Diumenge del goig
Diumenge III d’Advent Què volem dir quan parlem del goig? Vet aquí una paraula en desús. Abans quan una persona anava ben arreglada, es deia “fa goig!”. Quan l’Antoni Gaudí va completar la torre de Sant Bernabé de la Sagrada Família, li va voler preguntar al mestre de cases com la trobava, i l’home, li va dir senzillament: “¡Fa goig!” una resposta que va complaure molt a l’arquitecte perquè la façana era, precisament, la façana del goig, dels misteris de goig. El goig no és exactament el mateix que el gust. Hi ha persones que quan les presentes a algú diuen “molt de gust”, però rarament diuen “molt de goig”. El goig és assaborir una alegria íntima. Ahir vaig tenir l’ocasió de visitar la nau del Gorg a Badalona, on diuen que hi ha 400 persones que aviat seran desallotjades per ordre judicial. En vaig sortir amb ganes de plorar. Era tot el contrari al goig. Em va desplaure molt i em vaig sentir impotent. Com poden tornar aquests amics, aquests germans, a viure el goig d’exi...