Jaume Aymar i Ragolta

  Domund 2025 Intencions: Difunts: Maria Duran Coll, feligresa de Bufalà; Maruja Garcia, mare del David Martínez. Malalts: Josep Rius Camps, biblista a Sant Pere de Reixach Per les intencions del Papa Lleó, missioner. Per la desitjada pau. En els 90 anys de naixement de Joan Serra Sanmiquel.   Germans, en aquest diumenge mundial de les missions, se’ns obre el cor i la mirada en profunditat allí on cadascú és enviat i tenim molt presents aquells que donen la vida amb perseverança, en diversos indrets del món. Els missioners són valents, ardits i   han de practicar l’enginy de la caritat. El papa Lleó fou missioner al Perú i diuen els qui el coneixen que tota la vida s’ha sentit missioner... Avui no ens cansem de pregar per la causa de la pau. Mentre uns maquinen i fan la guerra, altres volem pregar sense defallir. Ens cal perseverar fins al final sabent que l’ajuda ens vindrà del Senyor, però que ens hi hem de posar cada dia. Dimecres passat al Monestir...

Petició, agraïment i lloança Hi ha tres tipus de pregària: de petició, d’agraïment i de lloança. Aquests tres tipus són presents en l’evangeli d’avui: els leprosos cridaven “Jesús, Mestre, apiada’t de mi”. Aquesta mateixa setmana, caminant pel Passeig de Gràcia, vaig sentir, sota la pluja, uns grans crits: hi havia un home agenollat a terra, en posició de prosquinesi és a dir, talment com si fes un petó a terra amb un pot de plàstic per les possibles almoines. Cridava, desesperadament. M’hi vaig acostar amb la intenció de dir-li alguna cosa... però em vaig deturar. Una veu interior em deia : “fa comèdia” i una altra veu em deia “sí, però a quin preu! qui s’estaria hores cridant al bell mig de la ciutat esperant una almoina minsa...” Al final, va guanyar el silenci, però no em vaig quedar tranquil. Mentre anava baixant cap al Seminari, continuava sentint aquells crits esgarrifosos com un símbol d’una Barcelona que pot deixar de ser l’arxiu de cortesia del qual parlava Cervantes. És la...

 Diumenge  27 de durant l'any Intencions d’avui. Emigrants i refugiat coneguts i inconeguts en aquesta jornada que els és dedicada, tot pregant de saber escoltar el seu clam i de donar-los respostes apropiades i d’enriquir-nos en el diàleg recíproc. Persones malaltes: Maria Duran i Maria Antònia Grífols, ambdues ingressades a Can Ruti. Serigne Sene, resident a Sant Jeroni, ara de nou a Senegal un temps.   Estimats, l’evangeli ens parla de la fe, virtut excel · lent. “Crec!” l’acte que de manera explícita renovem en cada eucaristia.   La fe implica una actitud de confiança. Confiar és refiar-se. És creure en la bondat dels altres. Jesús va confiar en els apòstols, bo i sabent que com a humans eren limitats i pecadors i els va confiar una missió agosarada. Sí, va creure en ells. Quan una persona sent que creuen en ella, avança amb confiança, se sent forta. Recordo que l’Àlex Marot, un voluntari veterà de la Murtra, era d’una família humil.   De pet...

  Diumenge 26 de durant l’any Estimats germans, tots tenim el perill d’engorronir-nos en la nostra zona de confort i de caure en una letargia que ens impedeix veure i sentir el dolor més proper. Si ens anem fent captius de les xarxes socials, si estem pendents tot el dia del mòbil, del tick-tock i de les frivolitats i tafaneries, anirem esdevenint cecs al nostre context més immediat i ens perdrem els missatges que Déu ens envia cada dia per mitjà del pobre pidolaire, de la persona que potser sense voler ens martiritza amb la seva insistència i del més petit de casa nostra. La paràbola del pobra Llàtzer i del ric anònim que hem batejat com Epuló, tot i que Jesús el manté en l’anonimat -les grans fortunes solen ser anònimes- és i hauria de ser sempre un despertador, una sacsejada de les nostres seguretats i una ocasió per obrir els ulls i el cor al nostre context i al patiment de la ciutat i del món. En la Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat, en un moment en que al cor ...

  La IA Estimats germans. El profeta Amós en la primera lectura fa, si més no, tres denúncies: denuncia als qui s’abraonen sobre els pobres per anorrear els desvalguts. I, és cert, avui molts continuen abraonant-se sobre els pobres com un camí per esborrar els desvalguts del país. Hauríem de fer un seriós examen de consciència sobre això. D’altres continuen desitjant que les festes s’acabin. Quantes vegades a les portes de Nadal escoltem la frase característica: “jo voldria que aquestes festes ja fossin passades”, potser pel dol, la feina o els records, però els profeta Amós no es refereix  a això, parla d’aquells que sempre sistemàticament critiquen totes les festes, si hi ha focs, perquè n’hi ha, si no n’hi ha perquè no n’hi ha...Si hi ha soroll per què hi ha soroll, si hi ha massa silenci...  Denúncia també els qui fan trampa amb les balances, els qui venen el rebuig barrejat amb el gra... Déu n’hi do. Recordem que ell i tots els profetes moriren violentament. En...

Estimats avui és la Festa l’exaltació de la Santa Creu, la festa major de Canyet.  La creu era un instrument de tortura, però avui ja no la veiem com a tal. Molts joves porten una creu penjada al coll o tatuada al clatell o altres parts del cos. Són expressions del body art que s’han de mirar amb respecte, sense fer judicis, però que mostren que avui la creu ha perdut per a molts el significat que per la nostra generació encara té. I això em porta a pensar en un tema que avui ens preocupa molt tant a l’Església com a la resta de la societat: la manca de relleu. La mitjana d’edat de les nostres trobades és alta o molt alta. Els únics llocs on es troben joves a l’Església són als nous moviments, i encara. Aquesta crisi s’inscriu en la crisi general de tot allò que en diem humanitats i d’una manera d’entendre l’ésser humà enmig del món. No vull insistir-hi ni és el moment de fer anàlisi. Segurament hi ha molts motius, però també hi ha responsabilitats compartides, sense buscar cu...