Superar la selfie

 

Homilia en el diumenge 30 de durant l’any i bateig del Matteo

Estimats,

Estem celebrant dos sagraments. Els sagraments són els signes de la proximitat amorosa de Déu. El primer sagrament és el baptisme d’en Matteo. El baptisme ens imprimeix caràcter. És el sagrament que va unit al naixement. En Matteo no ha demanat néixer, però els pares li heu donat la vida, sense demanar-li permís. També avui li administrem el baptisme, sense demanar-li permís. I de la mateixa manera que en donar-li la vida ja l’heu fet candidat a la mort, igualment en donar-li el baptisme l’incorporem a Jesús mort i ressuscitat.  El Javier Bustamante, poeta, em deia, m’agrada molt assistir a un baptisme. Crec que a tots ens plau, perquè el baptisme dels altres ens fa reviure el nostre baptisme. La majoria vam ser batejats de petits i no en tenim consciència i quan assistim a un bateig revivim aquell do de Déu que va començar a actuar en nosaltres. Però és que el baptisme ens ha de fer pensar i sentir també la dinàmica de la mort i la resurrecció.  Avui alguns s’entusiasmen amb el doctor Manuel Sans Segarra que des de la seva acreditada experiència clínica proposa i afirma molts casos de vida després de la mort.  Però sí nosaltres a cada sagrament estem proposant i afirmant el mateix! Cada sagrament ens fa passar de mort a vida. Pel baptisme ens incorporem a la dinàmica de mort i resurrecció de Jesús. Estem con-morint i con-ressuscitant amb ell com deia el P. Josep Maria Fontdevila Quan el baptisme és per immersió encara es fa més palès que ens submergim en la mort del Crist per incorporar-nos a la seva resurrecció.  Quina diferència hi ha entre el doctor Sans i nosaltres. Que ell ho fa des de les evidències científiques i nosaltres des del núvol del no-saber i de la fe.

El segon sagrament és l’eucaristia. Alguns fa molts anys que la celebrem, setmanalment i, alguns altres, diàriament. Però sense el baptisme no hi ha eucaristia, no hi ha acció de gràcies. I sabem que el petit Matteo completarà el seu itinerari d’iniciació cristiana el dia que rebi l’eucaristia, el dia que ens digui vull combregar com vosaltres, perquè vull estimar com vosaltres. Sense la llibertat interior que proporciona el baptisme, no podem aprendre,

Jo penso que a l’eucaristia tenim la temptació que ens relata l’evangeli d’avui. Sento que a les misses alguns tenim el perill d’estar tots cofois, segurs de nosaltres mateixos, pensant que som els de tota la vida, responent amb seguretat, cantant a ple pulmó i potser, sense adonar-nos-en, menystenim aquells que  solen seure en l’últim racó i no gosen ni aixecar els ulls perquè se senten pobres pecadors i experimenten que l’eucaristia també perdona els pecats. Com ens preocupa la imatge que donem! De vegades, en la cultura del selfie, fins i tot ens obsessiona. Trenquem ja aquest cercle viciós i convertim-lo en un cercle virtuós. Més que mirar-nos a nosaltres mateixos, mirem amb respecte i tendresa el qui tenim al costat, al qui tenim al davant. Mirem el petit Matteo que sent que tot ho rep dels seus pares.