Veure sortir el sol

Estimats, 

l’evangeli d’aquest diumenge recull un ensenyament de Jesús que respon a una experiència vital quotidiana del Mestre. Recordem que l’evangeli ens diu que el Senyor habitualment pregava de nit, per tant moltes vegades havia vist sortir el sol. El sol que il.luminava aquelles casetes de Natzaret, el seu poblet d’origen, aquell del qual Natanael es preguntava si en podia sortir res de bo. Jesús pla sabia -perquè als pobles tot se sap- que al seu poble hi havia gent bona i gent dolenta, justos i injustos, però alhora vivia l’experiència meravellosa i cada dia diferent, de “veure sortir el sol” sobre tots per igual.

Aquests dies a Mount Athos, a Grècia,ens llevàvem a les quatre del matí per unir-nos a la pregària dels monjos que, com Jesús preguen de nit i, pregant veuen sortir el sol.  No tots som monjos, ni monges, a molts habitualment els nostres horaris no ens permeten ni pregar més enllà de les Completes, quan ens venç la son. Però alguns pocs privilegiats sí que teniu l’oportunitat i la vivència de veure sortir el sol cada matí.El poeta i amic Carles Duarte s’ho va proposar i ho fa quotidianament.Uns feligresos que viuen en un edifici alt de Santa Coloma de Gramenet em diuen que també la fan; un bon amic que s’està en un gratacels, també em comparteix que veu sortir sobre el mar cada matí i és un home pregonament optimista en el sentit que sap que la única realitat, la òptima, és la que vivim i això li permet viure amb qualitat tots els temps de la jornada.La majoria de nosaltres això de veure sortir el sol segurament ho tenim més difícil, però sí que molts matinem per pregar quan encara és fosc i alegrar-nos amb els primers raigs de l’albada.  I tot això va més enlla d’una veleïtat poètica: Maria Zambrano, filòsofa i escriptora,deia que la raó humana s’assembla més a la llum de l’albada que deixa zones en penombra, que no pas el sol abassegador de migdia (la raó)que tot ho vol il·lustrar.

Amics,Jesús avui posa al mateix nivell l’estima als enemics que la pregària pels nostres perseguidors. Siguem realistes: a la majoria de nosaltres ens costa molt d’estimar els qui no ens estimen i de refrenar el desig de revenja. Però molt probablement no ens costaria tant si preguessin més sovint -tan personalment com comunitària- pels qui ens persegueixen, potser des de fa anys. L’il·lustrador Josep Picanyol -que va il·lustrar la Bíblia pels infants- deia en un documental que els cristians seríem més madurs si en les nostres comunitats tinguéssim més present els cristians perseguits. I hi ha moltes menes de persecució!

Un bon amic, mossèn Enric Planas, a l’homilia de l’Eucaristia que va celebrar recentment a la Parròquia de santa Anna de Barcelona, amb motiu dels seus cinquanta anys d’ordenació, deia gràficament: “he après a estimar la imperfecció.” 

I com es conjuga aquests afirmació amb la demanda i la proposta de Jesús que siguem perfectes? Doncs en el que tantes vegades demanem en l’eucaristia per a l’Església: “feu-la perfecta en la caritat.”