Arguments capciosos i força del perdó

Homilia diumenge X de durant l’any (9/06/24)

(Intenció Botó Seckan, avi de l'Ousman, que ahir a Gàmbia, va passar de mort a vida i Derek Dogo que passarà de la vida a la mort i a la resurrecció, pel baptisme)

Estimat germans i germanes,

l’evangeli d’avui és molt important, perquè resumeix l’actitud que, en els seus tres anys de vida pública, té Jesús davant de la seva família de sang o d’aquells que en l’església primitiva es feien dir “parents de Jesús,” davant dels dirigents dels jueus i davant dels pagans. I per a nosaltres, cristians, cridats a viure com Jesús vivia, cridats a viure el nou estil de Jesús, per reinventar-nos tenim avui aquí tres lliçons de vida.

Jesús no tenia casa pròpia. A Cafarnaüm vivia a casa de Simó i Andreu i, allí, els seus parents biològics o aquells que argumentaven que eren parents de Jesús, el vingueren a buscar perquè deien que havia perdut el seny, que havia embogit. És la manera de desactivar una persona: dir-li que està boja. Recordem que hi ha un altre moment de l’evangeli que Jesús és titllat de boig i encara més de tenir deliris de grandesa. Quan a la Passió el posen davant del rei Herodes, a qui Jesús havia definit de “guineu”-símbol de l’astúcia que fa mal. El mateix Sant Joan de la Creu el fa símbol dels esperits malignes- com que Jesús no contestava res al seu interrogatori i romania en silenci aquest, amb la seva tropa, el menyspreà i, per escarnir-lo, li va posar un vestit blanc que deien que era el vestit dels bojos(“Sólo a los locos se les vestía de blanco”). Però encara la ironia era més fina, Herodes Antipes, li va posar un vestit llampant, volent indicar que Jesús tenia deliris de grandesa, es va negar a jutjar-lo i el va tornar a enviar a Ponç Pilat (Lluc 23: 7-12) amb el qual per més inri es va “reconciliar” a partir d’aquell dia.  Sempre s’ha dit que Herodes va tenir Jesús per boig. En canvi el que probablement patia un trastorn, degut a una malaltia renal, era el propi rei. Un home frívol i indolent, que, després d’oferir la meitat del seu reialme a Salomé, feu executar Joan Baptista per les pressions de la seva segona esposa Herodies. Evidentment que Jesús no estava boig. El que el seu capteniment tan valent i agosarat, la seva denúncia tan clara i rotunda d’allò que deshumanitzava, denunciava la bogeria dels altres.

En el decurs de la història hi ha hagut molts personatges que han estat tractats de bojos per tal de neutralitzar-los. Fa anys un psiquiatre, el Dr. Vallejo-Nájera, va escriure un llibre que porta per títol “Locos egregios”. L’autor mostra a partir d’una selecció de personatges del passat com pot deformar-se un personatge per l’acumulació de falsedats que s’han anat repetint: revela la veritable personalitat de Maquiavel, desmenteix la suposada psicosi de Goya, l’epilèpsia de Abderrahman II, la falsa alienació mental de Joana dita la Boja tancada més de quaranta anys en una torre, per interessos polítics...la de Vincent Van Gogh. També  personatges més propers a nosaltres, com mossèn Cinto Verdaguer i Antoni Gaudí -dilluns és aniversari de la mort d’ambdós- també foren titllats de bojos. I Salvador Dalí deia: “la única diferència entre un boig i Dalí és que Dalí no està boig.”

D’altra banda, a l’evangeli hi trobem els mestres de la llei -que van venir des de Jerusalem-  li feien una acusació encara més greu, deien de Jesús que estava endimoniat, posseït per Ba‘al Zevûv, una divinitat pagana que significa literalment ‘El Senyor de les Mosques’. I és que l’evangeli d’avui se situa en el moment que Jesús acaba d’elegir els dotze a Galilea. Ho ha fet a esquenes del temple jueu, a esquenes del temple de Jerusalem: ho ha fet a la Galilea dels pagans.

Per això el Senyor ens fa avui a tots unes catequesis molt senzilles, amb el llenguatge més senzill: el de les paràboles, que són evidències que desmunten els arguments dels seus adversaris: una que el reialme dividit que no pot durar gaire. Està dient als seus, als apòstols, als deixebles i a les deixebles que si estan dividits entre ells, el Regne que ell ha vingut a proposar no podrà avançar. I d’altra banda, parla del guerrer forçut.  Recordem com Jesús va lloar la fe del centurió -un pagà- i recordem quina fou la frase del centurió al peu de la creu. Tots dos centurions van reconèixer la divinitat del Mestre. I està dient als dirigents dels jueus que no tenen res a fer davant la desproporció de l’exèrcit romà que els ha envaït i que acabarà destruint el temple. Avui dia d’eleccions europees, preguem perquè mai no abdiquem de les nostres responsabilitats polítiques ni socials. Rincón del Arte, el teu pes cívic a la ciutat, la teva formació musical,  la teva llarga feina d’acolliment abnegat dels emigrants, fa que tinguis més autoritat que molts mals professionals de la política..

I una pregunta final a una qüestió que planteja l’evangeli d’avui, que és fruit del que hem parlat i que dona resposta a una qüestió que molts ens neguiteja: per què el pecat contra l’Esperit Sant no es perdona mai? Quan Jesús ressuscitat s’apareix als seus deixebles -i a la seva Mare i dels seus germans- alena sobre ells l’Esperit Sant i els dona força per perdonar els pecats. Els dona força per estimar els enemics -siguin jueus o pagans. Deia amb saviesa mossèn Francesc de P. Sala: “Déu perdona sempre, els homes perdonem de vegades, el cos, no perdona”.  Ahir i avui, la persona que es tanca al perdó, que es nega al perdó, que no vol perdonar els altres, ni a ell mateix, no podrà ser mai perdonada perquè l’Esperit Sant és perdó. Obrim-nos, doncs, germans i germanes, al perdó de Déu i al perdó dels germans.  

Avui, en el marc d’aquest romiatge, batejarem el Derek. L’oli dels catecúmens, l’enfortirà per lluitar contra el mal. I el batejarem amb aigua i Esperit Sant (el crisma) perquè en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, estigui sempre obert al seu perdó, i amb el vostre exemple, sàpiga demanar perdó i perdonar, perquè se sàpiga perdonar. Car el perdó és una de les màximes expressions de l’amor.