Escarrassar-nos amb sentit

Diumenge 5/C

Estimats germans i germanes,

Fa dos diumenges l’evangeli ens presentava Jesús ensenyant a la sinagoga amb un missatge profètic que causava admiració entre els seus oients i diumenge passat escoltàvem com era exclòs de la sinagoga i fins i tot intentaven matar-lo.

Avui Jesús se’ns presenta, ferm, dempeus a la platja, a l’hora que els pescadors que feinejaven de nit, acabaven la seva tasca. A la platja d’aquell llac de Genesaret que és un dels indrets més emotius de Terra Santa. Les runes ens poden dir més o menys, però d’un escenari natural, d’un llac pensem: “és el mateix escenari de Jesús.” I en l’hora baixa de la vida, l’hora en que sentim que ens hem fet grans i que ja no tenim la força ni el coratge d’abans. I en aquest escenari, hi ha una crida, un fracàs aparent i un miracle, és a dir quelcom prodigiós, digne d’admiració.

La crida de Jesús és a anar mar endins, és a dir lluny de la platja, a anar aquells llocs on la gent neda desesperadament per tal de no ofegar-se...

El fracàs aparent és haver estat tota la nit pescant i no haver pescat res (oi que ens diu molt aquesta queixa de Pere?) El miracle és la pesca generosa i sorprenent que resulta d’escoltar i d’interioritzar la seva Paraula.

De vegades ens preguntem el per què de tants esforços com fem a les parròquies, a les congregacions religioses, en general a les institucions, per arribar als joves i als allunyats, que tot sovint coincideixen. Tantes hores de dedicació, d’anunci, de catequesi... sense un resultat sostenible.

La Paraula de Déu d’aquest diumenge il·lumina aquest greu desafiament que avui tenim a la societat i a l’església i que anomenem el “relleu generacional”.

Us diran que perquè hi hagi aquest relleu, hi ha d’haver un veritable diàleg intergeneracional, us diran que els joves avui tenen una altra manera de pensar, de sentir, de comunicar-se, de viatjar, de viure i de conviure... I tot això és veritat, però no oblidem que per més que ens escarrassem no aconseguirem res si no tirem les xarxes cap el lloc correcte, sempre escoltant la Paraula de Jesús i confiant de debò en l’ acció de l’Esperit Sant que ha d’actuar sovint entremig d’escletxes -com deia una ermitana- com la llum entre les branques. per culpa sovint, dels nostres tancaments.

Dijous passat aquí mateix a santa Maria, vam tenir una trobada important, molt esperada.  Fou presidida pel bisbe Javier Vilanova, auxiliar de Barcelona i hi assistiren laics, religiosos i preveres de Sant Josep, Santa Maria, Mare de Déu de Montserrat (Barri del Sant Crist) i dels PP. Carmelites. Es tractava de mirar d’avançar cap a allò que en diem una comunitat pastoral de Badalona Centre i de fer-ho conjuntament, amb el mètode sinodal, és a dir de caminar junts.

La reunió va començar amb una pregària a càrrec d’Antònia Maria Salvà, missionera de Verbum Dei de la nostra comunitat, que va recordar especialment el bisbe Toni Vadell, el qual havia d’haver presidit la reunió però que, com sabeu, continua ingressat, greu. Seguidament, tots els assistents ens unirem en la pregària sinodal. El bisbe Javier, va explicar la providencial coincidència de tres factors que avui se sumen: el Sínode (2021-23) sobre com treballar bé en equip, allò que en diem la “sinodalitat”, la comunitat pastoral, i el discerniment [el criteri o la capacitat de distingir els elements que estan implicats en una qüestió, com es relacionen entre si, com s’afecten els uns als altres, i com cada un d’ells incideix en el conjunt] que és un dels objectius del pla pastoral diocesà.

Després els assistents, amb molta llibertat d’esperit, serenament, vam anar manifestant i escoltant els diversos punts de vista sobre desafiaments culturals, socials i pastorals i accions ja realitzades o encara per realitzar en aquesta nova etapa de l’Església a Badalona. Joan Rosàs, historiador, ens va explicar que les comunitats cristianes de Badalona (sorgides de Santa Maria), són anteriors a les de Barcelona i que els llocs de culte actuals són la continuació de les esglésies domèstiques. Com a mare de les parròquies de Badalona, Santa Maria té una responsabilitat afegida. els esposos Xavier i Conxita Pelegrino, va proposar fer un estudi de camp sobre la integració cultural i de llenguatges. Entre les realitats esperançadores que vivim al centre: la constitució d’un equip competent de Càritas a la Parròquia de Sant Josep, els recessos mensuals de la nostra parròquia, oberts a tothom (cada tercer dissabte de mes) -que ens fa sentir Poble de Déu- i la revitalització del diàleg ecumènic i interreligiós, entre d’altres.

Demanem que en aquesta nova etapa ens guiï l’Esperit Sant i  Maria, mare de l’Església i tornem a tirar, confiadament, les xarxes...