Entradas

En la festa major de Sant Martí de Calonge

Estimades germanes i estimats germans, una salutació ben cordial i agraïda a mossèn Josep Lafont, el nostre rector i, en ell, els preveres concelebrants. També a l’alcalde i a les autoritats presents que cada any us impliqueu molt i molt en l’organització d’aquesta festa. I avui una salutació particular a la Mare   Daphrose Kiraniguye general de la congregació de Bene Mariya (Filles de l’Immaculat Cor de Maria)i Lilianae, la seva acompanyant. Elles són religioses de Bene Mariya, una congregació africana que a principis d’aquest any, cinc germanes d’aquesta congregació va començar a acompanyar els ancians residents a la residència Roca i Pi de Badalona. Procedeixen de Burundi i de Tanzània al cor de l’Àfrica, dos dels països més pobres del món Germanes Daphrose i Liliana. Moltes gràcies per ser avui aquí. Calonge és una vila noble i culta. I avui, com l’ha definit el periodista calongí Joan Vall Clara és un arxipèlag de cultures. Hi ha una gran comunitat vinguda del Magreb. Ara farà
  Homilia del diumenge XXXII. (En el pati de Ramon Paner) Ramon Maria Schilt Marimon. El Ramon es deia en realitat Ramon Maria. Aquest era un costum d’algunes famílies catalanes catòliques. El de posar el nom de Maria al costat del patronímic. A ell i a la Laia Cardoner, fa molts anys que els vaig conèixer, però vosaltres, els germans, els nebots,  els fills i els nets, fa molts més anys que jo que el coneixíeu. I avui ens n’heu dit moltes coses. I tots sabeu i tots sabem que la seva vida, sobre tot en la seva darrera etapa, no fou fàcil ni planera. En Ramon va començar a venir aquí a la Murtra fa més de trenta anys. I va residir-hi, i hi va ser voluntari. Em dèieu que els darrers deu anys va fer més d’avi que no de pare o d’espòs. Potser aquesta és la missió que Déu li tenia confiada: ésser un bon avi.  Amb el Ramon vàrem viure moments molt joiosos al menjador, a la biblioteca, passejant pel claustre, fent sortides, celebrant esdeveniments familiars... i, també, moments molt tràgi

Escombrar allò que enfanga la vida

  Estimades germanes i estimats germans, Aquest diumenge s’escau la festa de Sant Martí de Porres,  el sant peruà conegut com a Fray Escoba, patró universal de la pau, de Perú, dels negres, de la justícia social; dels malalts, protector dels pobres, dels barbers, dels escombriaires, intercessor a favor dels animals...se’l representa amb un gos, un gat i un ratolí que mengen junts del mateix plat. Molts hem vist i ens han commogut les pel · l í cules que s’han fet sobre la seva vida. Ens atrau la seva humilitat, la seva alegria, la seva docilitat, el seu diàleg franc amb el Senyor...  Va ser insultat i menystingut pel fet de ser mulat. I fets meravellosos de la seva vida el relacionen amb l’impuls que va donar a les missions en indrets com el Japó.  Ell és un exemple d’estimació a fons de manera abnegada com el que ens proposa Jesús a l’evangeli d’avui. El bisbe de Santa Rosa de Lima de Guatemala, fra Josep Parra Novo,  també dominic, nascut a Otivar (Granada) i criat a Calonge, és

Offener Brief an den Rektor der Kartause von Montalegre.

