El Regne és el Paradís

Crist Rei 2022

Estimats,

En el moment que Lluc va redactar la història de la Passió, tenia molt present els condicionaments de l’Església del seu temps. En aquelles primeres comunitats, ho relata la segona part de l’evangeli, el llibre dels fets dels apòstols, alguns havien acusat els cristians de tenir per Rei a Jesús en detriment del Cèsar. I la intenció de l’evangelista és provar que la intenció de Jesús era oposada a la de l’Imperi.

El fragment que hem llegit està emmarcat en aquest context històric. Lluc, bon pintor,  menciona el rètol de la creu: “el rei dels jueus”. Escrit en vàries llengües per ordre de Pilat, aquell rètol era un equívoc sagnant: pels romans una mofa, pels jueus un insult. Però també entra dins de l’estil de Déu escriure la seva veritat per ma pecadora. I Lluc ens convida que el llegim amb els ulls de la fe. És veritat que Jesús és Rei, el rei és el que regeix, el que governa, el que decideix, però la reialesa de Jesús no té res a veure amb el poder, ni amb el domini, ni amb l’autoritarisme eixorc.  Lluc defineix aquesta reialesa: Déu només regna allí on hi ha amor autèntic, allí on l’odi no hi pot entrar. I regnar és, tot sovint, perdonar. Jesús mor perdonant els seus botxins i perdonant el lladre penedit que se li adreça dient-li familiarment “Jesús” de tu a tu, amb confiança i amb familiaritat. És un dels pocs personatges que no el tracta de mestre ni de Senyor, li diu senzillament “Jesús”. Un insigne predicador mataroní del segle XX, el doctor Joaquim Masdexexart, en un sermó de les Set Paraules, deia, amb enginy: “Lladre!  Eres un lladre tan hàbil que a darrera hora encara vas saber robar-li a Jesús el Paradís.”

Lluc mostra que Jesús en la seva resposta identifica el Regne amb el Paradís, un Paradís que és infinitament millor d’aquell que van perdre els nostres primers pares per la supèrbia, un jardí on floreixen totes les virtuts.

De vegades caminem amb l’enyorança del paradís perdut i pensem que qualsevol temps passat fou millor. I no és veritat. Alexandre Dumas deia amb humor: “aquells temps feliços en que fórem tant desgraciats” No caiguem en la temptació de ser nostàlgics.  Lluc demostra que  per damunt dels errors i les mofes, brilla la Veritat i és precisament en aquella hora culminant del Gólgota que es revela de quin Regne parla Jesús.

Així les respostes sinodals que van arribant d’arreu del món i que han cristal·litzat en un document de treball “Eixampla la teva tenda”, són realment encoratjadores del nou escenari mundial que desitgem i cap al qual volem avançar. El Poble de Déu expressa el seu desig profund d’escoltar el crit dels pobres i el de la terra. Ens conviden a reconèixer la interconnexió entre els reptes socials i ambientals i a respondre-hi col·laborant i creant aliances amb altres confessions cristianes, creients d’altres religions i persones de bona voluntat (n. 45).

Sí, germans, el Regne és el Paradís. Els claustres dels monestirs amb els seus jardins centrals simbòlics amb els quatre rius, les herbes medicinals, les flors, les plantes, ens ho recorden.

Cada vegada que estimem, que perdonem, que oblidem el mal que ens hagin pogut fer... cada vegada que tractem el Senyor de tu a tu, com un Amic i enfondim els vincles de l’amistat, estem anticipant aquest Paradís en la terra.

Com diem en un himne litúrgic: “si el món ja és ple de gràcia i de perfum/quin paradís el cel ens prometia!”