Fer caritat sense faltar la justícia
Diumenge XXXII de durant l’any
Jesús ens adverteix d’una actitud que tots
podem adoptar fàcilment: fer-nos veure, actuar de cara a la galeria, vantar-nos
de les coses bones que fem. L’evangeli és tot el contrari. És que la teva mà
dreta no sàpiga què fa l’esquerra, una frase del mateix Jesús. Ja no hi pot
haver discreció és gran. Fer el bé amb discreció. Joan XXIII, el papa bo deia
"només per avui faré una bona acció i no ho diré a ningú". Hi ha una pel·lícula
molt divertida d’una noia -Amélie- que es dedica a fer bones accions sense que ningú no
ho sàpiga.
Entre tanta gent com hi havia al temple
el gest d’aquella pobra vídua no va passar desapercebut a Jesús. Com tampoc no va passar desapercebuda a Elies la
generositat de la vídua de Sarepta que preparava l’últim pa abans de morir de fam ella i el seu fill. Tots n’hem conegut d’aquestes “vídues
pobres” que no donen d’allò que els sobra, si no del que els fa falta per
viure. Aquestes vídues fan caritat, però alhora són un reclam a la societat que no hauria
de permetre que aquella dona li faltés l’essencial per viure.
Avui celebrem també Sant Martí de Tours, un dels sants més venerats entre nosaltres.
Martí va néixer l’any 317 a Panònia (Hongria) fill d’un patrici romà i va ser
educat a Pavia. Després es va enrolar a la guàrdia imperial. Un dels episodis
més divulgats de la seva vida i plasmat en multitud d’imatges i en pintures
és que, el 334, sortint de la ciutat
d’Amiens, un dia d’hivern especialment fred, va trobar-se amb un pobre
despullat. Martí, amb la seva espasa va partir la seva capa en dos i li va
donar la meitat al captaire. Ens podríem preguntar, per què li va donar només
mitja capa? Per què no li va donar tota la capa? És que la meitat de l’uniforme
romà pertanyia al soldat però l’altra meitat era de l’emperador. Martí doncs li
va donar al pobre tot allò que li podia donar. Va fer-li caritat sense faltar a
la justícia. Aquesta capa de Sant Martí va ser una relíquia que durant segles
els reis francs s’anaven transmetent. De “capilla” -petita capa- ve la paraula
francesa “chapelle”, capella i totes les seves equivalents. L’any 337,
Martí, va ser batejat, després de sis anys de catecumenat. Va tornar a Panònia
i va ajudar també a la conversió de la
seva mare.A Catalunya moltes parròquies el tenen per patró i celebren avui la seva festa. A França 270 pobles porten el nom del servent de Déu. A Renània els nens li canten en novembre,evoquem Sant Martí del Canigó i assenyalem que és també el patró de la ciutat de Buenos Aires. Que Sant Martí ens ensenyi a practicar la caritat sense faltar la justícia.
Comentarios
Publicar un comentario