La trobada amb la Veritat

Fidels difunts 2022

Estimats,

heu vingut aquí aquest vespre a pregar pels vostres difunts. Els nostres difunts són allò més sagrat, més nostre, el més gran. Els sentim propers, experimentem que continuen vetllant per nosaltres, tenim l’esperança que els tornarem a veure...

Mossèn Enric Grases va ser molts anys el rector de la parròquia de Santa Clara de Morera.  La seva germana Montserrat, membre de l’Opus Dei, va ser declarada venerable per l’església. Predicar quan mor el pare o la mare o un germà del qui celebra no és fàcil. Allò que prediques als altres aquell dia t’ho has de predicar a tu mateix, deia el P. Josep Maria Soler, abat emèrit de Montserrat. Doncs bé, mossèn Enric li va dir al seu pare, en castellà: “Papá ha llegado la hora de la Verdad”. I penso que és ben bé així. La mort és l’hora de la Veritat. Un professor de la Facultat de Filosofia, el laic Antoni Bosch Veciana, diu que tant Sòcrates com Crist moriren per la Veritat.  Tots nosaltres som buscadors de la Veritat. Hi ha vegades en la vida -diu el mateix professor- que la Veritat se’ns revela. Però en qualsevol cas, la nostra trobada definitiva amb la Veritat serà en l’instant de la nostra mort.  Jesús s'identifica amb la Veritat (Jn 14, 6). Trobar-se amb Jesús és trobar-se amb la Veritat.

L’evangeli que hem proclamat sempre m’inquieta i sé que a alguns de vosaltres també: “Veniu a mi, beneïts del meu Pare...” (Mt 25) I és que al capvespre de la vida serem judicats en l’amor. Ho diu Sant Joan de la Creu. No se’ns demanaran títols, ni oficis, ni màster, ni mencions honorífiques... només serem jutjats per les obres de misericòrdia que hàgim fet o que hàgim deixat de fer. (Quan fa que no visito un malalt? I un moribund? Quan fa que no visito una presó... potser mai la visitarem, però sí que ens podem interessar pels familiars d'un reclús...).

Milions de persones han seguit l’enterrament de la regina Elisabet II d’Anglaterra. Diuen que era una de les dones més riques del món i segurament la que tenia més títols (després de la duquesa d'Alba, també difunta). Doncs bé, la reina Elisabet no s’ha emportat res a l’altre vida.  Com deia l’àvia del Papa Francesc: “en la mortaja no hay bolsillos”.

Tornem a la Veritat. El marc per trobar-la és el silenci. I el silenci més dens és el de la mort. «El silenci dels morts, diu Francesc Torralba, és el silenci en estat de puresa, sense cap interrupció, és completament nítid i no està enterbolit per cap altre factor, ni per la paraula, ni pel plor, ni per la respiració o pel balbuceig del nen.»

Karl Rahner, escrivia inspiradament: «Aleshores, quan tot calli a la mort i jo hagi après i patit tot, aleshores començarà el gran silenci, dins del qual només Tu ressones, Tu, paraula pels segles dels segles. Aleshores totes les paraules humanes s'hauran embotat i l'ésser i la saviesa, el coneixement i l'experiència seran una mateixa cosa: «coneixeré com soc conegut», entendré el que sempre m'has dit: a tu mateix. Cap paraula humana, cap imatge ni concepte no es tornaran a interposar entre Tu i jo. Tu mateix seràs la paraula de l'alegria, de l'amor i de la vida que omple tots els espais de la meva ànima».