici per a la festa, per a la joia de la trobada, per a viure la veritable alegria. Un grup de benedictins belgues de l’abadia de Saint André de Bèlgica, com a introducció de la missa d’avui, sisè diumenge de Pasqua, escriu: “Cap fundador no pot esperar veure que la seva obra es perpetua si els seus deixebles no acullen el seu missatge, en un esperit d’amor comprensiu, de fidelitat a la tradició que ell ha creat i d’obediència a les seves primeres intuïcions. Lluny de reprimir les forces de creativitat i de matar les iniciatives, una tal fidelitat suscita la necessària adaptació a la vida. Viure de l’esperit i de l’exemple del fundador, permet de superar les dificultats i les proves d’anar endavant.” Evidentment estan parlant de Jesús, el fundador d’aquella petita facció d’homes i dones sortits del judaisme i també de l’hel · lenisme que, primer, es va anomenar “els del camí” i, després, a Antioquia, va...

  Homilia diumenge cinquè de Pasqua A Germans i germanes. Jesús diu “jo soc el Camí”. Ser camí, ser via...vol dir tenir un terme. Caminem amb una destinació, amb un final. I Jesús és el Camí que ens condueix vers al Pare. “Un camí, quina cosa tan curta de dir/quina cosa tan llarga de seguir” escrivia Josep Maria de Sagarra. I és que el camí de vegades és costerut, és pedregós, hi ha revolts...i caminem a la intempèrie exposats al sol i la pluja. Aquesta és una de les sorpreses que ens trobem quan fem el Camí de Santiago, que totes aquestes vicissituds ens visiten. Jesús és també la Veritat. Aquest lloc de repòs està destinat a tots aquells que busquen la Veritat. Dijous vinent farà 30 anys de la mort de mossèn Alfred Rubio de Castarlenas, sacerdot, metge, formador, pensador, poeta... Ho celebrarem. Ell, en sintonia amb Francesca Güell va dissenyar aquesta invocació: “Ment Sagrada de Crist, il · lumina’ns i uneix-nos en la Veritat.” I ambdós van concebre aquest Monestir com un l...

Diumenge III de Pasqua  Estimats germans, és lícit fer-nos preguntes sobre els textos de l’Evangeli que anem proclamant any rere any, que hem escoltat tantes vegades... I un d’aquests el d’avui, el dels deixebles d’Emaús, un text tan proclamat que fins i tot ha donat nom a uns recessos. Sabem que un dels dos es deia Cleofàs, però de l’altre, l’evangelista Lluc no en diu el nom. Algun pintor d’icones (els pintors d’icones sovint són grans teòlegs) va suggerir pintant-la en una icona, que el segon deixeble d’Emaús, en realitat era una dona, potser l’esposa de Cleofàs. Que els que marxaven cap al seu poblet no eren dos homes si no un home i una dona, un matrimoni de deixebles. De fet els primers llocs on es celebraren les primeres eucaristies eren les cases, per tant no tindria res d’estrany que aquells dos esposos deixebles i pelegrins acollissin Jesús a casa seva.   Al calendari hi ha alguns esposos cristians: Sant Isidre i Santa Maria de la Cabeza, Lluís i Cèlia Martin, els ...

  Homilia en la vetlla pasqual de 2026   Pasqua significa pas. Pas de mort a vida. Pas de tenebra a llum. De la fredor a escalf. Aquesta nit és plena de símbols. Experimentem la bellesa de la creació en el relat del Gènesi i la responsabilitat que tenim envers ella. Evoquem personatges de tant relleu i de tanta força com el mateix Moisès, líder del seu poble, partint les aigües, caminant a peu eixut.   El missatge és clar: ens cal fer un pas endavant. A l’evangeli Jesús recomana a les dones que vagin a Galilea, un indret que simbolitza l'inici del ministeri de Jesús, l'obertura de l'evangeli als gentils (“Galilea dels gentils”) . El lloc de trobada de les dones amb el Ressuscitat, representant la perifèria geogràfica i espiritual, oposada al centre religiós i masculí de poder de Jerusalem. Avui també Jesús ens convida que ens allunyem del poder i anem a les nostres galilees, fiant-nos més sovint de la intuïció femenina.  Joan-Lluís Pérez Francesch ahir al ...