Sonet de comiat a Marta Ferrusola


Fa uns mesos, la Marta i el Jordi varen visitar la seva amiga Maria Soldevila de Badalona. La Marta ja no podia enraonar. En acabar la trobada, la Maria la va baixar a l'oratori de casa seva i la va convidar a pregar juntes. Ella, naturalment, no va poder dir res, però quan va acabar, la Maria va observar que la Marta tenia llàgrimes als ulls.


Sonet de comiat amb estrambot planyívol a Marta Ferrusola Lladós. Tanatori de Sant Gervasi 10 de juliol de 2024, Sant Cristòfol.

 

Adeu, Marta Ferrusola Lladós!

després d’aquest temps de silenci obligat

te’n vas plorant sota el cel nuvolós

aquell mateix on, valenta, havies volat.

 

Tants anys amatent al teu bon espòs

als fills, nets i besnets i a l’amistat;

deixes catalans amb el cor confós

mirant un Jordi avui trasbalsat.

 

Bona mestressa del Cap i Casal

apta muntadora d’aparadors

guarnint amb flors sales i menjadors.

 

Déu Pare només coneix tots els cors:

no temis qui et vulgui treure la fama

que has deixat encesa la teva flama.

 

I totes les cloques del Principat

et diuen adeu, fins l’eternitat!

 

Jaume Aymar Ragolta

Comentarios

Entradas populares de este blog

10 claves para comprender la Sagrada Familia de Barcelona

El calze i l'arpa

La viòlencia de l'amor i el 4M