Jaume Aymar i Ragolta

Evangeli del diumenge 17 de durant l’any 28 de juliol de 2024 La realitat sovint ens depassa: hem de donar resposta a moltes necessitats: a casa, a la feina, a les persones vulnerables o que se senten soles, tenim moltes trucades pendents de respondre, persones pendents de visitar, ens sobrevenen coses inesperades (diuen que la vida és allò que ens esdevé mentre ens entestem a fer plans...) i ens sentim poca cosa, limitats, amb pocs recursos... Diem que no tenim temps -el bé més escàs. A més és probable que tinguem una baixa autoestima... el final de curs ens agafa cansats, tenim ganes de fer vacances...hem de tancar moltes carpetes... hi ha moments que tot se’ns fa costa amunt. I, aleshores, és quan cal més fer lectura creient de la realitat. Una mirada en profunditat. Fe en la paraula de Jesús: tot el que passa, tot el que ens passa, és per alguna cosa. Deien abans “no es mou una fulla que Déu no vulla .” Aquesta sentència, interpretada al peu de la lletra, ens portaria al determ

  Sonet amb estrambot ballarí en la pasqua de la Iaia Ita. (Manolita Mañero Orive, vídua de Josep Balletbo). Tanatori de Can Ruti, Badalona,19 de juliol de 2024.     Et diem a reveure, Iaia Ita, la vigília del 18 de juliol -jorn llunyà de guerra i de dol [1] - te’n vas, dolçament, a la pau infinita.   T’has anat tornant cada jorn més petita mes cada dia fent el que Déu vol; envia ara als teus el més gran consol el que la fe en Jesús ens invita.   Creiem Manolita que no ets pas morta: que has arribat ja a casa del Pare i que el Josep ja t’haurà obert la porta.   Quina abraçada més tendra i forta: ha arribat l’hora del gran retrobament: aquí ens ho creiem, de cor, molta gent.   Ara ja no serà el ballet bo ara, Ita, serà la dansa millor. [1] El seu pare estigué en un camp de concentració.

  Homilia Diumenge XVI de durant l’any Morir d’èxit, és una expressió que es fa servir quan l'èxit provoca una demanda tan gran que desborda totes les previsions d'oferta i l'empresa no pot respondre i fallida. Jesús havia enviat els Dotze a la missió d’Israel, però ells havien anat més enllà del que els havia ordenat (Mc. 6, 7-13), quan els van enviar pobres i lleugers d’equipatge... no sabem exactament què van fer els apòstols ni què van ensenyar, però ho van explicar a Jesús i la reacció del Senyor, que els coneixia prou bé, deixa entendre que no hi estava d’acord. Recordeu aquella vegada que Jaume i Joan li van dir davant la incredulitat: « Senyor, vols que ordenem que baixi foc del cel i els consumeixi...» Jesús els va renyar. Doncs semblantment al que escoltem avui, els deixebles estaven alterats, havien portat la missió a la seva manera. Això continua passant avui en grups polítics i en comunitats religioses tan enardides que en lloc d’acostar les persones a Déu

  Homilia en la Mare de Déu del Carme 2024 Comunitat dels PP. Carmelites de Badalona, 16 de juliol de 2024 Estimada comunitat, regidors,   germanes i germans, la muntanya Carmel és una muntanya de Palestina, al Nord d'Israel, propera al mar Mediterrani. “Carmel” significa “jardí”, “vinya” “verger de Déu”. Hi ha una flora variada i rica amb llorers, murtres, alzines, cedres, pins, garrofers... I la Mare de Déu en la seva advocació del Carme ha estat anomenada «la flor del Carmel«   ». Avui no són possibles els pelegrinatges a Terra Santa per la guerra, el conflicte armat entre israelians i palestins... demanem que arribi a florir un dia altra vegada l’amor i la pau, lluny tota revenja i tot odi criminal, que aquesta pregària d’avui al Santuari de la Mare de Déu del Carme de Badalona arribi a l’altra riba de la Mediterrània i com en un efecte papallona, hi faci florir l’amor i la pau.   Al segle VIII a.C. el profeta Elies va desafiar des del Carmel els sacerdots pagans de Baa

  Vident Estimades germanes, estimats germans. Hi ha una paraula de la primera lectura que hem proclamat, que em sobta: “Vident”. Què vol dir vident? És una paraula que avui i durant segles ha tingut connotacions negatives, quelcom com endevinador, o bruixot... crec que a la Bíblia vident té tot un altre sentit. A l’Apocalipsi, surt moltes vegades... veure a la Bíblia és veure en profunditat, veure més enllà del que veuen els nostres ulls humans. Són els ulls de la fe dels evangelis de la resurrecció.   És “La vaca cega” de Joan Maragall que, sense veure-hi, és la que veia amb més profunditat. És el meu amic gironí, Miquel Albert, cec de naixement, que em diu: «estic content d’haver-te vist. » És el veure d’aquella amiga invident de la Manolita Pedra, teòloga i escriptora, que li va dir: « Manolita, deixa’m que et miri». Li va tocar la cara breument i li va dir, “ja t’he vist!”. La programació neurolingüística parla de persones visuals, auditives, cinètiques... de fet tots tenim a

Fa uns mesos, la Marta i el Jordi varen visitar la seva amiga Maria Soldevila de Badalona. La Marta ja no podia enraonar. En acabar la trobada, la Maria la va baixar a l'oratori de casa seva i la va convidar a pregar juntes. Ella, naturalment, no va poder dir res, però quan va acabar, la Maria va observar que la Marta tenia llàgrimes als ulls. Sonet de comiat amb estrambot planyívol a Marta Ferrusola Lladós. Tanatori de Sant Gervasi 10 de juliol de 2024, Sant Cristòfol.   Adeu, Marta Ferrusola Lladós! després d’aquest temps de silenci obligat te’n vas plorant sota el cel nuvolós aquell mateix on, valenta, havies volat.   Tants anys amatent al teu bon espòs als fills, nets i besnets i a l’amistat; deixes catalans amb el cor confós mirant un Jordi avui trasbalsat.   Bona mestressa del Cap i Casal apta muntadora d’aparadors guarnint amb flors sales i menjadors.   Déu Pare només coneix tots els cors: no temis qui et vulgui treure la fama que has deix

  Diumenge XIV de durant l’any Estimades germanes, estimats germans, avui que celebrem la Jornada de la Responsabilitat en el trànsit, pensava en que conduïm de la manera que som. Els qui passem moltes hores al volant hem de fer créixer la paciència, el sentit cívic, la bona educació, la solidaritat... Hem de cultivar totes les virtuts cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temperança). Sovint experimentem ràbia, quan veiem que algú condueix de manera perillosa per a ell mateix i per als altres. Alguns es deixen portar per la revenja, qui la fa, la paga. Tots ho hem fet alguna vegada. Cal evitar-ho totalment. Com hauríem d’evitar l’ús del mòbil sempre que conduïm. O converses llargues amb els qui ens acompanyen i mai de temes transcendents que ens puguin distreure. Cada dia n’aprenem. Dimecres vinent celebrem Sant Cristòfol, patró dels conductors, que tenim representat aquí mateix en el claustre, encomanem-nos-hi. Algú ha dit amb humor que a partir dels cent-vint quilòmetres