SOS per les rieres de Sant Jeroni de la Murtra

A sant Jeroni de la Murtra hi ha dues rieres, la de Sant Joan i l’anomenat Torrent dels Ossos. Ambdues conflueixen en una única que segueix per la Rambla de Sant Joan a frec de Lloreda, Capella del Sant Crist de Can Cabanyes, al cor del barri del Sant Crist, Sant Ignasi de Loiola a frec de l’església de Sant Josep, fins al Mar.

Segons testimoni dels descendents de la família Arañó, que vivien a l’ala de llevant de Sant Jeroni, l’actual seu de les fundacions Climent Mur i Catalunya-Amèrica,  fins a mitjans del segle XX aquestes rieres eren els accessos naturals al Monestir.  Si baixava poca aigua, la gent pujava per la riba, si en baixava molta, s’abstenia de pujar. Les germanes Carolina i Elisa Arañó, quan des de la galeria porxada -actual taller de restauració que coordina Maria Bachs- veien pujar els seus nebots, treien grans llençols blancs i mentre els feien voleiar cridaven: “Benvinguts, benvinguts!”

Del meu record -i fa cinquanta anys que pujo a la Murtra- hi ha hagut només dues neteges parcials d’aquestes rieres, la que feu Conreu Sereny, a la de Sant Joan, manualment i amb gran esforç, i la que feu la Sargantana Badalona, més recentment, al canyissar del Torrent dels Ossos. Déu nos en guard, que després d’aquestes calorades vinguin pluges torrencials! Déu nos en guard, que l’aigua torni al seu curs! Els camps corren perill, la vinya corre perill, les visites corren perill, els qui venen a fer repòs corren perill, els residents del Monestir correm perill, els ciclistes corren perill, els vianants i els gossos que passegen corren perill, Badalona corre perill.

Ni l’Agència Catalana de l’Aigua, ni el Consorci del Parc de la Serralada de Marina, ni l’Ajuntament de Badalona, ni els Amics de la Murtra, ni les associacions veïnals de Lloreda, del Sant Crist, del Raval, del Progrés... no han mogut fitxa. Si veu una nova Dana, tot seran planys i recerca de responsabilitats.

Netegem les rieres de Sant Jeroni, el Monestir i la Vall s’ho valen.