En quin Déu creiem
Vetlla pasqual 2023
Unida a la Pasqua de Jesús, celebrem avui la Pasqua Carmen Piragauta la mare del José Alberto Rivera, que acaba de morir a Bogotà. I tenim molts presents els nostres amics malalts: Pepi Boada, Antonio López i Miquel Riera...
Com és Déu? En quin Déu creiem? En el decurs de la història hi ha hagut un progrés en la comprensió de Déu, ho acabem d’escoltar, una comprensió que podem actualitzar ara i aquí:
Déu creador. Déu que parla
per mitjà de les seves criatures. Els relats de la creació al llibre del Gènesi
contenen, en el seu llenguatge simbòlic i narratiu, profunds ensenyaments sobre
l’existència humana i la seva realitat històrica. Aquestes narracions
suggereixen que l’existència humana es basa en tres relacions fonamentals
estretament connectades: la relació amb Déu, amb el proïsme i amb la terra.
Segons la Bíblia, les tres relacions vitals s'han trencat, no sols externament,
sinó també dins nostre. Aquesta ruptura és el pecat. Ho explica el Papa
Francesc a la Laudato Si. L’harmonia que vivia Francesc d’Assís amb
totes les criatures ha estat interpretada com una guarició d’aquell trencament.
A Francesc d’Assís tot en la natura li parlava de Déu. Diuen que en una ocasió
passant davant d’unes plantes els va dir: “calleu!” De tant belles que eren i
de tant que li parlaven de Déu. Nosaltres no podem crear del no res, però sí
que podem fer que les coses siguin tal com estan cridades a ser. Encara que
siguin en l’espai més proper, en el nostre metre quadrat. Avui assistim a un
progrés de l’anomenada intel·ligència artificial. És tot un repte
que canviarà la nostra manera de viure. Però no oblidem que els mitjans són
mitjans i que ens toca a nosaltres dissenyar les finalitats. I que els fins mai
no justifiquen els mitjans.
Déu alliberador. Déu que trenca els jous opressors mitjançant
un líder, Moisès. Aquell Moisès que va immortalitzar Miquel Àngel en el moment
tens de tirar les taules de la llei contra el vedell d’or. Diuen que era tan verídic
que l’escultor li va llançar la piqueta amb un crit: “Parla!” La nostra missió
és també alliberar. Sovint alliberar és senzillament escoltar, és obrir horitzons,
és acompanyar, és tenir cura...
Déu que parla per boca de
profetes: Isaïes, Ezequiel, Baruc...i també d’aquelles dones matineres i valentes,
que el matí de Pasqua foren testimonis de la resurrecció i que se’n van a anunciar-la
amb por però amb una gran alegria. I continua parlant a través dels profetes
contemporanis, aquells que amb el seu estil de vida testimonien un món nou, un
món en plenitud. I ens convida a tots a viure la nostra dimensió profètica, car
quan vam ser batejats ens vam incorporar a Crist, sacerdot, profeta i rei per a
la vida perdurable. Voleu dir que l’involució que estem vivint a l’església i a
la resta de la societat no és deguda a una manca d’esperit profètic? A la
temptació de quedar-nos en la nostra zona de confort?
Amics. La resurrecció de
Jesús és la gran resposta de Déu Pare davant la mort de Jesús. Si Déu Pare al
calvari callava perquè plorava. Ara Déu parla amb la resurrecció de Jesús. La pel·lícula de Mel Gibson La Passió de Crist
(2004), és
crua i sagnant (potser la passió
del Senyor encara ho fou més)
però, en
contrast, la resurrecció,
els darrers minuts de la pel·lícula, està
narrada de manera breu i plàcida. Enmig d’un terratrèmol còsmic, Jesús es
desvetlla, mira lentament cap al Cel i s’alça -vestit de llum- del sepulcre.
Com ens n’alçarem cada un de nosaltres personalment.
Vessen les pedres lluors
exaltades.
Les oliveres argentades
Beuen la saba de
Getsemaní.
Mai més no podran morir.
Garantida la Fe, la mort, ens podrà prendre?
Victoregem, per damunt de
la cendra.
Qui ens duia l’ardidesa de
la immortalitat.
Si fugim de l’aspror de l’Egipte,
acobleu-nos, Senyor, sota
la cripta
del vostre Cos gemat.
I esbandint de nosaltres la terrenal lletjor,
saltin cos i esperit a
resurrecció,
mesos en Ta suprema, total
Perennitat,
Verb increat, Crist
immolat.
Al·leluia!
Comentarios
Publicar un comentario