Uneix-nos en la Veritat

Sant Pere i Sant Pau 2025

Estem en un lloc de solitud i silenci, per  cercar i trobar la Veritat. Vet aquí l’objectiu d’aquest recinte centenari. I ens alegra que avui sigui un degoteig de persones que, per camins diversos, acuden aquí a buscar-la. Francesca Güell deia: «per a mi, la Veritat és Crist», però entenia, perquè era una dona de ment oberta, que cadascú ha de cercar-la i trobar-la... o deixar-se trobar per ella, lliurement.  «Ment Sagrada de Crist, uniu-nos en la Veritat» és l’advocació del quadre que va pintar: “el que sembla debilitat als ulls dels homes és fortalesa als ulls de Déu”. “Un ceptre en mans dels homes és una canya que s’esberla, una canya en mans de Déu és un ceptre poderós”. Són les inscripcions del quadre. El Papa Lleó ha dit fa poc que la Veritat no ha de ser vista com amenaça sinó com a camí d’alliberament. La Veritat és l’adequació a la realitat. Veritat és humilitat. “Humildad es andar en verdad...” deia Santa Teresa. A casa els avis parlaven de “la bona veritat”. Trobar la Veritat provoca goig.  La Murtra ha de ser un espai de Veritat. Busquem-la pels camins de la bellesa i de l’intel·lecte.

“L’hora de la veritat” és una expressió molt nostra. L’hora de treure’ns la màscara i reconèixer amb simplicitat allò que som, per poder ser allò que estem cridats a ser.  Aquests dies, molts es manifesten pels carrers amb orgull perquè volen que es reconegui la seva condició... prèviament hi ha hagut molts anys de sofrença, de marginació, de violència, d’incertesa, d’experimentar que drets bàsics els han estat conculcats. Mirem-nos a nosaltres mateixos i cada persona amb molt de respecte. Som com som, però també som el que estem cridats a ser, homes i dones nous, portats a plenitud. Alegrem-nos de la diferència, és enriquidora.... Jesús no feia accepció de persones Les noves generacions ho viuen tot amb més serenor, han crescut ja en el respecte a la diferència. Mirem-nos els ulls i, si us plau, evitem de polititzar-ho tot en el pitjor sentit de la paraula.

Pere, impetuós, llançat, reconeix amb valentia que Jesús és el Fill de Déu. Primer ho va reconèixer de paraula, després vessant la seva sang. Pau de perseguidor va passar a ser perseguit.

Pere i Pau, tots dos buscàveu la veritat per camins diversos. Pere havies conegut de prop Jesús, Pau no. S’ha parlat d’un cristianisme més petrí, més de portes endins, més conservador, i d’un altre més paulí, universal, creatiu.

Crear i conservar, aquesta hauria de ser la nostra dinàmica i la de tot el teixit social. Preservar allò que és bo i obrir-nos cada dia a la novetat de l’Esperit Sant que evita que ens engorronim en la nostra zona de confort. Si només conservem, correm el perill de quedar eixarreïts. Si només volem crear ens podem dispersar... El martiri d’aquests dos sants és una presa de contacte amb la realitat. A Antioquia tots dos es van abraçar. Tots dos estan representats al claustre en claus de volta. Tots dos vetllen per la Murtra. Ahir aquí mateix Santiago Montobbio ens parlava amb paraules poètiques, belles i humils de la poesia a l’Amèrica Llatina...aquesta tarda escoltarem poetes badalonins declamar...

Barcelona estava flanquejada per dos monestirs que sortosament es conserven: Sant Pere de les Puel·les i Sant Pau del Camp, tots dos benedictins i vius. Encara he sentit dir aquesta expressió a una mare: “els meus fills...en tinc un a Sant Pere i un altre a Sant Pau”. Recordatori perenne d’aquests dos pilars de l’Església. Homes com nosaltres que van esdevenir nous.

Ment Sagrada de Crist, il·lumina’ns, uneix-nos en la Veritat.