Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge III de Pasqua  Estimats germans, és lícit fer-nos preguntes sobre els textos de l’Evangeli que anem proclamant any rere any, que hem escoltat tantes vegades... I un d’aquests el d’avui, el dels deixebles d’Emaús, un text tan proclamat que fins i tot ha donat nom a uns recessos. Sabem que un dels dos es deia Cleofàs, però de l’altre, l’evangelista Lluc no en diu el nom. Algun pintor d’icones (els pintors d’icones sovint són grans teòlegs) va suggerir pintant-la en una icona, que el segon deixeble d’Emaús, en realitat era una dona, potser l’esposa de Cleofàs. Que els que marxaven cap al seu poblet no eren dos homes si no un home i una dona, un matrimoni de deixebles. De fet els primers llocs on es celebraren les primeres eucaristies eren les cases, per tant no tindria res d’estrany que aquells dos esposos deixebles i pelegrins acollissin Jesús a casa seva.   Al calendari hi ha alguns esposos cristians: Sant Isidre i Santa Maria de la Cabeza, Lluís i Cèlia Martin, els ...

  Homilia en la vetlla pasqual de 2026   Pasqua significa pas. Pas de mort a vida. Pas de tenebra a llum. De la fredor a escalf. Aquesta nit és plena de símbols. Experimentem la bellesa de la creació en el relat del Gènesi i la responsabilitat que tenim envers ella. Evoquem personatges de tant relleu i de tanta força com el mateix Moisès, líder del seu poble, partint les aigües, caminant a peu eixut.   El missatge és clar: ens cal fer un pas endavant. A l’evangeli Jesús recomana a les dones que vagin a Galilea, un indret que simbolitza l'inici del ministeri de Jesús, l'obertura de l'evangeli als gentils (“Galilea dels gentils”) . El lloc de trobada de les dones amb el Ressuscitat, representant la perifèria geogràfica i espiritual, oposada al centre religiós i masculí de poder de Jerusalem. Avui també Jesús ens convida que ens allunyem del poder i anem a les nostres galilees, fiant-nos més sovint de la intuïció femenina.  Joan-Lluís Pérez Francesch ahir al ...

Ecce Homo (aquest és l'home o heus aquí l'home), traducció llatina que apareix en la Vulgata   de Sant Jeroni de la frase grega ιδου ο ανθρω π ος . Es tracta, segons l'Evangeli de Joan (19,5), de les paraules pronunciades pel governador rom à Pon ç Pilat quan va presentar Jes ú s de Natzaret flagel · lat, lligat, amb un mantell de color porpra i una corona d'espines. Pilat mostrava la intenci ó de ridiculitzar aquell que s ’ havia atribu ï t la condici ó de rei davant la muni ó hostil amb l'objecte de con è ixer el seu veredicte final sobre la seva persona, atès que per la seva banda no veia clar un motiu de condemna.   Volia doncs aplacar la multitud. Les representacions de l’Ecce Homo començaren el segle XV i han continuat fins el s. XXI. És una imatge pròpia de la Devotio moderna ('Devoció moderna') un moviment religiós de la baixa edat mitjana sorgit als pasiose Baixos relacionat amb l'humanisme cristià. El llibre La imitació de Crist , escr...

Estimar, deixar-se estimar, fer-se estimar Jesús es treu els vestits per rentar els peus als seus amics. El rentament, signe d’hospitalitat als pelegrins. D’aquells que viuen l’èxode en la seva vida. Signe del que es dona tot i del tot, es posa als seus peus. En silenci eloqüent. Fa el mateix gest que havia fet amb ell aquella dona a casa de Simó el fariseu. No sabem si, com ella, Jesús va plorar també als peus dels seus deixebles que anaven a abandonar-lo aviat, com vam meditar dimarts a l’ofici de tenebres. L’evangeli no ho diu, però el Senyor devia estar profundament commogut i els seus apòstols també. La tradició diu que després de rentar els peus, el sacerdot els besa en signe de respecte i de tendresa.   Simó no vol deixar rentar-se els peus. Es resisteix. L’amor és un procés d’anada i tornada. Per tal que l’arc de l’amor sigui complet, cal estimar i deixar-se estimar. I deixar-se estimar, deixar-se ajudar, implica humilitat. ”.   I encara, afegia Dolores Arriola, la...