En el comiat de Mercè Nadal i Padró

 Introducció

Quan dimecres passat vam administrar la unció dels malalts a la Mercè, vàrem felicitar també la Maria, la seva cuidadora russa, que estava celebrant el seu Nadal ortodox. D’una manera gairebé incomprensible, misteriosa i entranyable, totes dues han mort amb poques hores de diferència. Avui aquí a Santa Maria recordem la qui durant tants anys va servir la comunitat amb el ministeri del cant i amb d’altres compromisos i grups parroquials, la vostra estimada tieta Mercè, la germana petita dels Nadal.

Homilia

Recordo el dia de la nostra confirmació aquí mateix en aquest altar, l’any 1982. Érem molts nois i noies. Presidia el bisbe Ramon Daumal acompanyat de mossèn Ramon Boldú. Dalt del cor, al costat de l’organista, sota el rosetó, es retallava la figura d’una dona alta, era la Mercè que anava indicant les estrofes a qui dirigia els cants. El d’aquell dia assolellat era : “Al matí tot resplendeix tot canta/ la terra riu, llueix el sol/ ni el vent ni el mal temps no ens espanta/ i cantem com ocells a ple vol: que cada jorn és un jorn de festa/ i en nostres cors hi brilla la claror/vibrants de goig, de joia i d’amor/ cantem alegres del món l’esplendor!

Avui també tot resplendeix tot canta perquè la Mercè Nadal i Padró ha coronat el cim. I avui la llarga corrua de nebots i besnebots doneu gràcies a Déu per tants i tants anys de festa compartida al seu costat.

Un altre record musical. El del cant de mossèn Domènec Cols  i música de David Julien que juntament amb la seva germana Maria cantaven aquí el dia de Reis i que és el mateix que avui hem cantat com a resposta a la primera lectura:  “Alçat, ja Jerusalem, sigues radiosa, car ha vingut del cel una llum clara a il·luminar els pobles de la terra...” Cant d’Epifania que cantaven a dues veus les dues germanes Nadal des d’aquest mateix ambó. La mort de la Mercè ha estat una epifania, una manifestació lluminosa. Diuen que un bell morir honora tota una vida. Però en aquest cas tot ha estat bell, el viure i el morir.

La Mercè, dona treballadora, tants anys a la gestoria, casada ja de gran amb el Pere Escalé es va abocar als nebots i als besnebots, perquè vosaltres també us vàreu abocar a ella. No deixeu de reunir-vos cada any en el seu nom. I encomanem-li el diaconat, ella que va seguir tant de prop i que estava tan cofoia del diaconat del seu germà Lluís, el pioner.

Que hi hagi moltes i noves vocacions al diaconat, estimada Mercè.

Sonet amb doble estrambot esperançat a Mercè Nadal Padró en el seu comiat. Parròquia Santa Maria de Badalona, 15 de gener de 2026.

Adeu siau admirada Mercè Nadal/ abrigada amb la llum de l’Epifania/te’n vas amb la teva bona Maria/ a trobar-te amb els qui ja són a dalt.//

Badalona, Santa Coloma de Queralt/ Martí Pujol, aquí a Santa Maria/ el carrer dels Arbres la gestoria/ escenaris d’un paisatge vital.//

On has representat el teu paper/ amb seny serenor i gran competència/ amb fe bonhomia i molta paciència.//

Fes-nos fidels a la recta consciència/ ens hem refredat en la nostra fe/ ensenya’ns que tot té un perquè//

Recomençareu l’amor amb el Pere/ que ja fa anys que es deleix en l’espera.//

Vetlleu per la corrua de nebots/ que units han estat de tu tan devots.