El gran retrobament

Diumenge de Pasqua 2023

El gran retrobament

Hem començat l'eucaristia d'avui a la Plaça de la Constitució, amb la processó de l'encontre entre Maria vestida de festa i Jesús Ressuscitat representat per un Infant. Un acte que fem cada any però que enguany ha estat més solemne perquè la Congregació dels Dolors fa 300 anys que celebra la fe aquí a Santa Maria. Felicitats. Ja heu vist que els congregants porten corbata de color: és festa! I hem començament l’eucaristia d’avui amb aquesta oració col·lecta: “Oh Déu, avui el vostre Unigènit, vencent la mort ens ha obert les portes de l’eternitat. Feu que els qui celebrem la resurrecció del Senyor, renovats pel vostre Esperit, ressuscitem amb Crist en la llum de la vida.” Ja sabeu que l’oració col·lecta és la principal de la missa. En ella recollim totes les nostres intencions. Doncs bé, cada paraula d’aquesta oració està molt pensada:

Avui. La resurrecció és un avui. Jesús va dir que si no ens fèiem com infants no entraríem pas en el Regne de Déu. Doncs bé fixeu-vos que pels infants -com per a alguns pobles primitius- només hi ha dos temps verbals, “ara” i “no ara”. Igualment passa amb les persones grans. No poden fer programes a llarg termini. No els podem fer promeses de futur perquè no saben quin futur tindran....  Així la resurrecció és un avui, perquè l’eternitat és un avui. Amb sàvia intuïció teològica, la imatge del Ressuscitat de la nostra parròquia de Santa Maria, és un infant vestit de blanc. Hi ha un curt que corre per les xarxes. Un home mor fent surfing al mar. El seu cos sense vida és llançat a la platja. Quan es desvetlla i s’alça (la resurrecció) es troba que la platja plena d’infants, se’n va caminant fins a la ciutat i veu que és la de sempre, però poblada d’infants. Ell mateix, en passar prop d’un aparador veu que és un infant. Quina intuïció tan bella de la infantesa espiritual de la qual parlava Santa Teresina de Lisieux!  

Vencent la mort. Podríem dir, "però si malgrat els esforços de la ciència la mort no està vençuda!". Si ens continuem morint. Si mor l’amic i mor abans que nosaltres. Si moren els pares, els germans... Si moren persones a qui no els tocaria morir! Som uns il·lusos els qui creiem en la resurrecció de la carn? No. Fixeu-vos. Hem començat aquesta festa amb la Processó de l’Encontre entre Maria i Jesús, aquí mateix a la plaça de la Constitució, al nucli històric de Dalt la Vila. La trobada joiosa entre Mare i Fill.  Mare i Fill que s’havien trobat de manera tràgica al Camí de l’Agonia, ara es retroben joiosament i serena. És una sàvia intuïció popular. La Mare i el Fill es retroben de la mateixa manera tots tenim l’esperança de retrobar-nos un dia amb els nostres familiars estimats que ens han precedit. Recordo sobre tot  que per a  la Montserrat Rovira, una bona feligresa de Sant Francesc d’Assís, aquesta era una gran preocupació: “em retrobaré amb les persones que he estimat? Les tornaré a veure?” Poc temps abans de morir va perdre una bona amiga. Els fills de la Montserrat li van amagar. No li van voler dir. Però el mateix dia de l’enterrament, al matí, el fill que vivia amb ella a casa va sentir un soroll: La mare s’havia llevat, s’havia arreglat...”Mare què hi fas aquí?” “Fill, no hem d’anar a l’enterrament...?” El fill va quedar glaçat: estava absolutament convençut que a la mare no li havia dit ningú, però ho sabia. I quantes persones en l’agonia mencionen la mare! I quants condemnats a mort, en el decurs de la història han mencionat la mare! És que estan tornant a la infantesa i la veuen? Per tant, la mort està vençuda perquè des del nostre baptisme, en incorporar-nos a Crist hem rebut el do de la vida perdurable, com insisteix un dels meus millors amics: no és una altra vida,  és la mateixa vida que continua renovada. Per això cantem: “continuaré caminant amb els qui viuen a la presència del Senyor...”

Ressuscitem en Crist a la llum de la vida. Hi ha un comentari molt interessant dels benedictins de l’Abadia de Saint-André-la Bas sobre la resurrecció. La fe dels Apòstols en la resurrecció és progressiva i barrejada amb els dubtes i amb incredulitat, com la fe de nosaltres mateixos que, moltes vegades, dubtem. Com molts amics i familiars nostres que creien i han deixat de creure en la resurrecció. Escriuen els monjos: Pere tot i que veia la tomba buida, no hi va creure fins que ell mateix no va retrobar el Senyor (Lc 24, 12-34; 1Cor 15,5). Per comprendre immediatament el signe calia l’amor intuïtiu del deixeble que Jesús estimava. Tanmateix el primer testimoni que va entrar al sepulcre per fer les constatacions oficials, no fou pas Maria de Magdala -la única dona esmentada aquí-, ni tampoc Joan, sinó que és Pere, el cap del col·legi apostòlic. És a dir el bisbe de Roma, és a dir el Papa. Per això el poble senzill segueix tant la vida i els ensenyaments del Sant Pare, perquè intueix que ell, vestit de blanc, ha de continuar essent el primer testimoni de la resurrecció. Ara bé, la clarividència tan particular de Joan ens és, però ben instructiva, no n’hi ha pas prou amb veure perquè creguem. Repeteixo, Pere no va creure fins que es va trobar amb Jesús. El deixeble estimat va veure i va creure. Maria Magdalena va veure i va creure. Nosaltres no creurem de debò fins que no ens trobem amb Jesús en l’eternitat, però sí que podem començar a creure des d’ara quan trobem Jesús en el pobre, el malalt o el marginat o quan sentim que ens comuniquem amb els nostres morts. Una bona feligresa d’aquí de Santa Maria em deia que la seva mare va morir fa molts anys i que fou una mare que va fer poc de mare. Però  l’altre dia va somniar amb ella, i va somniar que li feia dos petons. I es va llevar plena de joia i de consol. Quants de nosaltres també hem somniat amb els nostres morts! Els somnis no són gens menyspreables... Aquests somnis no estalvien l’acte de fe, però sí que són tasts, anticipacions sorprenents del gran retrobament. Ara creiem, quan arribem a la plenitud, veurem.

Però tot això no ho podrem viure i entendre si no es renova l’Esperit, l’Esperit que ja des d’ara hem d’impetrar i que davallarà novament sobre nosaltres aquesta Pentecosta. Hem tingut quaranta dies per convertir-nos de la nostra vida de pecat. Ara tenim cinquanta dies més per convertir-nos a l’alegria de creure.