En el comiat del Dr. Marcel Casademont

En el comiat del Dr. Marcel Casademont Vilaseca (97 anys).

Sant Martí de Calonge, 13 de maig de 2023. La Mare de Déu de Fàtima

 

Estimats,

avui, festa de la Mare de Déu de Fàtima, tan invocada pels malalts, celebrem la pasqua d’un calongí que ha estat molts anys a prop de la malaltia per combatre-la, el doctor Marcel Casademont i Vilaseca, metge reumatòleg ben conegut i estimat. Dimarts passat, dia 9, vaig tenir el privilegi d’administrar-l la unció a casa seva. Hi éreu presents els més íntims, tu Rosa Maria, que vas voler rebre amb ell també la unció; hi éreu els fills el Jordi, la Romi; la jove, la Maria Rosa... els nets l’Albert, el Gerard, l’Eduard tots li vau imposar les mans... i el Jordi, que era a Georgia, també s’hi va  unir en la distància.  En Marcel marxava tranquil potser intuint que ja tenia un besnet  i dos més en camí. El sagrament de la unció, no és màgia, és un signe del do de l’Esperit Sant que expressa la proximitat i la fortalesa que ens dona el Senyor en aquesta hora decisiva de la nostra Pasqua. Ja és un anticipació de la Pentecosta vers la qual caminem.

En Marcel era fill d’en Pere Casademont Salvador i de l’Hortènsia Vilaseca Busquets - ell cosí germà i gran amic del meu besavi Joan- dos calongins destacats (les seves biografies ja circulen) que han deixat empremta al nostre poble. Tingueren tres fills: l’Artur, que portava el nom de l’avi matern, en Marcel i en Jordi. L’Artur va morir d’infant, i en Jordi casat amb la Marina Viader -molts els recordem- va morir l’any 1981, als 55 anys. El mateix Marcel escrivia: “a casa es respirava un ambient força il·lustrat. La mare sentia una notable atracció per la literatura i el pare per la història”. I a més el seu pare va explicar com el seu pare va tenir un paper destacat en el que ell anomena “la nit dels homes conjurats” i la seva mare en la revolta de les dones, dos esdeveniments que canviaren el signe de la guerra civil a Sa Bardissa. Segons testimoni de mossèn Pere Surribas, a l’Hortènsia, en la postguerra la van ajudar molt les missions a retrobar la seva fe.

El 1943, als disset anys, en Marcel va anar a viure a Barcelona. Després de no poques dificultats arribà a ser metge i eminent reumatòleg, prop del també calongí Josep Maria Vilaseca i Sabater (Calonge, 1905- Barcelona, 1994) que treballava a l’Hospital Clínic de Barcelona i que tenia una gabinet radiològic privat molt prestigiós a la Diagonal. Al costat del doctor Vilaseca va aprendre a tractar les persones i a acarar amb ciència i prudència la malaltia. Elegant per fora, era també elegant també per dins.

I malgrat viure a Barcelona, portava sempre Calonge al cor i ha vingut sempre que ha pogut. Per exemple ell va ser un dels calongins que va apostar econòmicament des del principi pels Festivals de Música que es van començar aquí mateix a l’altar, unint la fe i la cultura i que van permetre adequar aquest presbiteri a la reforma litúrgica del Vaticà II.

Rosa Maria: avui és un dia molt trist per a tu. Han estat 67 anys de matrimoni. Quan dimecres passat, al llit de mort, l’acaronaves en silenci, jo pensava que realment l’amor quan és perdurable és quan és autèntic. Res no podrà omplir el buit del Marcel. Però ets una dona forta i feliç de viure, com la teva mare, la Teresa Serradell, la iaià, com li dèieu,  i sabràs tirar endavant amb la presència invisible però real de Jesús Ressuscitat- i del Marcel ressuscitat- i amb  l’estima i la proximitat dels teus bons germans i cunyades, dels fills, dels nets i dels besnets, de les amigues i amics.

Al Marcel li plaïa molt la poesia, perquè tots els poetes tenim alguna cosa de profeta i tots els batejats també, perquè ens hem incorporat a Jesús, sacerdot, profeta i rei per a la vida eterna.

Per això li he confegit aquest «sonet en el comiat del doctor Marcel Casademont Vilaseca, a la parròquia de Sant Martí de Calonge 13 de maig de 2023, la Mare de Déu a Fàtima.»   

 

Adeu doctor Marcel Casademont

sota la pluja de maig tan esperada

te’n vas tranquil vers l’última estada

joiós i serè, muntanya amont.

 

T’hi trobaràs l’Adolf i el Ramon

la teva mare tan estimada

el Jordi i la Marina ja curada

i tants que han constituït el teu mon.

 

El teu pare patrici calongí

i mossèn Pere que et guià pel camí

et diran: «fill, per fi ja ets aquí» .  

 

I reveuràs el doctor Vilaseca

i la seva muller l’Anna Buscà;

tots dos ben prest et vindran a buscar.

 

Contemplant de Palamós la badia

si plores és de goig,  Rosa Maria.

 

 

 

 

Notes

Unció dels malalts juntament amb la Rosa Maria.

Jordi Casademont

Creient i practicant

Quatre aspectes del seu pare.

Conversador.

Rosa que era la minyona i persona de confiança perpètua del Dr. Vilaseca i del seu pare, que facilità que en Marcel Casademont, fill d’en Pere i l’Hortènsia, anys més tard pogués entrar a treballar a la consulta del Dr. Vilaseca

Final

Poesia llegida per la Rosa Maria.

Poesia llegida per l’Eduard Bartrons Casademont.

Donar gràcies el darrer de tots.

Vinyes verdes vora el mar.