Jaume Aymar i Ragolta

Enric Mur i Roca. Tanatori de Sant Gervasi, morí el 27 de juny de 2025 a la matinada i ressuscita avui mateix    28 de juny de 2025, festivitat de l’Immaculat Cor de Maria, a les 12 h. Benvolguda Maria José, benvolguda Rosa i germans del finat, benvolguts Enric, Mària, Natàlia, Jaume, nores, gendres i nets, benvolgut Lluís Agustí i en tu l'Helena i tota la família del poeta Joan Maragall benvolguts Montserrat Aymar Paulo i Enrique Casas Felip i en vosaltres tota la colònia d'estiueig de Port. benvolgut Juan Eusebio Pujol i en tu tota la colònia d'estiueig de Cadaqués, benvolgut mossèn Adilson Tolentino de Freitas, psicòleg, al servei de l'Oncològic i del Tanatori que concelebres, benvolguts germans i germanes, cal que sapiguem interpretar amb mirada de fe els missatges que ens deixen els nostres difunts. Quin missatge us deixa la mort de l’Enric? L’Enric morí ahir, divendres ben de matinada, també divendres és dia de la mort de Jesús. I ressuscita avui dissabte, ...

  Homilia en el comiat de Caterina Mestres Gafas, vídua d’Isidre Guiteras. Església de Sant Martí de Calonge. Diumenge de Corpus 22 de juny de 2025. Introducció Acomiadem la Caterina enmig d’aquesta canícula xardorosa. És festa. És un pont llarg. Però els batejats no podem oblidar que avui és diumenge, dia de la resurrecció, la festa de les festes, i a més és Corpus, una festa ben tradicional a Catalunya. Tenim la certesa que la Caterina se n’hagués volgut anar després de l’Isidre, però Déu li ha regalat dinou anys més de vida. I una vida diferent. Cada vegada més silenciosa, estranya, dura per a vosaltres, però amb qualitat fins al final. Ella us ha continuat convocant primer amb les seves paraules, després amb els seus silencis. I avui us convoca a la festa del seu comiat. Perquè la mort també és una festa. I el comiat cristià també és una festa. Aquestes darreres hores alguns us heu desplaçat de lluny per poder acomiadar-la, aquestes darreres hores heu rebut abraçades i be...

Ballarem, ballarem Intencions: Santiago, net de l’Ester Goldsack i del Jorge Rojas que han operat aquesta setmana a Santiago de Xile, d’una malaltia rara. Les notícies són que evoluciona bé. Preguem també per l’etern repòs de Rosa Roca Romalde i donem gràcies a Déu per les persones que ha ajudat professionalment com a psicoanalista (adolescents, adults i infants). Estimats germans i germanes, És Corpus i tot balla. Balla l’ou de la font del claustre. Ballaran els gegants. Si Martí Luter, monjo agustinià i reformador, deia que qui canta prega dues vegades, Sant Joan Pau II, Carol Wojtyla, deia que qui balla en prega tres. I tots, podem dir amb humor que la ballem, però de fet, en les nostres latituds ja gairebé ningú no balla quotidianament. En canvi, a l’Àfrica tothom dansa cada dia. Dansen a casa i al carrer. Dansen a l’església. Abans les sardanes omplien la festa de molts. Alguns les ballaven, molts les sentien, d’altres les cantaven... És cert que avui se segueixen tocant i...

Benvolguts, després d'un parèntesi de gairebé un mes, degut a un problema informàtic d'accés al blog, reprenc amb alegria el contacte amb vosaltres. Salutacions cordials.

Estimats, recordo que vaig sentir cantar a Montserrat Español, bona amiga, soprano, aquesta antiga cançó: Tres personas en una te muestra el cielo, que en tres personas caben muchos misterios; y aunque se oculten, está en Roma la sede, sí, que los promulgue. Sé fiel a tres virtudes en este mundo: caridad, esperanza y fe del justo, Si es que pretendes lograr eterna gloria sí tras de tu muerte. Després he sabut que era una seguidilla , una forma poètica, en aquest cas amb gran contingut teològic, expressat d’una manera molt senzilla. La cantava també la gran soprano Victòria dels Àngels, que com Montse, era profundament creient. Les nostres relacions personals estan immerses en el misteri. Hi ha una part visible i una altra invisible. Una part coneguda i una part desconeguda, per descobrir. Una part que és la que veiem els humans, una altra que només la veu Déu. La Trinitat: tres persones distintes i un sol Déu veritable, o tres persones que s’estimen tant que en fan ...

 (continuació) 1.         7.- El doctor Lorenzo Gironès Navarro, nascut a Barcelona el 1902, morí assassinat a Managua el 1955. Era el catedràtic de patologia mèdica. Quan va començar la guerra civil es va incorporar voluntàriament com a metge a la Divisió del general Aranda. A partir de 1946 va sol · licitar permisos per abandonar les seves responsabilitats universitàries i donar conferències a diversos països d’Amèrica i del nord de l’Àfrica fins que el 1947 es va instal · lar a Managua, la capital de Nicaragua on morí com dèiem assassinat per un antic col · laborador per motius personals.   2.        8.- El Dr. Rafael Ramos Fernández. Va ser el degà de la Facultat de Medicina de 1941 a 1943 i, per tant, ocupa un lloc central en l’orla. Havia pres possessió de la càtedra de pediatria el 1940. Primer director de l’escola de puericultura de Barcelona. Havia estat catedràtic de pediatria a Salamanca. Va obrir una consulta...