Lo bon Jesuset

Parròquia de Santa Maria, de Badalona 27 de maig de 2023

Benvolguts nens i nenes,

pares, avis, padrins i familiars -alguns vinguts de lluny-

catequistes,

que importants que són els sagraments! Ho repeteixo: que importants que són els sagraments! Els sagraments són els dons, els regals que Déu ens fa. Avui us han fet o us faran molts regals, però  vosaltres nenes i nens, sou aquí, enmig del món, perquè els vostres pares us van fer el regal més gran, el de l’existència. Sense ells, sense la seva estimació, vosaltres no seríeu aquí, ni tan sols no existiríeu. Però és que els vostres pares tampoc no serien aquí si no hagués estat per l’amor dels vostres avis i àvies. Tots som enmig del món, gràcies a que algú abans que nosaltres alguns es va dir que “sí”.

Doncs els sagraments son el regal que Jesús ens fa.

Tots vosaltres heu rebut ja dos sagraments. El baptisme i la reconciliació. I avui rebreu un tercer sagrament, l’eucaristia. Quin dels tres és més important? Mireu, mossèn Rovira Belloso, un gran teòleg,  un savi expert en les coses de Déu, deia que l’eucaristia és el més important del món. I tenia raó. A l’eucaristia escoltem la Paraula de Déu, si algú ens l’explica, la Paraula ens dona llum per entendre la nostra vida. A l’eucaristia, demanem perdó, ens donem la pau, i sobre tot, rebem Jesús sagramentat.  Algú dirà que vosaltres avui “heu fet” la primera comunió i jo els diré avui heu vingut aquí perquè “voleu viure en comunió”.

La reconciliació -que sovint en diem també confessió- és també molt important i aquests dies alguns de vosaltres heu celebrat el perdó. Quan mossèn Richard i jo us vam escoltar en confessió fa uns dies, vam quedar molt impressionats: era la vostra primera confessió. Us havíeu preparat tan bé que alguns de vosaltres vàreu plorar d’alegria i d’altres vàreu dir que havíeu sortit alliberats, ens ho van explicar les catequistes. També alguns pares us heu acostat a rebre aquest sagrament, alguns després de molts anys. La reconciliació és molt important. Alguns diran que vosaltres fa uns dies us vau confessar per primera vegada, i jo els diré que vosaltres voleu aprendre a demanar perdó, a perdonar els altres i a perdonar-vos a vosaltres mateixos”.

I el baptisme? Un altre gran savi, el bisbe Pere Tena (el papa Francesc el coneixia) deia que el baptisme ens regala la vida nova. Però vida nova per als cristians, no vol dir una vida diferent -tinc un cotxe nou, aquesta camisa és nova...- nova vol dir aquesta mateixa vida, però plena, portada a plenitud, el que en diem la vida perdurable que començà en aquell instant del nostre baptisme i que continua fins a l’eternitat. El baptisme ens fa fills i filles de Déu. Molts dels qui sou aquí vàreu ser batejats de petits i potser no sabeu ni quin dia, ni quin lloc. Un amic meu, el Hommod Mohammed, que vivia a Sant Jeroni i que va morir ara fa tres anys, no sabia ni on havia nascut, ni quan. Al seu passaport deia: “apàtrida”. Que trist que és això! Us ho imagineu? Per això és molt important saber no solament la data i el lloc del vostre naixement si no  també  la data del vostre baptisme. Jo la sé: el 1 d’octubre de 1957. I sé també el lloc: la Parròquia de la Mare de Déu de la Pau, de Barcelona. El que no he trobat fins ara és la pila on em van batejar. El lloc ja el sabia, però la data la vaig haver de buscar de gran. I vaig estar molt content. I el dia del nostre baptisme hi havia uns padrins. Els padrins aquí són molt importants. Jo sé el nom dels meus padrins, els meus avis Angelita i Jaume, que em van fer de padrins fins a la mort, ella amb més de cent anys.  Fins i tot sé de nenes i nens que els seus pares no els han volgut batejar, però sí que han volgut que tinguessin padrins, no ho acabo d’entendre. Doncs bé, Jesús va viure molts anys una vida amagada, a casa, amb els seus, jugant, treballant, veient sortir el sol cada dia, aprenent moltes coses dels pares, dels avis, dels cosins, de les tietes... Però després del seu baptisme i de la seva estada al desert va començar la seva vida pública. I la seva vida pública va ser molt dura: els seus amics no l’entenien, els savis se’n burlaven, la seva família es pensava que s’havia tornat boig i, fins i tot hi va haver moments de foscor i tristor- a Getsemaní, a la creu- que li va semblar que Déu no existia. Però Jesús es va aixecar del sepulcre i va començar una vida plena, tot era diferent. Per què? Perquè el seu cosí estimat, Joan, l’havia batejat com feien els jueus, però en aquell mateix moment, va baixar l’Esperit Sant. I l’Esperit Sant, l’Esperit de l’Amor de Déu, va ser per Jesús font de llibertat interior. I Jesús va viure aquesta llibertat fins a donar la vida per amor. Vosaltres nenes i nens també viviu molt condicionats: “no facis allò”, “no diguis això”, “porta’t bé”, “no cridis”, “guarda la pilota”, tothom us pregunta coses, els grans ens fem pesats, teniu classes, teniu “classes de catequesi” (que està mal dit, però ho continuem dient), de música... I aquests dies? Que si la família que ha de venir de fora, que si els vestits, que si els regals... Tot a fi de bé, però al final caieu al llit rendits i fins i tot hi ha dies que no heu pogut ni jugar. Però no us amoïneu. Vosaltres heu rebut el baptisme. I el dia del vostre baptisme us van posar un nom que heu conservat fins ara i que, segurament conservareu tota la vida. És el vostre nom de pila, en molts casos, el vostre sant protector. Si cada diumenge recordeu i reviviu el vostre baptisme, en l’eucaristia, sentireu que teniu una llibertat interior que us portarà a viure una vida plena d’amor.

Què us sembla, doncs, amics, quin dels tres sagraments és el més important?

Hi ha un capellà poeta que encara que no és sant, molta gent gran ens l’estimem molt, tot i que va morir fa més de cent anys. Es deia mossèn Cinto Verdaguer.  Ell va arribar a escriure una poesia, poema per cada dia de l’any (Roser de tot l’any). I va escriure el cant d’església més popular: el Virolai de la Mare de Déu de Montserrat, que molts coneixen com el “Rosa d’abril”. Doncs bé, mossèn Cinto té un poema que m’agrada especialment i que us cantaré amb català d’ara perquè l’entengueu millor:

El bon Jesuset se’n puja a la vinya,

doncs, que en portarà? doncs que en portaria?

En porta un raïm que sua sang viva.

El bon Jesuset va a la coromina,

doncs, que hi collirà? doncs, que hi colliria?

Hi seguen lo blat, en cull una espiga.

Prop de Nazaret el troba Maria

¿Què em porteu, Amor, fillet de ma vida?

Mon amor no té penyora més fina:

us porto el pa i vi de l’Eucaristia.

Gràcies, pares, avis i padrins perquè un dia vau voler batejar els vostres fills, nets i fillols. Gràcies catequistes, perquè durant dos anys els heu acompanyat i heu jugat amb ells i heu jugat fins i tot  “El joc de l’eucaristia”. I, sobretot, gràcies a vosaltres nens i nenes, perquè avui el Nen Jesús, s’ha disfressat de cada un de vosaltres i ens ha portat a tots el pa i el vi de l’eucaristia.