Entradas

Immolar-se

Diumenge del Bon Pastor Sant Jeroni de la Murtra, 21 d’abril de 2024 Estimats germans i germanes, Paulinne Lodder, una catequista d’origen holandès que viu i treballa pastoralment entre nosaltres, està convençuda que avui els nens, encara que no hagin vist mai una ovella ni un pastor, entenen de seguida la imatge de la relació entre un pastor o una pastoreta amb un animal flonjo i dur a la vegada com és l’ovella. Com que avui moltes famílies tenen animals, especialment gossos, entenen què vol dir tenir-n cura, jugar amb ells i plorar la seva mort.   Aquí a la Vall de Betlem, en plena natura, hi ha si més no dos pastors d’ovelles i de cabres, un d’ells és musulmà, el conec i és un home de condició molt humil,   afable i servicial. És una imatge, la del bon pastor, que encara avui expressa amb força que el pastor bo, el que acompanya els altres, el que es dona als altres, ensenya, adverteix, encoratja, fins i tot renya la persona que té confiada i la persona és dòcil a les indicaci

De fantasmes

  Diumenge III de Pasqua B De fantasmes Estimats germans i germanes, l’evangeli d’aquest diumenge és molt interessant i molt actual. D’una banda tenim els deixebles d’Emmaús que han tornat, entusiastes, a Jerusalem, que han vist a Jesús, que han menjat amb ell i que l’han reconegut quan partia el pa. Noteu el contrast: uns eren pelegrins, itinerants, havien perdut l’esperança (“nosaltres esperàvem”), però l’havien recobrat. Els altres, els de Jerusalem, estaven còmodament instal · lats, i amb les portes tancades. Uns són creients, els altres es mostren escèptics. Els creients conversos i els del “vols dir...”? És una experiència que ens passa a molts: hem viscut un viatge engrescador, una experiència positiva que ens ha trasbalsat, venim d’un recés -potser d’Emmaús o d’Effatà- que ens ha fet créixer, de la presentació del llibre del bisbe Joan Carrera, una gran experiència eclesial, dijous passat, o   d’un sopar tan festiu com el d’Aspanin que vam tenir divendres mateix... arri

El dubte purifica

Diumenge II de Pasqua, de la Divina Misericòrdia o de pasqüetes. Estimats germans i germanes, Aquest evangeli s’ha perpetuat en la parla fins al dia d’avui. Hi ha persones que diuen: jo com sant Tomàs, si no ho veig no m’ho crec. S’ha de donar la volta a la frase: No hem de voler veure per creure, hem de voler creure per veure-hi clar. Quan un fa una aposta per la fe, cada esdeveniment de la vida, cada opció, fins i tot cada fet de la vida quotidiana, prenen un relleu i una profunditat diferents.   En Josep Pla, escriptor, gran prosista, deia que no creia en les casualitats. Molts tampoc no hi creiem: creiem en la Providència. I de vegades no cal ni creure-hi, perquè la Providència ja ens visita cada dia, hem de demanar la fe per saber què ens demana Déu rere cada fet provident. Dijous vinent, a Sant Pau del Camp, a dos quarts de set de la tarda, presentem una miscel · lània en honor del bisbe Joan Carrera, en el quinzè aniversari de la seva mort. Ell hi creia molt en la Providènci

Ofici de Tenebres 2024. Monició introductòria i paraules finals.

Sant Jeroni de la Murtra. Dimarts Sant 2024 (després de la celebració penitencial, amb reconciliació personal) Paraules introductòries A la litúrgia antiga de la Setmana Santa fins abans del Concili Vaticà II, hi ocupava un lloc important l’anomenat “Ofici de Tenebres” que eren les matines nocturnes del dimecres, del dijous i del divendres sant.   De primer es feia a l’hora de matines, és a dir a mitja nit, però cap al segle XIII-XIV per facilitar la participació del poble, es va anticipar a la tarda anterior. Aquest ofici portava des del s. XII el nom especial de tenebrae o matutina tenebrarum , perquè acabava amb els llums apagats. Els escriptors medievals i molts entre els moderns l’han interpretat com a expressió del dol que sent l’Església per la mort de Jesús, a l’hora que les tenebres cobriren la terra. Un seguit de textos litúrgics evoquen de diverses maneres l’acarnissament dels enemics de Crist contra Ell, la seva mortal desolació a Getsemaní, la seva detenció, la traï

Silencis que no edifiquen

Diumenge de Rams 2024 Avui diumenge de Rams és el primer dia de la Setmana Santa. Per als cristians la setmana sempre comença en diumenge, el dia del Senyor. Cada diumenge és Pasqua, però avui Marc ens recorda i ens ajuda a reviure els esdeveniments que precediren la resurrecció del Senyor, és a dir la passió. Uns esdeveniments que van passar en vint-i-quatre o quaranta-vuit hores, però que estan explicats amb tant detall, que, deia el doctor Gomà que si tots els evangelis estiguessin tan detallats, ocuparien diversos volums. Cada any sentim uns relats similars, però cada any la nostra vida travessa unes circumstàncies diferents. Us comparteixo que enguany m’he fixat en alguns personatges concrets, les dones. En aquest relat   en surten almenys set: la dona anònima del perfum de nard, Marta i Maria, les germanes de Llàtzer, Maria Magdalena, Maria mare de Jaume el menor i de Josep i de Salomé, Maria de Josep... Així com la majoria dels homes d’aquest relat segons Sant Marc apareixen

Sé que venen pels camins

Diumenge V de Quaresma Ens anem acostant a la Pasqua i aquestes cinc setmanes de pelegrinatge interior, cada un de nosaltres hem anat fent el nostre procés personal i comunitari de conversió, amb quatre mirades: la primera al desert, una invitació a fer desert personal, una mirada interior que ens va fer descobrir que -com Jesús al desert- estem voltats de feres (els enemics) i d’àngels (els amics); la segona , la setmana de la transfiguració, ens ensenyava que, malgrat tot, quan mirem la realitat amb ulls de fe tot, tot, tot es transfigura i quan cultivem el silenci personal, podem descobrir la presència viva del Jesús de cada dia en cada persona i en cada esdeveniment, és a dir en els amics i en els enemics; feta aquesta descoberta la tercera setmana ens empenyia a la violència, a la força transformadora de de l’amor i de la tendresa envers amics i enemics; i la setmana passada, la quarta , era un reclam a deixar de mirar la pantalla i a mirar de tant en tant el firmament estelat

Poètica de Salvador Dalí

  Conferència: Poètica de Salvador Dalí. Parròquia de Sant Pere de Figueres, 13 de març de 2024 Benvolgut, mossèn Miquel Àngel Ferrés, rector. Benvolgut Carles Ayats, president dels Amics Museus Dalí. Benvolgut Josep Playà: gràcies per la teva aportació sobre la interpretació iconogràfica del Crist de Salvador Dalí. Benvolguda Eneida, mercès pel teu suport en l’organització d’aquest acte. Josep Maria Forcada, prior de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau Antoni Arévalo, expert en Gabriel Garcia Márquez Catifaires que heu fet aquesta magnífica reproducció del Crist de Sant Joan de la Creu Figuerenques i figuerencs. Senyores i senyors: Durant mil ·l ennis la humanitat ha viscut en un univers simbòlic. Des del mal anomenat segle de les llums, sobre tot, va començar a imposar-se i a estendre’s una mentalitat racionalista, absolutista, superbiosa, destructora del símbol convencional, però delerosa d’un altre codi simbòlic. Salvador Dalí Domènech nascut a Figueres