  Offener Brief an den Rektor der Kartause von Montalegre. Tiana Krone von Aragon Fürstentum Katalonien. Königreich Spanien Reverend P. Werenfried, Ich hätte ihm gerne persönlich zum letzten Tag von Sant Bru in der Cartuixa gratuliert, aber ein Freiwilliger, der sowohl von der Brücke der Solidarität mit Venezuela als auch von Sant Jeroni de la Murtra kommt, Herr Alejandro Escudero, nachdem er mit Ihnen gesprochen hat, Er erzählte mir, dass es dieses Jahr völlig unmöglich sei, an der Eucharistiefeier am 6. Oktober teilzunehmen. Ich glaube, es war letztes Jahr, dass auch die Laien, die jedes Jahr hinaufgingen, darunter der Direktor der Stiftung Pere Tarrés, Herr Oriol Pujol, der das alte Kloster Conreria leitet, davon ausgeschlossen wurden. Trotz allem hatte ich im Jahr 2023 einen Server, wahrscheinlich aufgrund einer unverdienten Konzession oder vielleicht aufgrund der Tatsache, dass ich mich um das Kloster Sant Jeroni de la Murtra kümmerte – ein Kloster, das über viele Jahrhunderte

En el 40è aniversari de la Pasqua del Joao

Homilia diumenge XXX de durant l’any. Amigues i amics, avui és el 40è   aniversari de la Pasqua de Joao Tomé Chonze, nascut el 15 d'abril de 1955 a Inhangôma (Mutarara, Moçambic), fill de Tomo Chonze i Saio Castigo Zingüe, va residir en aquest Monestir des del dia de Reis de 1980 al 27 d'octubre de 1984, data de la seva mort. El João havia arribat a la Murtra per recomanació del Pare Jesús Arbolí, prior de la veïna Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, que el va presentar a mossèn Agustí Viñas Reixach, aleshores responsable de la Murtra. Conviure amb ell fou un goig. Joao ens va ensenyar una altra manera de viure la vida. Havia viscut en un règim de quasi esclavatge en una vida on la realitat superava la ficció. Somniava ser sacerdot.   Treballador, va anar superant les barreres lingüístiques i ens va ensenyar a cantar un al · leluia. Parlava i vivia una alegria immensa.   Les seves despulles mortals reposen al claustre, però el seu esperit perviu entre nosaltres també avu

El virus del poder

Homilia diumenge XX de durant l’any   El virus del poder Intencions de l’eucaristia d’aquest diumenge Jornada Mundial de l’Evangelització dels   Pobles. Per l’etern repòs del Salvador Paulí, seglar actiu a la parròquia de Santa Clara de Morera, portant del Sant Crist. El nostre condol a la seva esposa, Josefina. Francesc Oriol que es recupera feliçment. Evangeli del contrapoder Estimades germanes i estimats germans, Hi ha només dues ocasions en la història de l’església en què el papa hagi renunciat: una tots la recordem, la de Benet XVI,   l’altra és la de Celestí Vè, al segle XII. Era un sant ermità, home avesat a la solitud i al silenci, que fou elegit papa perquè els cardenals no es posaven d’acord i el conclau prolongava més de dos anys. Ell va escriure una carta valenta als cardenals... i, sorpresa! el van elegir a ell mateix. Quan passats pocs mesos va renunciar i li preguntaren per què digué: “és que poc a poc m’estava entrant el virus del poder”. Un amic, Martí Colom,

En el comiat de Teresa Negre Vilaveccia

  Capella del col · legi de Jesús i Maria, 15 d’octubre de 2024, Santa Teresa de Jesús   Introducció. La Teresa Negre Villaveccia, ho havia deixat tot preparat. Bàsicament per no destorbar. Avui que és la seva Santa, hem vingut a felicitar-la en aquests capella de solitud sonora i de silenci ple de ressonàncies. Aquí on havia cantat i on ha fet cantar tantes vegades.   Homilia Teresa. He pensat que en aquesta homilia podríem anar adreçada a tu, que sembla que ens estiguis contemplant dalt del cor d’aquesta capella, que és com un símbol de l’alta balconada del Cel, que és la Cerdanya eterna. Crec, Teresa, que avui, en lloc de parlar, el que caldria es fer un silenci més llarg que mai. Un silenci respectuós, adolorit i joiós a la vegada. Però potser el que fora més prudent seria anar alternat la paraula i el silenci perquè en els nostres silencis emergissin al cor tantes paraules. (Silenci) Sí, avui Teresa ens convoca el teu gran silenci. Silenciosament vas plegar de vi