En la pasqua de Montserrat Padrós Cuyàs

Homilia en el comiat de Montserrat Padrós Cuyàs

Parròquia de Santa Maria de Badalona, 2 de juliol de 2025.

El 8 de novembre de 1980, aviat farà 45 anys, mossèn Lluís Nadal Padró, era ordenat diaca pel Dr. Jubany en aquest mateix presbiteri. El primer diaca d’Espanya. El mateix doctor Jubany, al Concili Vaticà II, havia contribuït de manera decisiva a la recuperació d’aquest ministeri ordenat.

Aquell dia la Montserrat era molt a prop, al primer banc, amb els fills. Anys després escrivia: “El moment de l’ordenació va ser un punt molt fort per a mi. Vaig experimentar, al final de la cerimònia, la presència viva de l’Esperit Sant, aquell esclat fort d’alegria entre tots per a mi mai viscut”. Tot seguit afegia: “Després no va ser fàcil, incomprensions, semblava que el diaca feia nosa, no sabien on posar-lo. En Lluís anava acceptant tot el que venia amb l’ajut de la pregària...”La Montserrat ha estat -com costa parlar d’ella en passat- una dona profundament creient i compromesa  fins al final en la transmissió de la fe!

La decisió d’acceptar el diaconat fou molt madura i compartida amb els fills. Mossèn Josep Teixidó Cuenca, ho diu molt bé en el WhatsApp parroquial, a l’hora de comunicar el decés: “un matrimoni diaconal”. Sí així ha de ser. Ho sabeu bé molts dels diaques i les vostres mullers. Arran de la mort del Lluís, el cardenal Ricard Maria Carles li escrivia a la Montserrat: “és evident que en el moment delicat d’iniciar la reinstauració del diaconat permanent al bisbat, el seny i les qualitats humanes i cristianes del seu marit i de vostè, com a fidel esposa i col·laboradora, van ser decisives”.

Quan aquell mateix curs 80-81 el bisbe Pere Tena va portar el Lluís a la Facultat de Teologia de Sant Pacià, tot just ordenat, perquè el coneguéssim i l’escoltéssim els candidats al sacerdoci i els professors, recordo que ell en el seu testimoni va citar de seguida, la Montserrat.  Eren l’un per l’altre. Tan diferents i tan complementaris. “Ara parlaré clar...” deia la Montserrat a les reunions. I ja esperàvem que en Lluís li digués: “Montserrat, Montserrat, modera’t”. I malgrat que li digués “modera’t”, sabíem que ella no es moderaria perquè es creia la denúncia profètica. Com li escau la benaurança de Jesús que ha proclamat mossèn Aureli Ortín, bon amic! Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè ells seran saciats.

Sí, la Montserrat Padrós Cuyàs, badalonina, ha estat una gran promotora del diaconat en l’església. El fet que avui en presideixi en la caritat mossèn Andreu Oller és un signe del relleu diocesà d’aquesta eucaristia. Ens consta que ella ha animat a d’altres a ser diaques, com mossèn Lluís Cortada o mossèn Joaquim Sabater... per això avui aquí en sou un bon grup de diaques. Sabeu que us portava al cor i en la pregària. En una ocasió a Sant Francesc de Bufalà, va renyar el rector del Seminari perquè havia pregat per les vocacions al sacerdoci, però no al diaconat. S’ho creia.

Però no sols del diaconat. També alguns preveres ens hem sentit pregonament recolzats per a ella, amb el seu testimoni, la seva xispa i la seva lleial rebel·lia. I bisbes, com Joan Carrera amb el qui quan era vicari episcopal, van compartir criteris, inquietuds i esperances. I molts i molts laics: la Montserrat i el Lluís, tan units durant 46 anys de matrimoni van ser treballadors infatigables de la vinya del Senyor. Atenien amb gran dedicació les parelles, el grup de CPM i dos altres grups del barri de Bufalà que havien tingut l’origen en la catequesi familiar, una iniciativa que va néixer, a la casa dels Nadal-Padrós, al carrer Rector. I també participaven activament en el grup de matrimonis del 27x2 que us van reunir puntualment durant més de 40 anys. I en el FAC que encara ens reunim per celebrar la fe.

