Sonet en la mort d'Assumpció Valls Pujol

 Sonet alexandrí, amb comiat deprecatiu, en el comiat d’Assumpció Valls Pujol. Parròquia de Santa Clara de Morera, 21 de juny de 2024, festivitat de Sant Lluís Gonzaga.

 

A reveure, benvolguda Assumpció Valls i Pujol,

la teva comunitat de Santa Clara de Morera

et diu adeu entrellucant l’eterna primavera

sabent que, després de la lluita, has trobat consol.

 

Tot i que ara el teu espòs, fills i nets, estan de dol

somriuen perquè senten que morir també allibera

i que tu que has estat dona ferma i pionera

ja pressenties aquesta rogent posta de sol.

 

Amb l’Antonio Macías heu fet llarg romiatge

i te’n vas mudada, com si emprenguessis un viatge,

a preparar-li a ell i també a tots bona estada.

 

Ja has rebut del Pare Etern la immensa abraçada,

i la mare, a qui al llit de mort invocaves tant,

dolça et bressarà, com quan eres nina, tot cantant:

 

«què li daré a la meva filleta Assumpció?»

què us darà, als tres germans, que us sàpiga bo?

 

Tu, que amb els pinzells vas saber copsar tanta bellesa

uneix-nos avui a tots en la més càlida entesa.