Perseverança

 

Domund 2025

Intencions:

Difunts: Maria Duran Coll, feligresa de Bufalà; Maruja Garcia, mare del David Martínez.

Malalts: Josep Rius Camps, biblista a Sant Pere de Reixach

Per les intencions del Papa Lleó, missioner.

Per la desitjada pau.

En els 90 anys de naixement de Joan Serra Sanmiquel.

 

Germans,

en aquest diumenge mundial de les missions, se’ns obre el cor i la mirada en profunditat allí on cadascú és enviat i tenim molt presents aquells que donen la vida amb perseverança, en diversos indrets del món. Els missioners són valents, ardits i  han de practicar l’enginy de la caritat. El papa Lleó fou missioner al Perú i diuen els qui el coneixen que tota la vida s’ha sentit missioner...

Avui no ens cansem de pregar per la causa de la pau. Mentre uns maquinen i fan la guerra, altres volem pregar sense defallir. Ens cal perseverar fins al final sabent que l’ajuda ens vindrà del Senyor, però que ens hi hem de posar cada dia. Dimecres passat al Monestir de la Divina Providència, vam tenir una pregària per la pau a Gaza, en un ambient de dolor i alhora d’esperança serena, la Maria Teresa Maltes va declamar aquest poema de Nim’ha Hassan:

Una mare a Gaza no dorm…

Escolta en la foscor, 

en controla els marges, 

en filtra els sons un a un 

per escollir una història que li convingui

per bressolar els seus fills.

I quan ja tots s’han adormit,

Es manté com un escut contra la mort 

Una mare a Gaza no plora 

aplega la por, la ràbia i la pregària en el seus pulmons 

i espera que acabi el brogit dels avions

per deixa anar un respir. 

 

Una mare a Gaza no es com totes les altres mares 

Fa el pa amb la sal fresca dels seus ulls 

i nodreix la pàtria amb els seus fills. 

                                            

També Pau li recomana a Timoteu amb paraules amarades d’amor exigent: “Estimat, persevera en la doctrina que has après (...): insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, mira de convèncer la gent, reprèn, anima'ls, esperant amb tota paciència, com un mestre que sap ensenyar.” La perseverança en el cristianisme és la constància en la virtut i en el manteniment de la gràcia fins a la mort. És estar sempre a punt per tota obra bona. La paraula perseverança avui està en desús. Havia estat molt difosa. Fins i tot existia una Lliga de la Perseverança. El seu himne: “Pugem cantant, pel dret camí pugem./I a nostre Rei seguim. Perseverem. Pugem cantant amb veu serena/l'himne sagrat de nostra Fe/en arribant a la carena/veurem un cel pur i serè/Perseverem! Perseverem!/Que ja amb la mà toquem al cim.  “

Quan feia poc que havia estat ordenat prevere, el nostre estimat mossèn Agustí Viñas Rexach va anar amb els seus pares i altres persones de Ràdio a veure el Papa Pau Vlè. Era un sacerdot jove i el papa ho va fer notar: ell  li va dir que feia poc que havia estat ordenat sacerdot i que estava molt content. Aleshores el papa se’l va mirar amb bondat i, estrenyent-li les mans,  el papa li va respondre: “Perseverança, fill meu, perseverança”. En aquell temps arribaven a la taula del Sant Pare moltes secularitzacions... L’Agustí no sols ha perseverat, 54 anys de sacerdot i encara actiu, sinó que ha suscitat i ha acompanyat moltes vocacions...  

Avui ens alegrem també per la perseverança del Joan Serra Sanmiquel en el seu camí cristià, a casa, amb l’esposa, els fills, els nets, amb els germans, en el seu compromís cultural en el patrimoni i en el seu preciós inventari de les piles baptismals que és el corpus de la seva tesi doctoral. Parlant de piles, fa poc, amb uns amics xilens, vam acompanyar el Gabriel a renovar les seves promeses baptismals en la pila on havia estat batejats. Que bonic seria anar a trobar la pila on vam rebre les aigües baptismals i allí renovar la nostra professió de fe.

L’evangeli d’avui ens parla de la pesadesa. A la nostra vida ens trobem persones que se’ns fan pesades. Nosaltres mateixos, de vegades, també ens fem pesats als altres. I els hem de demanar perdó. Hi ha diferents tipus de pesadesa; persones que es fan pesades perquè no tenen sentit de la realitat, perquè estan malaltes... però també en positiu persones que l’estimació o el sentit de la justícia les porta a insistir una vegada i una altra, fins que arriben a commoure els cors més empedreïts.

L’evangeli d’avui ha acabat amb una pregunta punyent: «Quan el Fill de l'home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?». Un tema de molt de calat. Ahir amb un equip de matrimonis constataven com alguns dels fills han abandonat la pràctica religiosa, però d’altres continuen, d’una manera distinta que els pares, però amb alegria i amb profunditat. Donem-li una resposta afirmativa: Sí, Senyor. Gràcies a que la teva Paraula, per mitjà de tants missioners es continua expandint per tota la terra! Missioners d’esperança, de clara esperança, us necessitem! I avui posem el nostre gra de sorra per contribuir en les vostres necessitats.