Homilia en la Mare de Déu del Carme

 Homilia en la Mare de Déu del Carme 2024

Comunitat dels PP. Carmelites de Badalona, 16 de juliol de 2024

Estimada comunitat, regidors,  germanes i germans,

la muntanya Carmel és una muntanya de Palestina, al Nord d'Israel, propera al mar Mediterrani. “Carmel” significa “jardí”, “vinya” “verger de Déu”. Hi ha una flora variada i rica amb llorers, murtres, alzines, cedres, pins, garrofers... I la Mare de Déu en la seva advocació del Carme ha estat anomenada «la flor del Carmel«  ». Avui no són possibles els pelegrinatges a Terra Santa per la guerra, el conflicte armat entre israelians i palestins... demanem que arribi a florir un dia altra vegada l’amor i la pau, lluny tota revenja i tot odi criminal, que aquesta pregària d’avui al Santuari de la Mare de Déu del Carme de Badalona arribi a l’altra riba de la Mediterrània i com en un efecte papallona, hi faci florir l’amor i la pau. 

Al segle VIII a.C. el profeta Elies va desafiar des del Carmel els sacerdots pagans de Baal per reconduir Israel al culte de l’únic Déu. Ho hem escoltat a la primera lectura: set vegades li va demanar al seu servent que pugés i mirés en direcció al mar i fins a la setena vegada no va veure un petit núvol que provocaria una gran tempesta. Quantes vegades ens insisteix el Senyor que estiguem atents als signes que hi ha al nostre voltant?

Segons la tradició, Elies i Eliseu van establir amb els seus deixebles a la muntanya Carmel una tradició contemplativa, vivint com a eremites. Des de molt antic, altres cristians s’hi van establir també, imitant l'estil de vida d'Elies Una vida de treball, escolta i meditació de la Paraula de Déu. Una vida que en el decurs de la història ha fascinat dones i homes d’arreu del món. En la vida eremítica s’experimenta l’amor de Déu i també les temptacions més grans. L’ermità corre el perill de sentir-se tan sol que pot pensar com els insensats que denuncia el salmista: «Déu no és res.» Però després s’adona que «Déu ho és tot» i, que com s’ha atribuït a Santa Teresa de manera inexacta, però fidel al seu sentir: «Nunca estoy menos sola, que cuando estoy sola».

Una vida que també som invitats a portar cada un de nosaltres, segons les nostres disponibilitats. Avui ha decaigut l’eremitisme, però és un estil de vida que caldria recuperar. Fa ben poc a Tarragona s’han reunit les ermitanes i els ermitans que hi ha a l’arxidiòcesi. Deia Josep Maria Razquin que a cada ciutat hi hauria d’haver una plaça de campaner i una plaça d’ermità sufragades per l’Ajuntament per tothom que volgués acollir-s’hi temporalment.  Perquè només des de la mirada que dona saber estar en solitud i en silenci podem adonar-nos del perill que tots correm d’idolatria. Quant de temps dedico a la solitud i el silenci personal? Respecto el ritme vital dels qui tinc a prop? Respecto la seva llibertat?

El meu ministeri m’ha portat a celebrar habitualment en dues capelles que estan presidides per una imatge del Carme. La una és a la Residència Roca i Pi de Badalona. Allí hi ha la imatge de la Mare de Déu del Carme, flanquejada per Sant Josep i Santa Teresa de Jesús perquè hi fou posada quan la congregació que servia la Residència eren les Carmelites de Sant Josep. Elles van viure una abnegada dedicació als ancians residents en anys difícils, quan esperaven que, des del mercat, els vinguessin a portar les sobres del menjar per als residents. Elles vivien en unes celes molt humils... Avui hi ha les religioses de Bene Mariya que també ens acompanyen en aquesta celebració i a qui donem la benvinguda: estan fent un gran servei als ancians i a les seves famílies. Moltes gràcies.

L’altra capella, presidida per la Mare de Déu del Carme, és la de Sant Jeroni de la Murtra, dedicada també a l’«Ecce Homo» i a Sant Sebastià. Quan mossèn Joan Baranera, rector de Canyet, els primers dies de la guerra civil es va amagar a Sant Jeroni, dalt d’un armari, i va salvar la vida tot i que el van obrir quatre vegades, va veure com profanaven una imatge de la Mare de Déu del Carme i, acabat l’enfrontament, en va voler regalar una altra que presidís la capella. Així està actualment.

Avui també preguem per la gent del mar. Ens recorda el diaca Ricard Rodríguez-Martos, director de l’Apostolat del Mar, “Stella maris” que tots hem de ser conscients de la importància dels mars i dels ecosistemes marins en la nostra economia i en la nostra subsistència. I també de la gent del mar, de tots aquells que amb la seva feina fan possible tant la pesca que es nodreix com el transport de la major part de mercaderies que consumim arreu del món. I aprofito l’avinentesa per saludar un altre diaca que avui ens acompanya Josep Maria Sancho Marquès, molt actiu a la parròquia de l’Ametlla del Vallès. Gràcies, Josep Maria, per ser aquí. A l’evangeli que has proclamat, hem escoltat una altra advocació mariana, Maria al peu de la creu. En ella hi veiem el model de tantes mares que dempeus sofreixen al costat del fill malalt o en l’agonia. Invoquem-la també avui.

El juliol de 1925 es va inaugurar aquesta església. L’any vinent farà cent anys. Quants carmelites han pregat en aquests murs, quants han donat la seva vida pels altres... Quantes badalonines i badalonins celebreu aquí la vostè fe: Els pares, els germans, els laics que viviu l’espiritualitat carmelitana...el Carmel seglar.

Avui celebrem també el 40è aniversari de l’ordenació del P. Jesús Sans, prior. El coneixeu prou, un home inquiet,  entregat als altres, alegre, humorista, divertit, gran conversador... una vegada et vas trobar un amic comú de Badalona al carrer, tu conduïes, ell anava de vianant. Teies un missatge important a donar-li i, dalt del cotxe, et vas aturar enmig del carrer sense adonar-te que provocaves una cua. Avui els conductors de seguida es posen nerviosos, però tu, tranquil·lament, li vas comunicar aquell missatge perquè era important. Sensible al diàleg de religions i de cultures, la vida, benvolgut P. Jesús, t’ha portat a ésser el prior, el germà gran d’una comunitat que és també intercultural, com ho és també avui la Ciutat de Badalona. Preguem per tu i per la teva bona mare.

I unim-nos a la teva acció de gràcies saludant a Maria, la flor del Carmel, model de totes les mares, amb les paraules de la Salve Marinera que cantarem al final de la celebració:

"Salve! Estrella dels mars,

dels mars iris, d'eterna ventura.

Salve! Oh Fènix de bellesa,

Mare del Diví Amor. Salve!"