Relleu en l'Església i en la resta de la societat
Paraules de mossèn Jaume, rector, en acabar l’ofici solemne de Sant Anastasi. Badalona, 11 de maig de 2023
Benvolguts,
t’agraeixo molt, mossèn
Andreu Oller, vicari episcopal i rector de Sant Josep que hagis accedit a
presidir aquesta eucaristia de festa major, així com als sacerdots
concelebrants: els PP. Jesús Sans i Justin Odisha, carmelites, a mossèn Richard
Twagirimana, rector de Santa Maria de Montserrat i vicari d’aquesta parròquia i
a mossèn Jordi Cussó, rector de Sant Antoni de Pàdua de Llefià, així com al diaca, mossèn Quim Sabater
-membre de la nostra comunitat- i als altres ministres de l’altar.
Hi ha molts historiadors
que han arribat a negar la historicitat de Sant Anastasi i els seus 73 companys
de martiri, entre d’ells, Sant Sergi, que el seguiren en la seva fugida a Roma
fins arribar a Lleida que era la ciutat bressol del seu oficial de la guàrdia
pretoriana. Companys que anaren finalment amb ell al martiri i a la glòria:
“...tots volien ésser els primers en el martiri”. Jeroni Pau, un humanista del
segle XV que es cartejava amb fra Guillem Fuster, monjo de la Murtra, que va
morir el 1497, tot esmentant el martiri de Santa Eulàlia, patrona de Barcelona,
Sant Cugat i Sant Llorenç diaca diu: “Amb el mateix suplici en la ciutat de
Roma, foren immolats llastimosament Anastasi, baró lleidatà de l’ordre
eqüestre, adscrit a la cort de Dioclecià, i uns altres més per bé que alguns
refereixen que els fou llevada la vida tocant Badalona, ciutat pròxima al
litoral barceloní”[1]
Si us plau, que ningú no digui mai més
que Sant Anastasi no va existir. Hi ha provada l’existència no d’un Anastasi
sinó de dotze, l’origen lleidatà d’un d’aquests dotze és altament possible i el
seu martiri a Baetulo és més que versemblant. Així com a Barcelona s’ha
tornat a estudiar històricament i a intensificar el culte a Santa Eulàlia (que
fins i tot va ser treta del Santoral Romà) convido als confrares i als joves
universitaris badalonins que aprofundiu en la figura de Sant Anastasi.
Anit a la crema del dimoni
a la platja, hi havia una veritable gernació. Tot estava de gom a gom. Famílies
senceres. Grups asseguts a l’arena de la platja. Molts de vosaltres segur que
hi éreu, a d’altres no us ha estat possible. Un servidor hi vaig assistir amb
tres amics acabats d’arribar de Colòmbia, la Daniela, el César i l’Andrés que
estaven realment sorpresos i corpresos.
La “Cremada del Dimoni” és
una tradició que va començar fa vuit dècades, quan la confraria de Sant
Anastasi va cremar una figura inspirant-se en un episodi narrat pel baró de
Maldà al seu Calaix de sastre, on comenta, referint-se al dia del sant a
Badalona, “que
la vigília
d'aquesta festa…
van calar foc a un figuró”.
Des de llavors (exceptuant el 2020, any de pandèmia), es crema a la platja, un
dimoni amb contingut al·legòric que evoca aspectes de la
realitat o històrics.
La figura d’aquest any, d’uns 15 metres, ha estat la guanyadora del vintè quart
concurs 'Crema'l tu!' Premi de Disseny del 'Dimoni' de
Badalona. És un
'Dimoni' de formes geomètriques dissenyat per l’Àgata Gil Capeta (Els seus
pares van fer la reforma d’aquest presbiteri). La figura mostra un Dimoni ple
de cotxes que, atès que aquest any Badalona serà Zona de Baixes Emissions en
compliment de la normativa que, segons l’autora, pot tenir dues interpretacions
enginyoses: “Un dimoni enutjat amb la mesura enviant més cotxes a la ciutat o
un dimoni traient-se els cotxes que no compleixin la nova normativa”. A més del
gran Dimoni, els menors de Badalona han pogut homenatjar la crema creant altres
dimonis més petits que es col·loquen
a la base de la figura principal perquè
cremen al seu costat.
Anit, quan contemplàvem
l’espectacle piromusical, sentíem la nostra petitesa davant la grandesa de
l’univers. En temps d’Anastasi no hi havia focs artificials, però el cel i el
mar de Badalona ja eren els mateixos, amb la diferència que aleshores d’aquesta
contaminació no n’hi havia...
Cal dir que també el 2020
vam celebrar aquesta mateixa missa solemne a porta tancada per la covid, i la
vam retransmetre per ràdio. Vosaltres confrares hi vàreu ser, la vostra
presència em va emocionar.
Sovint ens queixem de la
manca de relleu generacional a l’Església. Això és veritat en el nostre context
europeu, però no tant en l’Església universal. Ho podeu preguntar a Mn. Richard
(Burundi) i al P. Justin (Índia). A les colles de cultura popular hi ha més
relleu, però sobre tot n’hi ha a la política.
Un regidor del nostre
Ajuntament actualment en el càrrec, em deia que quan un polític de prestigi a
la ciutat va començar la seva carrera política, ell tenia 3 anys. El Papa
Francesc va assegurar sentir-se esperançat amb la “nova música” que aprecia en
els polítics joves “ja siguin de centre, esquerra o dreta”. “Potser parlen dels
mateixos problemes però amb una nova música, i això m'agrada, em dona esperança
perquè la política és una de les formes més elevades de l’amor, de la caritat.”
Moltes gràcies a tots i
bona festa!
[1] (Cf. J.CURTÓ, Sant Anastasi de Lleida. Història, tradició i llegenda.
Quaderns de divulgació ciutadana. Lleida, Pagès, ed. 2002)
Comentarios
Publicar un comentario