Candelera 2025

Candelera 2025

Intencions de la missa d’avui: ha fet la seva pasqua Maria José Sada Castillo, esposa del Francesc Cruellas Álvarez, president dels Amics de la Murtra i Manel Morales, pare de família. Estan malalts l’Anna Mari Schilt i la meva mare Maria Luz Ragolta, que es recupera. Avui és el seu onomàstic. Per la Francisca Donoso i el Magallanes Espinosa que han unit les seves vides.  També donem gràcies pel Kevin Parmar que ha fet divuit anys. I per l’Omar i l’Ousmann que aquesta setmana han fet un pas important per poder tenir aviat papers.

Avui és el dia de la vida consagrada, encomanem a les religioses de Bene-Mariya en l’aniversari de la seva arribada a Badalona, els monjos de la cartoixa que aquest dijous vinent celebraran la festa de Sant Bru, el seu patró i les altres comunitats de Badalona. I és la festa dels ancians. Molts de nosaltres.   

 

Estimades germanes i estimats germans.

Que important és saber presentar-se! Presentar-se personalment, amb humilitat i amb veritat. Presentar una altra persona, dient allò essencial que destaca d’ella, amb respecte i amb delicadesa. Dient el seu nom i cognoms, la relació que hi tenim. Evitem anar de pressa a l’hora de presentar.  Conèixer una altra persona ens pot canviar la vida. Com deia la pel·lícula pot ser el començament d’una gran amistat. Avui recordem a la Maria José, morta per al món vivent per a Déu.  En el seu comiat, dimecres passat a la parròquia de Sant Cebrià, hi havia el Josep Maria Massot, que fa molts anys la va presentar al seu amic Francesc, el que havia de ser el seu marit. Aquella presentació a la Maria José i al Francescs, els va canviar la vida. Al Monestir de Sant Benet de Montserrat, a la sobretaula, quan hi ha hostes, les monges conviden que tothom es presenti. Aquí sovint també ho fem. Hi ha persones que no suporten el que consideren un elogi. En realitat és una falsa humilitat. El que es diu en veritat, s’ha de saber rebre en veritat.    

La Presentació del Senyor al Temple il·lumina totes les presentacions. Els pares de Jesús, externament, estaven acomplint un ritual, però va ser l’ocasió inesperada d’escoltar la veu del Pare per mitjà de l’ancià Simeó i la profetessa Anna. Simeó i Anna feia anys que estaven esperant aquell moment: «Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts». Derrocarà els poderosos del soli, enaltirà els humils, dirà, en sintonia Maria al Magníficat. S’acomplirà la profecia de Malaquies que hem escoltat en la primera lectura: Jesús serà com el foc del fonedor i com el sabó de fer bugada: s’asseurà a fondre i a depurar la plata... Quantes vegades en complir la rutina, irromp la veu de Déu!

Quanta saviesa també en els ancians. Sovint dieu poques paraules, però són tan profundes i tan encertades! Tan justes! Els ancians guardeu tresors de saviesa que tenim el risc de perdre’ns.

El salm 23 està representat en una clau de volta del claustre. La del misteri lluminós de l’anàstasi. Jesús Ressuscitat el primer que fa és presentar-se davant dels esperits encadenats. És el davallar als inferns del nostre credo. Com ens podem atansar al significat d’aquest passatge misteriós? Jesús, el rei de la glòria, l’home lliure, lliure ja dels lligams de la mort es presenta davant dels esperits encadenats. Nosaltres que, en virtut, del nostre baptisme hem estat també sepultats amb Ell, hem de viure les actituds del ressuscitat, actituds de perdó, de pau i d’alegria, de goig de viure... dones i homes lliures, amb la llibertat dels fills i les filles de Déu, podem ajudar a alliberar els altres de les seves addiccions i esclavituds. Ho formula molt bé l’autor de la carta als hebreus, quan escriu que Jesús s’ha emparentat amb nosaltres per poder destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort, i així fer-nos lliures, ja que, sotmesos com estàvem al temor de la mort, érem esclaus tota la vida. No hem de témer la mort que és el naixement a una vida plena.

El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor. Quan veiem amb goig el creixement dels nostres joves, fills o nets, o als nois i noies que tenim confiats, demanem a Josep i a Maria de saber-los acompanyar amb respecte i amb delicadesa. Com deia el gran pedagog Lluís Folch i Camarasa, hi hem de saber estar-hi a prop, sense estar-hi a sobre. Perquè el Senyor en ells i en nosaltres continua obrant meravelles.