Jaume Aymar i Ragolta

Intencions de la missa d’avui. 50 anys de matrimoni del Pepe i la Maria Dolors, amb fills i nets. Encomanem la salut de l’Eduard. Preguem per l’etern repòs de la mare de la Roser Vives. Estimats, la bondat és difusiva. S’expandeix, s’estén, mou els cors. La maldat en canvi és mesquina i, en general, fa perdre el temps.     De petits teníem ben clar que hi havia bons i dolents. Les pel · l í cules reforçaven aquesta creença: finalment, especialment en les pel · l í cules americanes, solien arribar els bons. Després, potser en l’adolescència, vam pensar que tothom era bo. És el que anomenem el bonisme. Potser avui, amb més realisme, ens adonem que tothom tenim un costat bo i un altre fosc. Els mateixos personatges dels serials poden ser alhora una barreja i la gent que se’ls mira s’hi identifica. Jesús a l’evangeli subratlla una evidència: pels seus fruits els coneixereu. És un test que no falla: L’home o la dona bons, del tresor de bondat del seu cor, en treu fora la bond...

(Ressenya de la pel · l í cula Conclave. Edward Berger, 2024) He tingut ocasió de veure dues vegades la peli Conclave. Una traduïda, i l’altra en versió anglesa, italiana, llatina i castellana, amb subtítols. Les dues vegades he acompanyat d’altres persones. He tingut l’ocasió de comentar-la amb sacerdots, religiosos i seglars. Els seus comentaris m’han ajudat. La resumeixo en deu qualificatius: 1.      1.  Profètica. Las Sandalias del pescador (1968) fou profètica perquè només deu anys després es va elegir un papa de cultura eslava, amb bones relacions amb el judaisme, pastat en el sofriment. Amb un discurs del protagonista Anthony Quinn, que fou decisiu per convèncer els indecisos cardenals, en risc d’ofegar-se en la xarxa del poder.  Crec que Conclave pot ser també profètica quant al perfil del nou pontífex: humil, fet al sofriment, tendre. 2.      Oportuna. En el moment present de l’Església i del món aquesta pel · l í cula s’ha pos...

Retraite chez les Sœurs de Bene Mariya Résidence Llegat Roca i Pi de Badalona Méditation initiale Chères sœurs, vous m'avez demandé de parler de l'espérance, un sujet très actuel, en raison du jubilé ordinaire de l'année 2025 consacré à cette vertu théologale. Je vous recommande fortement de lire et de relire la belle bulle de convocation du pape François, Spes non confindit. Le discours est très beau et expressif : « François, évêque de Rome, serviteur des serviteurs de Dieu, à tous ceux qui liront cette lettre, que l'espérance remplisse leur cœur jusqu'à déborder ». Vous savez qu’il existe sept vertus : trois théologiques et quatre cardinales. Théologiques, foi, espérance et charité. Les cardinaux : prudence, justice, force et tempérance. Nous n’en aurons jamais assez du premier, le second doit être bien équilibré. Mais au cours de notre vie, nous subissons des crises et nous nuisons à ces crises. Crise de foi. En tant que jeunes, beaucoup d’entre nous...

Recés a les Germanes de Bene Mariya Residència Llegat Roca i Pi de Badalona Meditació inicial Estimades Germanes, m’heu demanat que us parli de l’esperança, un tema molt oportú, pel fet d’escaure’s el jubileu ordinari de l’any 2025 dedicat a aquesta virtut teologal. Us recomano vivament que llegiu i rellegiu la preciosa butlla de convocatòria Spes non confundit del papa Francesc. És molt bonica i expressiva l’endreça: “Francesc, bisbe de Roma, servent dels servents de Déu, a tots aquells que llegeixin aquesta carta, que l’esperança els ompli a vessar el cor.” Ja sabeu que les virtuts són set: tres teologals i quatre cardinals. Les teologals, fe, esperança i caritat. Les cardinals: prudència, justícia, fortalesa i temprança. De les primeres mai no en tindrem prou, les segones cal que estiguin degudament equilibrades. Però en el decurs de la nostra vida patim crisis, i les crisis les qualifiquem. Crisis de fe. De joves molts hem patit crisis de fe. Personalment en recordo un...

  Diumenge 7/C de durant l’any; 23 de febrer de 2025 Avui fem memòria agraïda de la germana Viqui Molins, la monja del Raval, tan estimada i que ha fet tant de bé a tantes persones marginades. Morí dijous passat. Havia fet una revifalla fecunda d’un mes. Durant anys a les pàgines de Catalunya Cristiana , explicava les seves experiències quotidianes amb tantes amigues i amb tants amics que s’han quedat al marge del camí i que ella coneixia i tractava personalment. A ella li encomanem la nostra missió, tan difícil i tan enriquidora d’acollir i d’acompanyar als qui s’han quedat al marge del camí. La germana Viqui deia que quan va estar a llatinoamèrica havia descobert la pobresa, però quan va venir al Raval va descobrir-hi la marginació, literalment les persones que ens fan nosa, que ens molesten. Crec que aquesta és una altra versió de l’enemic. Veiem l’altre com el que mai no pot ser amic nostre. Perquè és d’una altra cultura, perquè ens fereix el seu alè, la seva presència, la ...

  Sonet amb estrambot agraït a Conxita Munsó Prats (1934-2025). Parròquia de Sant Llorenç de Maçanet de la Selva, 18 de febrer de 2025, festa de Sant Jordi monjo.   T’has adormit, florits els ametllers: són preludi d’eterna primavera bell signe de pau i blanca bandera anuncien matins nous riallers.   Estimada fins als moments darrers, avui clous per fi una llarga carrera mestressa de casa i hostatgera d’afamats pelegrins i forasters.   L’amor més semblant a l’Amor de Déu és el que transmet una bona mare que vetlla sempre i, dolça, ens empara   El Pare t’abraça i tu ens dius adeu ens mires ja a tots amb els teus dos ulls, vencedora en el temps de tants esculls.   Gemma n’ets una bona aprenent tractes els ancians maternalment.   Tota la família de Roca i Pi està agraïda del teu noble SÍ.