Dijous Sant 2026

Estimar, deixar-se estimar, fer-se estimar

Jesús es treu els vestits per rentar els peus als seus amics. El rentament, signe d’hospitalitat als pelegrins. D’aquells que viuen l’èxode en la seva vida. Signe del que es dona tot i del tot, es posa als seus peus. En silenci eloqüent. Fa el mateix gest que havia fet amb ell aquella dona a casa de Simó el fariseu. No sabem si, com ella, Jesús va plorar també als peus dels seus deixebles que anaven a abandonar-lo aviat, com vam meditar dimarts a l’ofici de tenebres. L’evangeli no ho diu, però el Senyor devia estar profundament commogut i els seus apòstols també. La tradició diu que després de rentar els peus, el sacerdot els besa en signe de respecte i de tendresa.  

Simó no vol deixar rentar-se els peus. Es resisteix. L’amor és un procés d’anada i tornada. Per tal que l’arc de l’amor sigui complet, cal estimar i deixar-se estimar. I deixar-se estimar, deixar-se ajudar, implica humilitat. ”.  I encara, afegia Dolores Arriola, la que fou ermitana de la Murtra, a més d’estimar i de deixar-se estimar “cal fer-se estimar” és a dir, cal guanyar-se l’estimació dels altres.  A mesura que ens anem fent grans, quan venen les xacres i les limitacions, ens veiem obligats a demanar coses als altres. Ho hem de fer, com deia la nostra estimada Montserrat Illa, a qui hem acomiadat fa ben poc, sense oblidar tres expressions: “si us plau”, “perdó”, “gràcies

El signe del rentament de peus implica en Sant Joan un gest tant important com el de la mateixa eucaristia. És talment com un vuitè sagrament. Però d’estimar no en sabem gaire, n’anem aprenent cada dia. El matrimoni, per  exemple, és una escola d’estimació. Viure en família, diverses generacions, és una escola d’estimació, viure en  comunitat és una escola d’estimació. Senyor, fes que descobreixi què vol dir per a mi avui i ara rentar els peus dels qui tinc al voltant. De vegades és suportar amb paciència els seus defectes. Moltes d’altres és estimar-los amb els gests que esperen ser estimats,  perquè cada persona demana ser estimada a la seva manera. D’altres és corregir-los fraternalment perquè es purifiquin.     

Deia mossèn Jaume Serrano que el dijous sant Jesús va fer tres coses: va rentar els peus, va instituir l’eucaristia i va proclamar el manament nou. Avui en la nostra societat molts renten els peus dels altres és a dir estan al servei dels altres, als hospitals, als ambulatoris,  a les presons, a les escoles, als esplais... però potser mai participen de l’eucaristia. És el que diem que no són practicants.  Uns altres, menys, van a missa cada diumenge, fins i tot cada dia, però es descuiden de rentar els peus als altres, és a dir es descuiden de servir els altres, de despullar-se del seu orgull.  L’amor nou és la síntesi de totes dues accions: rentar els peus i celebrar l’eucaristia.

Ahir,  vàrem acomiadar la Marta Giralt Giró, una mare de família, àvia i besàvia badalonina. Tenia 96 anys. Quan mor una persona gran que ha perdut molts dels seus amics, la concurrència no sol ser gaire nombrosa, però ahir al tanatori a la tarda hi havia força gent. Entre ells, amigues de la difunta que havien vingut de lluny. Ahir, al final de la celebració van intervenir, molt bé, els fills i els nets de la Marta, amb paraules plenes de seny i d’afecte. Quan va acabar la celebració, la flautista, una dona russa, avesada a intervenir en molts enterraments,  va entrar a la sagristia per dir-me, admirada, el clima d’unció que s’havia creat. Em deia, a la difunta jo no la coneixia, però he vist que era una mare capaç de crear tradicions familiars, trobades i àpats setmanals... I em preguntava, quines tradicions soc capaç de crear jo?

Al final de l’eucaristia, guardarem la reserva al monument.  En un conegut himne eucarístic cantem que el sagrari guarda tot allò que queda d’amor i d’unitat. Demanem el Senyor de viure en comunió, de provocar la comunió, de ser veritables artesans de la comunió. Estimant, deixant-nos estimar i fent-nos estimar.