Jaume Aymar i Ragolta

Intencions: en memòria agraïda del Miquel Iglesias, pelegrí a Santiago de Compostel · la i de l’Enric Morist, director general del telèfon de l’Esperança. Estimats, El proper conclave aquests dies és motiu de conversa en els nostres ambients. Estalviem-nos les travesses i les conjectures. Confiem en l’Esperit Sant, invoquem-lo. L’Esperit actua més enllà de les flaqueses humanes i també gràcies a les nostres febleses. A partir de dimecres vinent els cardenals escolliran, d’entre ells mateixos, el successor de Pere. I avui l’evangeli ens parla precisament de Pere, una figura molt propera i molt humana. Pere pren una decisió: «Me’n vaig a pescar». I els altres el segueixen. Cal que el proper papa sigui també decidit, que obri camí, que segueixi les passes de Francesc, que ha donat exemple amb determinació ignasiana d’una església en sortida. I que ell mateix ha fet viatges profètics a l’hemisferi sud. A l’església avui hi ha persones decidides, llançades, emprenedores, que obren camí....

  Homilia papa Francesc a Roca i Pi Vam saber la notícia de la mort del papa, aquí mateix durant la missa de dilluns de Pasqua. Va ser l’Ada Ortega la que ens ho va dir. També em va arribar molt a fons la frase que em vas dir, Ada: “ Al Cielo sin curvas ”. Des d’aleshores cada dia aquí l’hem recordat, però avui ho fem d’una manera més intensa, amb d’altres persones que treballeu aquí a la residència i d’altres amics. Estem tristos però també estem esperançats. Francesc era un home com nosaltres, que temia el dolor físic, ho havia dit, però també que va ser capaç d’anar molt lluny, a Singapur, a la Polinèsia, al Timor Oriental... amb cadira de rodes. La cadira de rodes limita, però també ajuda. Francesc parlava de la gent gran en primera persona, ja tenia vuitanta-vuit anys i havia estat molt malalt, però repetia una frase que sempre em va impressionar: “ nadie se muere la víspera ”, és a dir, tots ens morim en el moment que toca. Això al principi ens costa, però amb el temps ho a...

Hi ha persones que afirmen creure en Déu, però diuen sense cap rubor que no creuen que hi hagi res més enllà de la mort. Per exemple el Josep Maria, un badaloní de més de vuitanta anys, metge, pare de família i compromès en el món social i catòlic cultural. I com afegeix el Javier, un mexicà de cinquanta anys, actiu en l’acolliment de persones vulnerables en un barri perifèric de la ciutat, d’altres no creuen en Déu, però sí que creuen en la reencarnació. I els de missa? Si seguim la professió de fe en català, la llarga, “el credo de Nicena i Constantinoble” “professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat i espero la resurrecció dels morts i la vida de la glòria”. Si professem la curta, el símbol dels apòstols, afirmo que crec en “la comunió dels sants, la remissió dels pecats; la resurrecció de la carn; la vida perdurable.” Però com que vivim en un país bilingüe,   en castellà diem: “ confieso que hay un solo bautismo para el perdón de los pecados. Espero la resurrecci...

  Homilia diumenge segon de Pasqua 27 d’abril de 2025 Ningú no es mor la vigília La Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya En memòria agraïda de Jorge Mario Bergoglio Sivori, bisbe de Roma, el nostre papa Francesc.  Estimades amigues i estimats amics, El nostre calendari litúrgic diu que avui és diumenge de pasqüetes (després dit de la Divina Misericòrdia). El nostre calendari popular diu que avui és la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya des de la Renaixença i el calendari del nostre cor plora la mort del nostre papa Francesc. Tres esdeveniments que celebrem en una sola acció de gràcies. Sant Joan en la seva primera carta (la que vàrem llegir el cicle de l’any passat) diu que “no hi ha ningú que estimi el pare, sense estimar els fills que han nascut d’ell”. Aquesta frase em fa pensar en primer lloc en les nostres famílies. Hi ha persones que estimen o diuen que estimen molt els seus pares però que no es fan amb els seus germans. Que han renyit. Co...

The Cross, the Tiara, and the Sword In these days when the world's public opinion is focused on the Vatican, the book by M. RICO, JC. LOSADA, and J. AYMAR, The Cross, the Tiara, and the Sword. An Unbraided [1] History of the Popes (Toledo, Ledoria Publishing, 2024)[available on Amazon], is particularly relevant. The unbraiding method aims to rigorously elucidate: 1. What, throughout history, Peter's successors have done out of fidelity to the gospel and in fulfillment of their apostolic mission (the cross) 2. The acts resulting from having been constituted pontiffs of the DOM (initials of Deo Optimo Maximo, a Latin phrase that in paganism meant "to the greatest and best God" with all the pomp and circumstance derived from this spiritual authority (the tiara or triple crown) 3. And, finally, their actions in the exercise of temporal power (the sword): that is, when, after the fall of the Roman Empire, the Supreme Pontiff saw himself as the only force capabl...

La cruz, la tiara y la espada En estos días que la opinión pública mundial, tiene los ojos puestos en el Vaticano, el libro de M.RICO, JC. LOSADA y J. AYMAR, La cruz, la tiara y la espada. Una historia destrenzada de los papas (Toledo, editorial Ledoria, 2024) [1] , cobra especial actualidad. El método del destrenzado tiene por objetivo dilucidar con rigor:  1.-Aquello que, en el transcurso de la historia, los sucesores de Pedro han hecho por fidelidad al evangelio y en cumplimiento de su misión apostólica (la cruz)  2.- Los actos derivados de haberse constituido pontífices del DOM (iniciales de Deo Optimo Maximo , frase latina que en el paganismo significaba "para el más grande y mejor Dios" con toda la pompa y el boato derivados de esta autoridad espiritual (la tiara o triple corona)  3.- Y, finalmente sus acciones en el ejercicio del poder temporal (la espada):, es decir, cuando tras la caída del Imperio romano, el sumo pontífice se vio como la única fuerza capaz ...