I ASPANIN? Pere Sabater explica que va ser un grup de treballadores socials que van proposar a un grup de famílies de Badalona que tenien fills o germans amb capacitats diferents que fessin quelcom semblant al que ja s’estava fent a d’altres indrets de l’Estat i de Catalunya, fer el que hauria de fer l’administració en l’atenció i l’educació d’aquestes persones.

I Can Banús que va omplir de sentit els darrers anys de tots dos? La Montserrat és una de les figures de la història de l’Església viva a Badalona d’ençà del Concili. Aquella història que alguns ignoren i d’altres desconeixen... Confiança. Com diu Sant Pau ara hi veiem confusament com en un mirall, un mirall imperfecte, del seu temps. Vindrà el dia que hi veurem clarament. Serà el dia de la nostra resurrecció.

Avui nosaltres hem vingut a Santa Maria a donar gràcies per la vida de la Montserrat, la mare, la sogra, l’àvia, la besàvia, la germana, l’amiga entranyable. Dimecres passat, quan havent-ho parlat amb vosaltres li vaig portar la unció dels malalts, la Montse ja no podia enraonar, però hi era. I en preguntar-li si la volia rebre em va dir que sí amb un obrir i tancar dels seus ullets murris, que mai no oblidaré. Van ser uns moments entranyables, fins i tot, amb la participació de dos besnets Isona i Pere. Com ens cal recobrar la pastoral de la salut en tots els seus moments!

El seu pis del carrer Rector ha estat una sucursal de Santa Maria, perdoneu l’expressió, en pot donar testimoni mossèn Joan Miranda, que en els anys que era vicari hi havia d’anar a dinar cada dia perquè la majordona es negava a fer-ho.

En sou testimonis els qui sabeu que allí hi va néixer el Som-hi centre de promoció de la parròquia de Sant Francesc d’Assís. Aquests darrers anys aquest dúplex, ha estat talment una ermita on ella tenia sempre davant dels ulls la icona il·luminada de Maria. Ara no podia fer altra cosa sinó pregar.

Recordo l’alegria que encomanava el dia que ens va dir: “he descobert la comunió dels sants”. Sí, aquella que afirmem cada diumenge en el credo apostòlic. Hi creia, s’ho creia. La Montserrat ha alimentat la seva fe fins al final dels seus dies. Llegint i meditant Anselm Grüm el monjo alemany que ens anima a viure la Pasqua cada dia. I transmetent-vos a tots el tresor de la fe. Tu Dolors has estat per ella talment una filla i al costat de l’Alfons, del Jordi, de l’Oriol i de la Montse, del Francesc, m’heu fet seguir i entendre el seu dia a dia. No és gens fàcil acompanyar una persona tan gran, però en fer-ho no estem fent més que complir joiosament el quart manament.  L’Oriol ens va fer saber la mort de la Montserrat, amb aquest bell WhatsApp: “la mare, forma part del cel”.  

Permeteu-me que resumeixi els meus sentiments avui confrontats amb aquest sonet amb estrambot de resurrecció a Montserrat Padrós Cuyàs, promotora de vocacions i esperança

Parròquia de Santa Maria de Badalona, 2 de juliol de 2025

 

Gràcies Montserrat Padrós Cuyàs

has fet camí, humil, ardida i forta,

mai no tindràs l’ànima morta

ni ara que diuen que te’n vas.

 

Vius ja per sempre, no moriràs

del carrer Rector, oberta la porta

la fe tramesa ara et transporta

on els pobres et rebran, ja ho veuràs.

 

Diaconat, laïcat i presbiterat

tu, sembradora, obres portes de vida

i fas gran la família al teu costat.

 

Amb mans obertes, en acollida

dones suport, força i dignitat,

ens il·lumina l’esperança compartida.

 

I el Lluís, et rentarà fidel els peus.

L’enhorabona: ja veus allò que creus.