Touché

Touché

Diumenge XIII de durant l’any. 30 de juny de 2024.

Estimats germans i germanes,

cada dia hem de prendre decisions. Decisions importants i decisions, aparentment, menys importants. Saber decidir, saber prioritzar, saber discernir, saber triar... aprendre a dir que sí, aprendre a dir que no... Decidir és governar. Per això la importància de la solitud i el silenci personals, per demanar-li al Senyor que ens ajudi a discernir.

I en la vida hi ha moments de decisió molt delicats, especialment davant la malaltia i la mort.

I avui l’evangeli dona resposta a aquestes dues decisions difícils.

A una persona malalta li costa més decidir... Aquesta dona de l’evangeli, estava malalta, i amb una malaltia crònica, estava plena de por, però va sentir un impuls irrefrenable que li va fer tocar la vora del mantell a Jesús. Va decidir i la seva fe, el seu coratge, la va salvar.  

Jesús havia de decidir també, si dir-li a aquella dona que l’havia toca que s’esperés una mica, que ja hi parlaria quan tornés de casa de Jaire, o bé si s’entretenia amb ella una estona... Aquella dona tenia una malaltia crònica, des de feia anys. La filla de Jaire era una adolescent, si es guaria, podria tenir molts anys de vida encara... I no obstant, Jesús es detura, s’entreté una mica, fa tard a la cita de la sinagoga.

Jaire, davant de la filla morta, havia de decidir també. Si feia cas als que li deien que no molestés el Mestre optava per allò que semblava més sensat, però va decidir cridar-lo. I Jesús va decidir anar-hi. Què no farien uns pares per un fill malalt? Jesús va copsar la fe d’aquell pare afligit. 

Diuen que la diferència entre els africans i nosaltres és que nosaltres tenim rellotges i els africans tenen temps. Una vegada en un país africà, després de missa, una dona li va dir a un missioner que es volia confessar. Ell li va dir que es quedés a l’església que resés el rosari, que de seguida tornaria. El missioner se’n va anar a casa, es va posar a rentar roba i es va descuidar d’anar a atendre la dona... A la tarda li va venir com un llampec, va anar corrent a l’església i se la va trobar (quants rosaris devia haver resat!). Quan li va demanar perdó ella li va respondre: “No s’amoïni, ja se sap que els missioners tenen tanta feina!”.

No es tracta de triar simplement allò que volem, es tracta de triar allò que més convé en cada moment. I per això hem d’invocar l’Esperit Sant que doni llum a les nostres passes, encert a les nostres decisions.

Jesús es va sentir físicament tocat. I nosaltres també hi ha moments que ens sentim interiorment tocats. Fins i tot ho diem, en el llenguatge popular touché! Sentir per telèfon la veu d’una persona amiga a qui fa temps que no sentíem, ens toca. Veure cuidar una persona fins a la mort, a casa o a l’hospital o a la residència, pels més propers, ens toca. Veure batejar un infant, en uns moments històrics que el baptisme és una decisió ben lliure, ens toca.

Germans, no ens deixem influir per l’ambient pessimista. I demanem-li al Senyor més fe, una fe que no dubta, una fe que ens ajuda a decidir en cada cas el millor, una fe que ens fa capaços d’anar més enllà Talita cum.