En la Pasqua d'Enric Mur Roca,

Enric Mur i Roca. Tanatori de Sant Gervasi, morí el 27 de juny de 2025 a la matinada i ressuscita avui mateix  28 de juny de 2025, festivitat de l’Immaculat Cor de Maria, a les 12 h.

Benvolguda Maria José, benvolguda Rosa i germans del finat, benvolguts Enric, Mària, Natàlia, Jaume, nores, gendres i nets,

benvolgut Lluís Agustí i en tu l'Helena i tota la família del poeta Joan Maragall

benvolguts Montserrat Aymar Paulo i Enrique Casas Felip i en vosaltres tota la colònia d'estiueig de Port.

benvolgut Juan Eusebio Pujol i en tu tota la colònia d'estiueig de Cadaqués,

benvolgut mossèn Adilson Tolentino de Freitas, psicòleg, al servei de l'Oncològic i del Tanatori que concelebres,

benvolguts germans i germanes,

cal que sapiguem interpretar amb mirada de fe els missatges que ens deixen els nostres difunts. Quin missatge us deixa la mort de l’Enric? L’Enric morí ahir, divendres ben de matinada, també divendres és dia de la mort de Jesús. I ressuscita avui dissabte, dia marià per excel·lència i avui és precisament el Cor Immaculat de Maria. Quin missatge ens està deixant? Que el nostre cor no és immaculat, tots tenim un costat fosc, però estem cridats a tenir un cor immaculat. Maria fou immaculada per do, nosaltres estem cridats a ser immaculats per la conversió i la penitència. Cada dia ens hem de convertir, cada dia hem de rectificar.... I demà serà Sant Pere, el titular de Sant Pere de Rodes, el sentinella del Port de la Selva un dels paisatges vitals de l’Enric i de molts de vosaltres. Aquest matí aquí a Sant Gervasi, parlem de l’Enric, però, com va dir el poeta, “parlem de tu, però no pas amb pena, senzillament parlem de tu”. 94 anys de vida no s’acomiaden en mitja hora, no, no es poden acomiadar, que tingueu molts anys de vida per recordar l’Enric Mur i Roca. I que la Paraula de Déu faci llum al vostre dolor i a la vostra esperança.  

Quins missatges us deixa la vida de l’Enric? Els seus mateixos cognoms “mur” i “roca” són un missatge eloqüent. En el decurs de la vida anem construint, edificant, amb els carreus dels fets, amb l’argamassa de l’amistat... Tots estem cridats a fonamentar la nostra vida sobre la roca de la fe.  

La persona que fa més anys que el coneix a l’Enric, el coneixia ja des del si de la mare, és la seva germana bessona, la Rosa. Quin misteri el dels germans bessons! Ho hem escoltat a l'evangeli, Jesús i Joan Baptista, sense éssar bessons eren com cossos i ànimes germans. Els altres germans, quants i quants records, ja de la infantesa, de l’adolescència... recordar és tornar a passar pel cor. Aquests records, són avui per a vosaltres el millor legat. L’Enric va conèixer l’experiència de l’exili a l’Argentina i segurament això el va fer més comprensiu amb tantes persones nouvingudes que avui viuen i treballen entre nosaltres.

Tu Maria Jose ha omplert la vida de l’Enric durant més de 64 anys. En el nuviatge i en el matrimoni. En hores felices i en hores isardes. En la paternitat i en el fer d’avis i besavis. Heu estat una sola carn. Avui comences una nova etapa, una altra vida, una vida sense ell, sense el seu escalf físic, però amb la seva empara transcendent. Tu que has tingut un referent en l’estimada Roser Maragall... segueix essent com ella, dona forta.

I els fills i nets, gendres i nores, cada vegada que abraceu la mare, la sogra, l’àvia, la besàvia, sentireu que abraceu també l’Enric.

Port ha estat el passatge vital de l’Enric. El Port que mira a la Selva és a dir al bosc (silva és bosc). El Port que mira al nord.  El Port als peus de Sant Pere de Rodes un dels indrets més enigmàtics de Catalunya. El port amb les seves barques.

Ens venen al cor els versos de mossèn Cinto Verdaguer.

Ja hi he navegat prou

per les mars de la terra

de golfos de neguit,

d'onades de tristesa.

Barqueta mia, anem,

anem-se'n, barca meva,

cap a la mar del cel

avui que està serena.

 

Ací navego a rem,

allí ho farem a vela,

sens témer los esculls,

sens por de la tempesta.

Ai!, en la mar d'ací

taurons hi ha i balenes,

en la d'allí tot són

blanquíssimes nimfees

florides en l'atzur

entre esgranalls d'estrelles.

Enmig de l'esgranall

lo bon Jesús m'espera.

Anem-hi tot seguit,

anem-hi , barca meva.

 

Les vinyes verdes del Port de la Selva inspiraren Sagarra i Llach.

 

 “Vinyes verdes vora el mar,

 Ara que el vent no remuga

Us feu més verdes i encar

Teniu la fulla poruga

Vinyes verdes del coster

Sou més fines que la userda

Verd vora el blau mariner

Vinyes amb la fruita verda

Vinyes verdes del coster

Vinyes verdes, dolç repòs

Vora la vela que passa

Cap al mar vincleu el cos

Sense decantar-vos massa

Vinyes verdes, soledat

Del verd en l'hora calenta

Raïm i cep retallat

Damunt la terra lluenta

Vinyes verdes, soledat

Vinyes que dieu adéu

A l’Enric i a la gavina

I al fi serrellet de neu

que ara neix i que ara fina

Vinyes verdes del meu cor

dins del cep s'adorm la tarda

raïm negre, pàmpol d'or

aigua, penyal i basarda

vinyes verdes del meu cor

Vinyes verdes vora el mar

verdes a punta de dia

verd suau cap al tard

feu-nos sempre companyia

vinyes verdes vora el mar!