Sonet en la mort de Lluís Molinas

 Sonet alexandrí de comiat trinitari amb doble estrambot dolorós i festiu a Lluís Molinas Falgueras. Cementiri de Montràs,15 de juny de 2024.

 

Adeu, amic empordanès Lluís Molinas Falgueras

després d’aquest llarg silenci i mutilada sofrença

te’n vas com la tramuntana cap a la gran prometença

viure, per fi, prop del Pare, les eternes primaveres.

 

Has lluitat ardit en tantes batalles i nobles guerres

cloent una vida tan aventurera com intensa,

ara tindràs per un reporter la millor recompensa:

entrevistar de Natzaret, Jesús, amb ell mai no erres.

 

Seduït pel cinèfil encís atractiu del glamur,

si per a tu en aquest món no hi hagut cap frontera ni mur

que no hagis traspassat amb astúcia divertida i constant,

 

avui, fent costat al Ferran, el teu estimat company

i al Gerard i a l’equip de l’Empordanet de cada any

et regraciem el ruaix, l’oreig de l’Esperit Sant.

 

Les campanades a morts del teu volgut Palafrugell

ens esborronen, planyívoles, el cor i la pell,

 

mes a les postres farem dringar una copa de bon cava

brindant per l’activista i actor de la Costa Brava.