Exposició: Pelegrins a Sant Jaume i ermitans a la Murtra

 Retolació

1. 1.   El beat Ramon Llull, segons Xavier Figueras (Impressió digital i retocs amb aquarel.la. Realitzat amb l’assessorament de l’eminent lul·lista Pere Villalba). Llull fou ermità a Randa i fomentà la vida eremítica. La seva teoria de les marees es considera un preàmbul del pelegrinatge de Cristòfol Colom a les Antípodes.
2. 2.   Rajoles del cartabó de l’antiga cuina de Sant Jeroni de la Murtra (1452).
3. 3.   Santiago volgué anar al finis terrae. (Talla de Santiago o Sant Jaume pelegrí procedent del Colegio Mayor de Santiago de Salamanca).
4. 4.   Donació de la talla de Santiago al Colegio Mayor El Salvador també de vocacions adultes. Maximino Romero de Lema que fou bisbe d’Àvila, la lliura a Juan Miguel González Feria, director del Colegio.
5. 5.   Vitrina amb documentació dels camins de Santiago.
6. 6.   El Santiago que presideix el pòrtic de la Catedral de Compostela.
7. 7.   Piques de l’antiga cuina monàstica de la Murtra. Ja al segle XV hi havia aigua corrent. Aquí es cuinava per a la comunitat i, també, per als pelegrins.
8. 8.   Vitrina amb documentació dels camins de Santiago.
9. 9.   L’antic tram del camí històric de Sant Jeroni de la Murtra. Els pelegrins a Compostela eren ben rebuts a Sant Jeroni de la Murtra i a la Cartoixa de Montalegre (Fontana, segle XVI).
10. 10.                   Troballes al camí històric del Monestir: rajoles, ceràmica blava, un colador possiblement de Muel (Aragó), pisa blanca, ceràmica oxidada amb vidriat marró, una ampolleta...
11. 11.                   Recreació d’un estudi jueu. El judaisme és comunitari, però també hi ha alguns casos rars i específics d'eremitisme entre els jueus. El més conegut és el rabí Shimón bar Yojai. (en hebreu: שמעון בר יוחאי‎), o Rashbi per les seves sigles que va viure a Galilea, actual Israel, durant l’època de la dominació romana i després de la destrucció dels segon temple de Jerusalem. Formava part de la generació dels taïnites i se’l considerava l’autor de la Càbala. Va ser condemnat a mort pels romans, per la qual cosa ell i el seu fill es van amagar en una cova durant 13 anys i van sobreviure menjant garrofes d'un arbre proper. El Talmud afirma que els seus estudis es van tornar tan intensos que quan va sortir de la cova es va enfurismar en veure que la gent treballava i no estudiava la Torà i li va dir al seu fill que tornés a la gruta fins que aprengués el que realment és la vida.
12. 12.                   Mossén Giovanni Ferrando Momi (+2012), vicari de Sant Francesc d’Assís al barri de Bufalà de Badalona, fa una cura al peu d’un pelegrí de Bufalà a Montserrat.
13. 13.                   Col·lecció de campanetes amb símbols apostòlics jacobeus.
14. 14.                   Col·lecció de petxines o vieires. Servien i serveixen per administrar el baptisme.
15. 15.                   Reproducció del pòrtic de la Glòria que era obert nit i dia per la gran afluència de pelegrins.
16. 16.                    Oli de l’escola del pintor Antoni Viladomat i Manalt que representa Maria Magdalena ermitana. El paisatge del fons és una visió idealitzada de Montjuïc (muntanya dels jueus).
17. 17.                   Ermita de la Miranda o de Sant Jeroni. L’ermità ocupava l’estatge alt.
18. 18.                   Ermita de Sant Onofre, al serrat de les ermites. Els jerònims hi pujaven quan volien viure més a fons la seva condició d’ermitans.
19. 19.                   Ermita de Sant Climent, papa, al serrat de les ermites.
20. 20.                   Recreació d’una ermita en l’antiga gelera de la cuina. Els ermitans aconsellaven els pelegrins. Hi ha ermitans que pelegrinaven i pelegrins que esdevingueren ermitans.
21. 21.                   Els ermitans dendrítics són aquells que, històricament, han viscut als arbres. Júlia Butterfly Hill va emprendre una campanya de defensa de les araucàries de Califòrnia i per això va viure 738 dies dalt d’un arbre (collage de Mercè Gual i Combalia).
22. 22.                   Tronc d’una iuca trobada a prop de la cisterna del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron que potser s’usà com a ermita.
23. 23.                   Sant Onofre, ermità.(Àlex Marot, pintura sobre taula)
24. 24.                   Sant Jeroni, que visqué també en una gruta prop de Betlem (Àlex Marot, pintur sobre tela)
25. 25.                   Sant Climent, el tercer papa, titular de l’ermita de ponent (Àlex Marot).
26. 26.                   Retrats d’ermitans de la laura  Mont Atos (Grècia) que avui allotja una vintena de monestirs ortodoxos i formen un estat monàstic autònom.
27. 27.                   Imatge de la Mare de Déu del Pilar (segle XX). Com l’original, amida 39 centímetres. Segons tradició, Maria, que encara vivia, es va fer trobadissa amb el seu nebot Jaume i els seus deixebles a Cesaraugusta (Saragossa) i va deixar-los una columna o pilar de jaspi d’1,80 m d’alçada.
28. 28.                   Ambó de fusta en forma de vieira.
29. 29.                   Dos ancians músics de l’arquivolta del pòrtic de la Glòria.
30. 30.                   Les oques marcaven la ruta dels pelegrins. La importància d'aquest animal la trobem a la pròpia toponímia del Camí de Santiago amb pobles com Villafranca de Montes de Oca, Castrojeriz (ciutat d'oques), El Ganso, Ocón, Puerto de Oca, Manjarín (home d'oques) o el riu Arga. A la Catedral de Barcelona, al claustre, prop del cardo màxim de la ciutat romana per on, segons la tradició, hi va passar Santiago, hi ha encara oques.
31. 31.                   Armari amb ceràmica cuita al Monestir que s’usava per omplir les voltes. La ceràmica pesa poc, omple molt i permet la circulació de l’aire.
32. 32.                   Imatge de la Mare de Déu del Pilar, metàl·lica. A base de la columna hi ha la Basílica. És patrona de Saragossa, Aragó, Correus i Telègrafs i la Guàrdia Civil. A Badalona es venera a la parròquia de Sant Josep on hi ha també una pintura del miracle de Calanda.
33. 33.                   Esclavina que té al fermall dues vieires.
34. 34.                   Ramon Llull, vida i obres. Volum I dels anys 1232-1287/1288. Pere Villalba. A la Murtra fins al segle XVI es conservaven diversos manuscrits lul·lians que foren comprats i portats a El Escorial.