Jaume Aymar i Ragolta

  Sonet alexandrí, amb comiat deprecatiu, en el comiat d’Assumpció Valls Pujol. Parròquia de Santa Clara de Morera, 21 de juny de 2024, festivitat de Sant Lluís Gonzaga.   A reveure, benvolguda Assumpció Valls i Pujol, la teva comunitat de Santa Clara de Morera et diu adeu entrellucant l’eterna primavera sabent que, després de la lluita, has trobat consol.   Tot i que ara el teu espòs, fills i nets, estan de dol somriuen perquè senten que morir també allibera i que tu que has estat dona ferma i pionera ja pressenties aquesta rogent posta de sol.   Amb l’Antonio Macías heu fet llarg romiatge i te’n vas mudada, com si emprenguessis un viatge, a preparar-li a ell i també a tots bona estada.   Ja has rebut del Pare Etern la immensa abraçada, i la mare, a qui al llit de mort invocaves tant, dolça et bressarà, com quan eres nina, tot cantant:   «què li daré a la meva filleta Assumpció?» què us darà, als tres germans, que us sàpiga bo?   Tu, que a

  Sonet alexandrí de comiat trinitari amb doble estrambot dolorós i festiu a Lluís Molinas Falgueras. Cementiri de Montràs,15 de juny de 2024.   Adeu, amic empordanès Lluís Molinas Falgueras després d’aquest llarg silenci i mutilada sofrença te’n vas com la tramuntana cap a la gran prometença viure, per fi, prop del Pare, les eternes primaveres.   Has lluitat ardit en tantes batalles i nobles guerres cloent una vida tan aventurera com intensa, ara tindràs per un reporter la millor recompensa: entrevistar de Natzaret, Jesús, amb ell mai no erres.   Seduït pel cinèfil encís atractiu del glamur, si per a tu en aquest món no hi hagut cap frontera ni mur que no hagis traspassat amb astúcia divertida i constant,   avui, fent costat al Ferran, el teu estimat company i al Gerard i a l’equip de l’Empordanet de cada any et regraciem el ruaix , l’oreig de l’Esperit Sant.   Les campanades a morts del teu volgut Palafrugell ens esborronen, planyívoles, el c

Homilia diumenge XII de durant l’any B   Estimats germans i germanes, avui el mar és el teló de fons de la primera lectura, del salm i de l’evangeli. Tot i que el llac de Tiberiades no era en realitat una mar, s’anomena encara així, era el mar de Galilea. El mar és el lloc del sosteniment dels deixebles pescadors, però alhora i segons la concepció bíblica, el mar era l’amagatall de les forces del mal.   «Atura la violència de les teves ones!» clamava Job, el just»...   I el salm parla d’aquells mariners comerciants,   que, extenuats de mareig, no es tenien drets. «Mestre, no veus que ens enfonsem?», cridaven plens de por els deixebles davant del temporal... Segurament en aquest clam hi ha anticipat el sentiment de solitud pregona que van experimentar quan Jesús va ser crucificat.   Sí, l’angoixa dels deixebles dins la barca, mentre Jesús hi dorm, és un tast anticipat dels neguits que han de passar el divendres sant, quan el Mestre s’adormirà en el son de la mort.   Però després

Homilia diumenge X de durant l’any (9/06/24) (Intenció Botó Seckan, avi de l'Ousman, que ahir a Gàmbia, va passar de mort a vida i Derek Dogo que passarà de la vida a la mort i a la resurrecció, pel baptisme) Estimat germans i germanes, l’evangeli d’avui és molt important, perquè resumeix l’actitud que, en els seus tres anys de vida pública, té Jesús davant de la seva família de sang o d’aquells que en l’església primitiva es feien dir “parents de Jesús,” davant dels dirigents dels jueus i davant dels pagans. I per a nosaltres, cristians, cridats a viure com Jesús vivia, cridats a viure el nou estil de Jesús, per reinventar-nos tenim avui aquí tres lliçons de vida. Jesús no tenia casa pròpia. A Cafarnaüm vivia a casa de Simó i Andreu i, allí, els seus parents biològics o aquells que argumentaven que eren parents de Jesús, el vingueren a buscar perquè deien que havia perdut el seny, que havia embogit. És la manera de desactivar una persona: dir-li que està boja. Recordem que h

Cos i Sang de Crist 2024 El Sant Sopar va tenir poc d’idíl · lic. Els ap ò stols estaven renyits i enfrontats entre ells per enveja i per lluites de poder. Hi ha prou textos dels evangelis que ho acrediten. No tenien cap ganes de participar en el sopar al que Jesús els convidava i que desitjava tan ardentment de celebrar. Però li van preparar per a ell. Planava la persecució, era un context clandestí: han de seguir un home que porta una gerra d’aigua. Habitualment les gerres d’aigua les portaven dones. Recordem el passatge de la samaritana, considerada per l’església cristiana ortodoxa tan important com els apòstols, perquè Jesús se li ha manifestat com a Messies (“el Messies soc jo que parlo amb tu) i ella ho acceptat. I planava, també, en aquell sopar, la traïció que és el més oposat a l’amistat. Encara avui hi ha milers i milers de persones arreu del món que celebren l’eucaristia el diumenge, a la mateixa parròquia, des de fa molts anys, amb les mateixes persones i ni es coneixen,