El goig de la humilitat

Diumenge III d'Advent 14/12/14

Aquest es el diumenge del goig. Enmig de l'esperança, el goig. El goig neix del pressentiment: s'acosta Aquell que es el terme de la nostra esperança. I el goig es fruit de la humilitat. Deia Santa Teresa de Jesús que "humildad es andar en verdad" es a dir el reconeixement sincer d'allò que un és.

Aquells sacerdots i levites que venien de Jerusalem, tenien molt interès a saber qui era Joan, sabien que atreia la gent, sabien que tenia deixebles; “temien que no fos el Messies o un personatge important i els enxampés trobant-se instal·lats en el poder a Jerusalem”. Per això l'interrogaren. Joan es l'home humil. Ell es la veu. Jesús es la Paraula, i ell posa veu a la Paraula. Joan es una veu en solitari, una veu que crida en el desert. Joan viu a la intempèrie, no té altra volta que l'abrigui que la volta immensa del cel. No porta robes sumptuoses, el seu aliment és de proximitat. Joan és conscient de la seva missió ell és el precursor: “no era la llum, vingué a donar testimoni de la llum”.

 Joan prepara el camí de Jesús i convida que els altres l'aplanin. Es humil, ell sap que ha de minvar perquè Jesús creixi. Quina lliçó! Joan sabrà renunciar a deixebles seus i els convida que segueixin a Jesús. Quin líder avui estaria disposat a renunciar a uns seguidors i a indicar-los que seguissin a un altre? Tots som molt gelosos de la nostra parcel.la. Tots estem molt segurs de nosaltres mateixos. I Jesús seguirà les petjades de Joan, serà el seu deixebles: es farà humil. I en Joan i en Jesús s’acompliran les paraules del Magnificat: "derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres i els rics se'n tornen sense res".

Germans fem-nos humils! Reconeguem la nostra veritat! Allunyem la supèrbia que sovint ens fa creure més del que som! Deien que el Bisbe Torras i Bages quan se n'anava a dormir posava en un coixí el solideu, el pectoral i l'anell i deia amb sa humor: “bona nit senyor bisbe!”

Potser en la vida aquesta serà o haurà estat la nostra missió: preparar el camí, aplanar la ruta. Es bo també que reconeguem aquells que en la nostra història personal ens han preparat el camí, ens han facilitat les coses, avis, pares, aquell mestre, aquella religiosa... som en bona part el que els altres ens han fet: donem-ne gràcies a Déu.

La persona humil es atractiva, és autèntica. S’identifica amb els humils de la terra. És conscient que tot és do i per això pot repetir amb Isaïes: “L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor”. La nostra missió com a mebres vius d'una església més que mai samaritana és amorosir, guarir, alliberar, il·luminar, proclamar... és aquesta revolució de la tendresa de la qual parla el papa Francesc. Quin goig i quina esperança!