Paciència activa

Quan escoltem la proclamació de l’evangeli,  és important que ens fixem a qui s’adreça Jesús. De vegades parla als deixebles, d’altres parla a la gent o als mestres de la llei. Avui respon als  apòstols. És a dir als seus seguidors més immediats, més propers, que  li acaben de fer una petició sincera, demanar més fe: «Augmenta'ns la fe». Jesús s’adreça avui a nosaltres en concret, els qui tenim més responsabilitat en les comunitats perquè ens diem creients i practicants, que volem seguir-lo i que també li demanem més fe. Més fe per mirar-nos les persones i les circumstàncies des de Déu. Per descobrir quin és el pla de Déu en la nostra vida. Mes fe per entendre’ns a nosaltres mateixos, per comprendre el món. Més fe pràctica.

I Jesús que sempre ens convida a mirar la naturalesa ens posa l’exemple de la morera «Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: ‘Arrenca't de soca-rel i planta't al mig del mar’, i us obeiria. El gra de mostassa és la llavor més petita, més aparentment insignificant. La morera és un arbre que no brolla ni reverdeix fins que el mal temps ha passat del tot. És símbol de la paciència calculada. Traslladar una morera al mig del mar, símbol del misteri o del mal, de l’obscuritat, deu voler dir mantenir la paciència enmig de les circumstàncies més adverses i tempestuoses. I és que la paciència no és una virtut passiva ni resignada, la paciència és una actitud radicalment activa. La paciència és un tret de personalitat prudent. És la virtut d’aquelles i d’aquells que sabeu sofrir i tolerar les contrarietats i les adversitats amb fortalesa i sense lamentar-vos. Les persones pacients sabeu esperar en calma que les coses s’esdevinguin, perquè penseu que les coses que no depenen estrictament d’un se’ls ha d’atorgar temps. Paciència és capacitat de posar pau. Unes feligreses em comentaven amb dolor que havien estat presents en una reunió de persones d’església molt tensa i difícil, amb desqualificacions recíproques... Quina tristesa! No obstant ratifiqueu la vostra confiança en les persones.  

El següent ensenyament del Senyor sobre la fe,  l’hem d’entendre en una època en que la servitud -esclaus i servents-era la condició de la majoria de persones, mentre que solament una minoria eren lliures i molt pocs eren realment autònomes en l’àmbit social i econòmic, un temps i un país en  què se sabia molt bé què era obeir i complir el propi deure. Esclaus i servents estaven immersos en moltes tasques pesants i feixugues de sol a sol, sense cap reconeixement ni cap agraïment (J. Latorre). L’esclavatge travessa la història i al segle XIX, els abolicionistes que s’oposaven a l’esclavatge dels africans a Amèrica, sovint eren els qui tenien treballadors de totes les edats esclavitzats a les fàbriques, Com avui que perviuen tantes formes d’esclavitud, especialment en el món del treball amb empreses de treball temporal (ETT) que mantenen a persones molt properes sempre amb l’ai al cor de si les tornaran o no a readmetre, ni quan, ni amb quins horaris.

Doncs bé nosaltres no som esclaus, almenys en el sentit sociològic del terme. Som persones lliures, malgrat els nostres esclavatges interiors, les rutines, els vicis i, fins i tot les addiccions... La traducció catalana de l’evangeli diu “som esclaus sense cap mèrit”, la castellana “som servents inútils”. M’agrada pensar que cada vespre quan ens anem a dormir i tornem a mirar la jornada i veiem que hem intentat d’acomplir la nostra missió a casa, a la feina, a la comunitat, al barri o a la parròquia, ja som “inútils” és a dir tornem a estar disponibles per fer allò que hem de fer. I en aquest sentit la fe es torna disponibilitat. Que la nostra pregunta avui sigui “Senyor, què vols que faci?” I si realment estenem un txec en blanc perquè Déu hi escrigui. Si realment estem disponibles per recomençar, el Senyor té moltes maneres de fer-nos saber què espera de nosaltres.

Jesús dona’m més fe perquè reprengui la jornada i la setmana amb més entusiasme. I que aquesta fe es transformi en capacitat de posar pau, activament de manera creativa i prudent.