Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge VI de durant l’any Intencions: avui fem memòria agraïda del meu pare en el cinquè aniversari de la seva mort. Preguem també per la salut del Papa Francesc. Pel proper jubileu dels diaques a Roma. Estimades germanes, estimats germans, tant a la primera lectura com al salm d’avui, Déu ens ha parlat dels arbres per explicar com és i com hauria de ser el nostre comportament. Els qui posen la confiança en els altres i no en Déu els compara a la pomera de Sodoma, en el desert de l’Arabà, que no tasta ni un moment de bonança, que viu en els indrets xardorosos de l’estepa, en una terra salada que no es pot habitar... En canvi els qui es fonamenten en el Senyor els presenta com un arbre plantat ran de l’aigua, que estén les arrels vora el corrent, que no té por a l’estiu i el seu fullatge es manté fresc: en anys de secada no es neguiteja ni deixa de donar fruit. Què ens diuen aquestes paraules del Senyor? Que és que no podem posar la nostra confiança en els altres? És evident que...

Avui preguem especialment per l’etern repòs de la Maria Carme Badosa Roqué que visqui ja en la Llum del Ressuscitat. Per la fortalesa i la plena recuperació de la Mayte Puyoles, l’Ahmed du Bamba, els germans   Tere i Ricardo Cirera i la meva mare. Per la Sònia i l’Enric que esperen un fill.   Joan Alavedra a l’Oratori El Pessebre va definir Jesús com el bon pescaire, el bon pescador.   Ell va cridar uns homes que eren pescadors, que tenien una petita empresa de pesca.   Els va cridar a partir del que eren, a que fossin el que estaven cridats a ser en plenitud. No els va dir, des d’ara sereu artesans d’homes, o constructors d’homes, o jardiners de convivència... sereu pescadors d’homes. Jesús ens crida a partir d’allò que som per tal que descobrim que el que som és només l’aspecte visible d’una realitat invisible. Pensem cada un de nosaltres allò que som, mestresses de casa, professionals, estudiants, pensadores, jubilades... doncs bé, demanem en aquesta euca...

 Retolació 1.    El beat Ramon Llull, segons Xavier Figueras (Impressió digital i retocs amb aquarel.la. Realitzat amb l’assessorament de l’eminent lul · lista Pere Villalba). Llull fou ermità a Randa i fomentà la vida eremítica. La seva teoria de les marees es considera un preàmbul del pelegrinatge de Cristòfol Colom a les Antípodes. 2.    Rajoles del cartabó de l’antiga cuina de Sant Jeroni de la Murtra (1452). 3.    Santiago volgué anar al finis terrae . (Talla de Santiago o Sant Jaume pelegrí procedent del Colegio Mayor de Santiago de Salamanca ) . 4.    Donació de la talla de Santiago al Colegio Mayor El Salvador també de vocacions adultes. Maximino Romero de Lema que fou bisbe d’Àvila, la lliura a Juan Miguel González Feria, director del Colegio . 5.    Vitrina amb documentació dels camins de Santiago. 6.    El Santiago que presideix el pòrtic de la Catedral de Compostela. 7.    Piques de l’antiga cuina m...

Candelera 2025 Intencions de la missa d’avui: ha fet la seva pasqua Maria José Sada Castillo, esposa del Francesc Cruellas Álvarez, president dels Amics de la Murtra i Manel Morales, pare de família. Fa cinc anys de la pasqua, de la nostra Nuri Bosch. Estan malalts l’Anna Mari Schilt i la meva mare Maria Luz Ragolta, que es recupera. Avui és el seu onomàstic. Preguem per la Francisca Donoso i el Magallanes Espinosa que han unit les seves vides a Santiago de Xile. També donem gràcies pel Kevin Parmar que ha fet divuit anys. I per l’Omar i l’Ousmann que aquesta setmana han fet un pas important per poder tenir aviat papers. Avui és el dia de la vida consagrada, encomanem a les religioses de Bene-Mariya en l’aniversari de la seva arribada a Badalona, els monjos de la cartoixa i les altres comunitats de Badalona. I és la festa dels ancians. Molts de nosaltres.       Estimades germanes i estimats germans. Que important és saber presentar-se! Presentar-se personalment,...

  Sonet de comiat -amb doble estrambot- a María José Sada Castillo, en la seva pasqua. Parròquia de Sant Cebrià de Tiana, 29 de gener de 2025.   Adeu-siau Maria José Sada, dona forta, esposa, mare i àvia; patir t’ha fet encara més sàvia: ja has assolit de Déu l’abraçada.   Després d’aquesta llarga maltempsada has eixit prest, com l’ocell de la gàbia. Avui el dol, foragita la ràbia i dona pas a una pau esperançada.   L’ensenyament ha esta la teva passió: has acomplert la teva missió amb seny, competència i elegància.   I els promesos que amb tanta constància heu acompanyat camí del matrimoni, són davant Déu el millor patrimoni.   La teva família de lluny reunida, plora per tu, serena i agraïda.   Ja pots respirar del Cel l’aire fresc des d’allí, dona consol al Francesc!   Mn. Jaume Aymar Ragolta

Estimades germanes i estimats germans, que en són d’importants les ciutats! En les ciutats es concentra la vida, els negocis, els serveis…la ciutat és font d’humanisme, de civilitat… i les ciutats no són sols edificis o infraestructures...per damunt de tot, són persones, són convivències, relacions humanes, aliances, jocs…si per un moment fem abstracció dels problemes que generen les ciutats, ens adonarem que també en elles hi ha molt i molt de bo. És cert que els pobles tenen molt atractiu, però la vida es teixeix a la ciutat. Diuen que les Èglogues de Virgili, les bucòliques, foren escrites a la ciutat. A la Bíblia hi ha una ciutat que és model de totes les altres, Jerusalem, la que canta amb tendresa i desig de bé el profeta Isaïes. “Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que aparegui com un raig de llum el seu bé, i la seva salvació com una torxa encesa.” Tan de bo s’assoleixi el fi de les hostilitats entre israelians i palestins, i puguin tornar els p...